Aaaaaaaaarrrrrrggggghhhhh!!!!!! Efectivament. És un crit. Però no es tracta d’un crit qualsevol. És el crit Wilhelm, una de les bromes recurrents més curioses de Hollywood i que ja està present en més de 120 pel·lícules.
Tot va començar l’any 1951. Sheb Wooley, un actor anònim que va morir l’any 2003 de leucèmia, va enregistrar una sèrie de crits de dolor per a Tambores lejanos, que després van ser arxivats a la biblioteca d’efectes de sons de la Warner Bros. La productora els va tornar a fer servir en una quinzena de films fins a mitjans dels anys 70.
Llavors, el tècnic de so Ben Burtt va agafar el relleu, ja que va recordar que quan era petit a la pel·lícula de l’oest La carga de los jinetes indios el va impressionar aquell crit tan espantós. En el film, el personatge amb el nom de Wilhelm es recargolava de dolor després de rebre l’impacte d’una fletxa a la cama. Burtt va trobar el fragment i el va col·locar a La guerra de les galàxies.
Des de llavors, Burtt, que treballa a l’estudi de so Skywalker Sound, i diversos companys de professió, es van proposar colar aquell crit en totes les pel·lícules que poguessin. Si alguna vegada veus Poltergeist, Titanic, els tres lliuraments d’Indiana Jones, els sis de La guerra de les galàxies, El senyor dels anells, Ocean’s eleven, Arma letal 4, Kil Bill, Aladín, La sirenita, El reino de los cielos o Sin city podràs gaudir del crit d’un senyor que porta nou anys mort.

M’agradaria saber què en pensen els que sempre han reivindicat en el cinema la unitat d’interpretació actoral entre la imatge i el so
Desconeixia l’existència del crit Wilhelm. Molt interessant la història i el vídeo recopilatori de crits Wilhelm.