De tant en tant sorgeixen modes a les xarxes socials, que pel motiu que sigui hi ha milers de persones que segueixen.
Així, fa uns mesos us vaig parlar del Planking en un post.
Doncs fa uns mesos, es va posar de moda, el Horsemaning, que consisteix en fotografiar-se amb el cap tallat, decapitat.
Per fer aquest muntatge, es necessiten un mínim de dues persones. Una que posa el cos, i una altra que hi posa el cap.
Pel que fa als origens de tant original moda, he trobat diverses versions:
Segons una, lextensió de la moda parteix del personatge del cavaller sense cap de “La Llegenda de Sleepy Hollow”, de Washington Irving i popularitzada per la pel·lícula de Tim Burton.
Per altra banda, hi ha fotos que ens mostren que cap al 1920, això es va convertir en una moda, de tal manera que ara, algú l’ha rescatat i l’ha posat al dia.
Per altres, això neix com un moviment crític de la pràctica de les bandes de narcotraficants en que la decapitació és una forma comuna de despatxar determinats assumptes. Tant als EEUU, com a Mèxic, aquest tema congrega tant detractors, com seguidors.
Mirem-nos-ho com el que és, una moda passatgera que no anirà més enllà que uns quants milers de persones hagin penjat fotos d’aquesta mena i les hagin compartit.
Si entreu a Facebook i feu una cerca amb aquest nom, us sortiran uns quants grups, alguns d’ells amb milers de “m’agrada”.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Disculpa l’acudit dolent però estem perdent el cap. ;-)
Si, l’estem perdent una mica tots!
És un post light, tot just per passar una estona mirant que fan els demés.
El post està de conya. M’encanta veure què fa la gent en aquest món 2.0
Hi ha altres modes similars que ja han passat de “moda”, com la del Planking o els que es feien fotos simulant ser mussols…
Això del món 2-0 és com un món paral·lel del món real, si és que hi ha algun món real.
Crec que, de moment, no m’apuntaré a aquesta moda…
És una moda de pa sucat amb oli, i que durarà uns pocs mesos, els justos fins que surti una cosa similar que cridi més l’aténció.
Una altra moda ximple, em preocupa que serà la següent bogeria que s’inventarà algú.
De tot hi ha a la vinya del Senyor! I a la xarxa també!
Aquestes modes, sorgeixen de sobte i donen la volta al móni acumulen milers de seguidors, normalment fins que una altra moda similar passa a convertir-se en la preferida.