Història
Al llarg de la Història, algunes destacades personalitats han mostrat característiques fora del comú, per la qual cosa se’ls va considerar tant com “il·luminats” o “sants”, com “bruixots” o “bruixes”. Però amb els coneixements psiquiàtrics d’avui dia i l’estudi de les seves històries es dedueix que probablement es tractava de pacients amb trastorns mentals.
Encara que únicament pels textos de què es disposen, és difícil afirmar que fossin realment malalts, s’accepta que alguns personatges històrics seria possible i, en algun cas, està confirmat que ho van ser.
En l’antiguitat destaquen: Tiberi, Neró, i Cal·lígula. També altres personatges històrics com Joana d’Arc, Carles VI de França; Enric VI, i Jorge IV d’Anglaterra, Lluís II de Bavera i Joana la Boja.
Un estudi recent de la literatura antiga de Grècia i Roma mostra que tot i que la població general probablement tenia coneixement dels desordres psicòtics, no hi havia cap condició equivalent al modern criteri de diagnòstic, com passa actualment.
Símptomes
Al·lucinacions i deliris, deteriorament del pensament i l’atenció, trastorn en l’estat d’ànim, estats de mania, problemes crònics de comportament i emoció, depressió, trastorns d’ansietat, certs problemes socials: com la desocupació de llarga durada, la pobresa i la manca d’habitatge.
On és la frontera entre genialitat i trastorn mental? Estudis
Aquesta pregunta s’ha plantejat nombroses vegades en psiquiatria. No obstant això, s’han realitzat pocs treballs d’investigació per determinar la possible relació entre la genialitat i el trastorn psicòtic.
Un grup del Karolinska Institutet suec, basant-se en l’evidència que la neurotransmissió dopaminèrgica té un paper en el pensament creatiu i en el comportament, va investigar (en individus sans) la possible relació entre la capacitat creativa i l’expressió del receptor neuronal D2 de la dopamina. Justament a les regions on les alteracions en la funció dopaminèrgica han estat prèviament associades amb símptomes psicòtics i amb una predisposició genètica a l’esquizofrènia.
Els resultats d’aquest estudi demostren que les persones sanes amb menor densitat de receptors neuronals D2 en el tàlem, presenten els millors resultats en les proves psicològiques. Aquesta baixa densitat de receptors neuronals D2 fa augmentar el flux tàlem-cortical.
En individus sans, que no pateixen els efectes perjudicials de la malaltia psiquiàtrica, aquest fet els permet augmentar el rendiment en les proves de capacitat creativa.
Estudis anteriors havien demostrat que els pacients amb trastorn esquizofrènic tenien igualment una baixa densitat de receptors neuronals D2 en el tàlem, de manera que aquesta característica sembla definir un probable paral·lelisme entre la creativitat i la psicosi.
S’han donat casos de pares genials que han tingut fills psicòtics, dos exemples són:
* Eduard, segon fill d’Albert Einstein va ser diagnosticat de trastorn esquizofrènic als 20 anys i va morir en un asil als 55 anys.
* El fill del Dr James Watson, co-descobridor de l’ADN i Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1962, va ser diagnosticat com a pacient amb trastorn esquizofrènic.
Aquests casos fan pensar que tots dos van rebre l’herència genètica del trastorn psicòtic dels seus genials pares, tot i que aquests, pel que sembla, no estiguessin afectats.
Per la seva banda, Keri Szaboles, del Departament de Psiquiatria de la Universitat Semmelweis a Budapest (Hongria), va analitzar a 200 participants que considerava que eren especialment creatius i no patien cap trastorn neuropsiquiàtric i els va comparar amb altres 128 individus que no pensaven que tinguessin aquest talent.
Els autors es van centrar en un gen del cervell, anomenat neuregulin 1, que estudis previs havien relacionat amb un augment del risc de desenvolupar esquizofrènia i psicosi, així com amb una pitjor memòria i una sensibilitat a les crítiques més alta del normal. En concret, és una mutació en aquest gen la que es vincula amb els trastorns.
Szaboles va observar que aquells participants que presentaven les dues còpies aconseguien la puntuació més alta en el test de creativitat, seguits per aquells que tenien només una i, finalment, pels qui no presentaven la mutació. A la vista dels seus resultats, la investigadora assenyala que aquest gen sembla tenir un impacte significatiu en la creativitat.
No obstant això, la manera com aquesta mutació afecta la creativitat encara no és clar. La investigadora considera que podria tenir a veure amb el fet que l’alteració genètica afecta l’escorça prefrontal del cervell, una regió relacionada amb l’humor i els canvis de comportament. Així com en algunes persones pot potenciar la creativitat, en altres podria crear il·lusions psicòtiques.
Jeremy Hall, genetista de la Universitat d’Edimburg al Regne Unit, matisa a ‘NewScientist’ que això no vol dir que la psicosi i la creativitat siguin semblants ni la mateixa cosa.
Alguns personatges relacionats amb un trastorn mental
El pintor holandès Vincent van Gogh, un dels artistes més cotitzats a nivell mundial,segons els experts patia trastorn esquizofrènic i va estar ingressat en una institució psiquiàtrica, el que pel que sembla va ocasionar que es tallés una orella, i va influir en les seves obres motivant a augmentar la grandària de les representacions i a usar colors més intensos. Van Gogh va morir al juliol de 1890 després de disparar-se un tret al pit.
Una situació semblant és la del genial ballarí i coreògraf polonès Vaslav Nijinsky. Va ser un dels ballarins amb més talent en la història del ballet, per la seva capacitat per realitzar salts que aparentment desafiaven la gravetat, fent-se cèlebre pel seu virtuosisme i per la profunditat i intensitat de les seves caracteritzacions. Se li va diagnosticar esquizofrènia el 1919 i va haver de ser reclòs en una institució psiquiàtrica. Va passar la resta de la seva vida dins i fora dels hospitals psiquiàtrics i asils fins que va morir el 1950.
També Antonin Artaud famós poeta, dramaturg, assagista, novel·lista, director escènic i actor francès, va estar reclòs nou anys en institucions psiquiàtriques pel seu trastorn mental.
Però potser el pacient amb trastorn esquizofrènic més famós actualment és John Forbes Nash, premi Nobel d’Economia, que es va fer més conegut pel públic quan el 2001 es va estrenar la pel·lícula “Una ment meravellosa” basada en la seva biografia.
Altres: Dalí, Roosevelt, Edgar Allan Poe, Jim Carrey, Mozart, Goya, Tim Burton…
SHIRIN AHMED
Referències
De Manzano O, Ulle´n F et all. Thinking Outside a Less Intact Box: Thalamic Dopamine D2 Receptor Densities Are Negatively Related to Psychometric Creativity in Healthy Individuals. PLoS ONE 5(5): e10670. doi:10.1371/journal.pone.0010670.
Szabolcs Kéri: Mad Genius: Study Suggests Link Between Psychosis and Creativity. Psychological Science. Observer Vol.22, No.9 November, 2009.
¿Genialidad o enfermedad, dónde está la frontera?. El País i Institut de Cultura de Barcelona (Barcelona Ciència 2007)
http://es.wikipedia/John_Forbes_Nash.
http://es.wikipedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh
http://es.wikipedia.org/wiki/Vaslav_Nijinsky
http://es.wikipedia.org/wiki/Antonin_Artaud
Des de la Mediterrània 
Potser la bogeria i la genialitat no siguin sinó dues cares de la mateixa moneda. Si l’individu fora del comú en qüestió es valora que pot representar un perill per a l’ordre establert o per a la comunitat, s’acorda que és boig i se l’aparta de la societat.