No tot és culpa de la Crisi

La premsa, els telenotícies i les tertúlies parlen a diari de la Crisi. El bombardeig informatiu és de tal magnitud que podem arribar a pensar que tot és culpa de la Crisi.

Veiem alguns exemples de males pràctiques que no tenen a veure amb la Crisi.

Renovació Tribunal Constitucional (TC). Fa 4 anys, que va morir Roberto Garcia-Calvo, un dels seus membre, i encara no ha estat substituït. Altres tres membres haurien d’haver estat substituïts en haver superat en 18 mesos el període màxim de mandat.

La politització i les males pràctiques que caracteritzen el funcionament d’aquest (diuen) alt tribunal, no té res a veure amb la Crisi.

Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Què el seu president Carlos Divar s’hagi marcat uns viatges a Marbella a costa de diners públics no és culpa de la Crisi. Les explicacions que ha donat són tristes i insuficients.

El TC i el CGPJ s’han guanyat ells sols el descrèdit.

Deute Clubs de Futbol. Què els clubs de futbol tinguin un deute de 5.000 milions d’Euros, dels quals, 1.000 milions són de deute amb Hisenda i la Seguretat Social, no té a veure amb la Crisi.

S’aplicaran el mateixos criteris d’austeritat en el futbol que en d’altres sectors? Quan escoltem que Rajoy demana a La Roja (fins i tot el nom està polititzat), que donin una alegria al poble, ja veiem que això no és més que “pan y circo”.

Taxa d’Atur. Si la Crisi fos l’única responsable, Grècia, Portugal i Itàlia, tindrien taxes d’atur més altes que Espanya, i no és així. Grècia amb un 21,7, Portugal amb un 15,2 i Itàlia amb un 10,2% tenen taxes més baixes que Espanya, amb un 24,3%.

800.000 pisos per vendre. Un país que depèn del turisme i de la construcció, és molt feble i inestable. Ningú va voler punxar la bombolla immobiliària. La Crisi no en té la culpa, solament ha despullat les grans debilitats del país.

Aeroports i AVE. Què Espanya tingui més quilòmetres d’AVE que Alemanya o França o que hi hagi Aeroports tancats no és culpa la Crisi, sinó de les males decisions.

És insostenible, amb Crisi i sense Crisi, voler tenir AVE i Aeroports a totes les ciutats espanyoles. No hi ha pressupost que ho suporti.

Banc, Caixes i Banc d’Espanya. ZP deia que el sistema financer espanyol era el més sòlid i fiable del món. O l’expresident mentia més que Pinotxo o la informació que li arribava del Banc d’Espanya era més que incorrecte.

Perquè s’han demorat les fusions i les intervencions fins fa pocs mesos?

Prima de Risc, Borsa i Fugida de Capitals. En el que va d’any, ha pujat la Prima de Risc fins els 540 punts (a nivells d’intervenció) i més de 90.000 milions d’Euros han “fugit” del País. Dos símptomes de la poca confiança que s’ofereix de cara a l’exterior.

La Borsa, que descompta per avançat el que preveu pot passar, ha perdut el 50% del seu valor de principis d’any.

Fa pocs mesos els nostres polítics ens deien que no estàvem en Crisi, es parlava de desceleració i de brots verds.

La merda ens arriba al coll. Hi ha moltes persones que ja no fan peu, i d’altres moltes que es mantenen de puntetes.

Un dels problemes més greus que tenim és que els polítics són els mateixos amb Crisi i sense Crisi. Del que si tenim una Crisi profunda és de grans polítics.

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “No tot és culpa de la Crisi
  1. yeagov ha dit:

    La crisi, Tomàs, no és només econòmica, l’Estat espanyol pateix diverses crisis: política, credibilitat, social, institucional, etc. És molt difícil que una situació en part provocada per polítics quan ells són part del problema quan no, un dels problemes.

    • Tomàs ha dit:

      Els polítics i els mercats (en tota la seva extensió), estan en el Centre dels Problemes, quan no són els Problemes. Nosaltres som els que paguem la festa.

  2. Oriol López ha dit:

    Sí, jo també estic cada cop més convençut que això de la “crisi” és un gran invent amb que pretenen justificar-ho tot.

    • Tomàs ha dit:

      De fet hi ha problemes greus que no tenen res a veure amb la Crisi, i que s’haurien de solucionar amb independència d’aquesta, ja que (fins i tot), moltes de les solucions no comporten cost, ni dèficit.

  3. Antoni Alcázar ha dit:

    Penso que hi ha una cosa més greu que la pròpia crisi (econòmica), però que hi està molt lligada: la manca de credibilitat de les institucions (democràtiques) i en els polítics (professionals). Quina credibilitat pot tenir la justícia després del divarisme [proposta de neologisme] a tort i a dret? Creu algú que només el senyor Dívar el practica? Algú creu res del que pugui dir qualsevol polític? Quin respecte mereixen uns partits centrats sobretot a guanyar vots com si venguessin Dixan? A la vista del cas Millet, per exemple, pot algú tenir remordiments per no pagar IVA? O el bitllet de RENFE? O els peatges?
    Si quan topem amb algun dels nostres representants (formals), el primer gest que fem és posar la mà a la cartera per comprovar que no ens la fotin és que les coses, la nostra societat, s’enfonsa. La crisi potser passarà; la desconfiança…

  4. Tomàs ha dit:

    Realment el descrèdit se l’han guanyat a pols. Des de la justícia, als polítics i al sistema financer…, per no nomenar la corona.

    Bona part dels polítics i banquers són els mateixos que ens han portat fins on ara estem. Són els que ara pretenen que creguem que la medicina que ens recepten és la millor per sortir el millor parats de la disbauxa que ens envolta.

    Els mateixos banquers que fa uns pocs anys ens donaven els crèdits que volguéssim o ens venien preferents com a producte miracle, són els que ara pregonen austeritat i bones pràctiques.

    Els polítics s’ataquen els uns als altres, però en realitat (bona part d’ells) són els mateixos.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: