Fa temps que tenia oblidada la categoria de “Tenim manies”, el darrer post sobre el tema va ser l’Octubre de l’any passat.
Avui us parlaré d’algunes coses de menjar que no suporto:
Grasses animals. Definitivament no són del meu gust. Les poques vegades que menjo carn, tallo, amb precisió de cirurgia expert, la grassa que hi pugui haver i menjo la carn el més magra possible. De fet, poques vegades que menjo fora demano carn, perquè sovint en deixo més que no pas en menjo.
Fins i tot amb el pernil. Si és del que en diem del país, procuro treure’n tota la que puc. Si el pernil és més bo, en tallo l’excés (clar que algú dirà on és l’excés, i ho entenc), però en deixo molta més que en el cas que el pernil sigui menys bo.
Triperia. No, de cap manera. No menjo ronyons, llengua, cervells, turmes, cap i pota, orella, morro, caps…, no en veig la necessitat i no em fa gens de gràcia.
Llet calenta. Ara prenc menys llet que abans, normalment solament la prenc amb el tallat. La llet si és freda de la nevera la puc prendre, ara bé, calenta i sola (sense barrejar amb cafè, cola-cao, o similars) de cap manera. Només l’olor ja m’ofèn.
Ostres. Doncs no, no vull ni provar-les. Aquella gran massa sense forma definida, bellugant-se, llefiscosa…, no.
Au va, admeto tota mena de crítiques o de solidaritats.
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Comparteixo amb tu l’aversió a les ostres i a la llet, calenta o freda, tan se val, en canvi, m’agrada força el formatge en gairebé totes les seves variants.
Si, en a mi també m’agraden tots els formatges (de fet encara no n’he trobat cap que no m’agradi), així com els derivats lactis. La meva aversió és només cap a la llet calenta (fins i tot l’olor, l’aroma que desprèn, ja m’ofèn).
Semi-comparteixo el post: comparteixo la part dels greixos, però penso que renunciar als menuts és un pecat: els ronyons al xerès, la llengua de vedella, el pedrer del pollastre, els peus de porc o els “callos”… Uf! són bons només de pensar-hi!
Jo el que no he aconseguit mai és beure’m una cervesa. No la sé empassar. El meu cos no la fa anar avall. Segur que això em priva d’una de les begudes més refrescants i més bones, però… no hi ha res a fer. I mira que ho he provat vegades!
Si dinéssim junts ja veig que hi ha plats que no podríem compartir!!!
Segurament la cervesa és una de les begudes alcohòliques més estesa i per això sembla més estrany quan una persona diu que no li agrada.
Jo segurament soc menys agosarat i menys persistent que tu en això de la menja. Jo per exemple no menjaria (no provaria) una llengua o un pedrer, perquè solament el saber que és, ja em tira enrrere. Hi ha d’altres coses que em tiren enrrere per la textura (per exemple els callos o els peus de porc). Almenys tu has intentat que la cervesa t’agradi.
Jo mai he pogut amb la llet calenta sola, amb cafè sí (però ara tampoc prenc cafè). Freda, m’agrada molt, però sense sucre, ja la trobo dolça. Els làctics m’agraden molt però no els paeixo, per tant, gairebé mai en prenc.
La cervesa, no em treu la set, darrera he de beure aigua, per tant, no n’acostumo a prendre, d’alcohol, gairebé mai en prenc.
Les ostres, musclos, cloïsses, sentir l’olor o veure-les i em fan venir basques, en canvi, les escopinyes de llauna, m’agraden. El marisc, ni veure’l. De peix, ben poc, canana, calamar, pop, sardina (a la brasa), sonsos, anxoves, seitons, tonyina de llauna en oli d’oliva i salmó fumat.
La carn, ja fa molts anys que em repugna, si cal, en menjo, però veure carn i peix cru, em treu les ganes de menjar-ne. El pollastre, em repugna, sobretot les ales, però si no hi ha més remei, en menjo, si em donen la cuixa
Els ronyons, cervells, fetge, cor, ni ensumar-ho. Tripa, orella i morro, m’agraden molt, ja tinc ganes que sigui Nadal, per l’escudella i carn d’olla.
Ara la llet és poc present en la meva dieta. Crec que solament en prenc amb el tallat. Els derivats lactis (iogurts, formatges…), si que m’agraden i en menjo sovint.
No tinc problema en menjar una gran varietat de peixos, si bé tinc els meus preferits (lluç, rap, tonyina) que a poder ser els menjo per davant d’altres.
De marisc en menjo menys i d’aquest, prefereixo la gamba, el llagostí, l’escamar-la i la llagosta per davant de les ostres o les cloïsses. Les escopinyes si que m’agraden.
El peix cru servit en els restaurants japonesos també me’l menjo. La carn crua ja és un altre cantar i no la menjo. De fet, de carn, en menjo de tant en tant i cada cop menys.
La triperia si que no la menjo, ni la provo. Tampoc m’agrada l’olor que desprèn.