Creu i ratlla. Que corri la veu

No sóc dels qui sempre estan repassant els números dels rebuts de l’entitat d’estalvi. Però tot d’una m’adono que m’han cobrar una comissió que em sembla excessiva. Aprofito que tinc festa per acostar-me a la meva oficina habitual. Darrere el vidre, la caixera m’explica que aquelles comissions són correctes i les habituals; de què viurien sinó les Caixes, i més ara que això del crèdits ho tenen un xic aturat? Com que m’entretinc una mica més del compte posant en dubte els arguments de la caixera, tinc la impressió que algú m’està espiant des del despatx del director de l’oficina.

No deu ser el Director General de l’entitat, està clar; a tot estirar, el director de la sucursal. El seu sou no deu tenir res a veure amb les xifres astronòmiques que cobren els grans directius, però la seva aspiració deu ser anar escalant posicions per acostar-s’hi. Damunt del taulell i en algun dels cartells penjats per les parets encara queden rastres del que tot just fa uns mesos era l’antiga i propera caixa d’estalvis. La mala gestió portada a terme pels seus directius va forçar-ne la liquidació, amb aquest procés de fusió com a pas previ per a ser regalada a una entitat més solvent. Una fusió forçada pel Banc d’Espanya, però costejada per tots els contribuents. De què han servit, doncs, els diners públics (nostres) abocats fins ara? Per pagar el cost de les fusions i per a garantir que els màxims directius, tant els que van portar la pèssima gestió de l’època de l’especulació urbanística com els qui han estat incapaços de reflotar-la, s’embutxaquessin indecentment els nostres diners. Amb el vist i plau del Banc d’Espanya i dels responsables polítics del desastre, està clar. Tan ineptes com ells.

Ja sé que a les altres entitats financeres deu passar el mateix. Però en aquestes no tenen perdó de Déu, des del moment que han hagut de ser intervingudes amb els nostres diners degut a la seva incapacitat per a gestionar-les correctament. Per la meitat de preu, qualsevol ximple els hauria dirigit l’entitat amb la mateixa ineficàcia. Em sembla insultant. Imagino el Director General i la resta d’alts directius, amb les butxaques plenes i rient-se de tots nosaltres, però sobretot dels clients que ens toca pagar per partida doble, com a clients i com a contribuents. Tallo la conversa amb la caixera, i li demano simplement que em doni tots els diners que queden al compte, i que ja el poden cancel•lar. Creu i ratlla.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Creu i ratlla. Que corri la veu
  1. Oriol López ha dit:

    Hi ha bancs que et cobren despeses i comissions fins i tot per respirar i d’altres que no. No vull fer publicitat aquí i molt menys d’una entitat bancària, però, Josep, ara que ja has decidit cancel·lar el teu compte amb aquesta entitat que esmentes, pot ser l’ocasió per triar-ne una de les que no cobren ni despeses ni comissions.

  2. Josep Romeu ha dit:

    Un primer criteri, ha estat negar-me a tenir els diners en una entitat que ha hagut de ser ajudada amb fons públics (per tant també amb els meus diners) i que dedica aquests fons públics a repartir-se milionades entre els directius, que a més han demostrat la seva ineficàcia de gestió.
    Evidentment, hi haurà el criteri de tenir els diners en entitats d’aquí, i entre aquestes les que ofereixin millors condicions.

  3. Maria Boix ha dit:

    Són uns cretins. Jo estava amb una entitat financera, varen ser els únics que em varen concedir una hipoteca. Quan vaig venir a Palamós, tenien oficina i ja no em va agradar que els diners me’ls seguissin gestionant des de Barcelona (els d’aquí feien la feina i els d’allà s’emportaven els mèrits, quan ho vaig saber i anava a cancel.lar el compte d’allà i obrir-lo aquí, resulta que l’oficina d’aquí havia desaparegut i quan vaig trucar allà preguntant-ho, ho varen haver de preguntar; l’havien tancada perquè no era rentable. Això va ser per l’abril o maig del 2009. Al final m’he decidit per un banc dels que no cobren comissions i l’altre dia vaig fer un traspàs del pla de pensions (a través del nou banc) i em varen enviar un correu i em varen trucar per telèfon per fer-me una contraoferta i per dir-me que a partir d’ara no em cobrarien comissions per ingressar o traspassar diners des d’una altra entitat ja que era una clienta que malgrat els problemes continuava amb ells (l’oficina més propera que tinc és a Girona o Figueres, no tinc cotxe i la Sarfa és horrorosa), només puc treure 1000 € al dia i en dues vegades, només disposo de dos caixers, un al costat dels autobusos i l’altre a la carretera davant d’un bar, ingressar diners, impossible. Els ho vaig agrair molt però els vaig dir que la seva manera de fer no m’agradava, mimar els clients quan marxen, vergonyós!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: