Ja m’imagino la propera campanya electoral d’aquest poble: “es triste de pedí pero pioz ez de robá”. 7058 anys? 70 segles? Potser s’hauria de presentar el Jordi Hurtado com alcalde. És l’únic que pot garantir estar present el dia que es pagui el deute. Déu n’hi do, quin panorama!
Abans quan volies lligar preguntaves: estudies o treballes? Ara hauràs de preguntar: i tu quant deus? Vols Bankiar-te amb mi? I el sacerdot et dirà: units en l’ERO i en la suspensió de pagaments, en el concurs de creditors i en la fallida.
Si és que acabaran desnonant fins i tot als cargols. Vés per on, les cargolades semblaran aplecs de fideuà.
Però l’altra notícia és encara més divertida. Tot sembla indicar que amb els diners de tota la spanish people s’acabarà pagant el fitxatge de mister envejós: el que no necessita “ni pichichis, ni pachochos”. Bé… molts pensen que els pachochos no li agraden. Això de fer servir una mare de lloguer resulta molt sospitós.
El que deia: amb els 10000 milions que Santa Claus Rajoy injectarà a Bankia, el Real Madrid podrà fer front al seu deute. No vull ni pensar què succeiria si Artur Mas fes el mateix amb La Caixa i el Barça. Als d’Intereconomía els entrava una mena de coma orgasmàtic que no es recuperaven ni amb un boca a boca de Carmen de Mairena.
No trobeu que estem adoptats per un país estrany? La suspensió de la credulitat comença a fer-se un forat en l’inconscient col·lectiu. Tot resulta tan absolutament surrealista que cada vegada tinc més la convicció de que Dalí va néixer massa d’hora. El seu quadre “El gran masturbador” tindria ara la cara de Rajoy. Suposo que Rato i Florentino serien els subjectes passius en aquesta aventura pictòrica.
Àlex
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 