Lord Kelvin es deu regirar a la seva tomba quan després de dos dies escassos de calor o de fred tothom troba que en fa massa. Després de no sé quants mesos d’anar amunt i avall amb el fred i el mal temps que semblava que no s’acabava mai, ara, dos dies diferint de la norma i ja es torna queixar tothom.
Es veu que hi ha vida al marge de la televisió i us convido a descobrir-la. No fa calor o fred perquè ho digui l’home (o dona) del temps de torn, no, en fa si surto al carrer i m’abruso o em gelo, llavors podré dir que sí que fa calor, o fred, o neva, o plou o el que a la natura li hagi sortit dels collons de fer aquell dia i en aquell lloc.
Darrerament sembla que si alguna cosa no l’ha dita algú a TV3 ja no val o ja no existeix. Se me’n refoten les televisions, els presentadors que van i vénen, el temps, les previsions meteorològiques, l’estiu, l’hivern, el canvi climàtic i un munt de coses més, entre elles l’escala Celsius de temperatures.
Molta gent pensa que les temperatures, com els estats d’ànim de les dones, són infinites, però no, no en són d’infinites, les temperatures. L’escala que més m’agrada és la que va establir en William Thomson, I baró de Kelvin o, simplement, Lord Kelvin, pels volts del 1848.
La seva escala té una bellesa asimètrica que m’encisa. Va tenir l’encert de començar l’escala al punt on les molècules deixen de bellugar-se. No hi ha res més baix que això, aquest punt del zero absolut. Com que l’escala centígrada ja estava de moda l’home va haver de claudicar una mica i posar al seu zero absolut un valor relatiu a l’escala centígrada. Així, el seu zero és el zero absolut i el nostre zero, quan l’aigua es gela, és 273,15 graus.
Aquest estiu vàrem arribar al davant de casa a tres-cents tres graus Kelvin. Si feu càlculs veureu dues coses, primera que estàvem a trenta-tres graus i escaig centígrads i segona que poc que costa perdre el nord si ens canvien les escales, les referències i ens deixem guiar per les sensacions (com feia el mai prou valorat Induráin a les cronometrades del Tour, bé ara una mica més després de la desfeta del bandarra Armstrong).
La major part d’aparells d’aire condicionat tenen també l’escala en Fahrenheit (una mica més complicada que la del meu amic Lord Kelvin) i centígrada. Poseu-la, la Fahrenheit. Veureu que ràpidament es perden les referències i veureu que potser no s’està malament a noranta graus Fahrenheit o que, quan fa fred, una agradable temperatura de vint graus Fahrenheit no està gens malament tampoc.
El virus de la informació excessiva ens arrebossa el criteri amb collonades inversemblants que no ens hauríem de creure però que, dissortadament, ens creiem.
Cal canviar d’escala els fets rellevants i els irrellevants de les nostres vides, veureu que l’equivalent a l’escala Kelvin o Fahrenheit ens ajuda a posar en perspectiva la nostra estupidesa monumental.
Continuo, a poques hores d’unes eleccions estranyes d’incert resultat, manifestant-me més que mai ciutadà convençut de l’Imperi Romà, però ara, mesurant la fluctuant temperatura de la meva vida breu (en termes astronòmics) en la bellesa asimètrica (repeteixo) dels graus Kelvin (l’únic retret que se’ls pot fer als meus amics de l’Imperi Romà, no haver establert una escala de temperatures raonable i absoluta).
Que els Déus, Lord Kelvin i les urnes ens siguin propicis!
PS El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit (alemany estranyament poc rigurós) al 1724.
Fórmules de conversió de graus Fahrenheit
En l’escala Fahrenheit, el punt de fusió de l’aigua és de 32 graus, i el d’ebullició és de 212 graus. Una diferència d’1,8 graus Fahrenheit equival a la d’1 grau centígrad. Fahrenheit va establir la temperatura zero (0°F), al punt de congelació d’una mescla al 50% de sal(clorur d’amoni) i gel, i com a 96°F, va agafar la temperatura de la sang (ell utilitzà la dels cavalls). La xifra 96, pot semblar una mesura estranya, però en principi l’escala només contenia dotze subdivisions iguals, ell mateix, dividí cada divisió en vuit més, obtenint finalment 96 divisions en la seva escala.
Les fórmules de conversió a graus centígrads i Kelvin són:
°F = °C⋅(9/5) +32, °C = (°F -32) ⋅ 5/9, °F = K ⋅ (9/5) -459,67
Un puto merder, vaja.
blogger des de petit però ho vaig descobrir de gran
Des de la Mediterrània 
Efectivament, el canvi d’escales de mesura desconcerta d’allò més. Sobta, per exemple, la relativa salut d’un malalt a qui en una pel·lícula nord-americana en versió original han mesurat la febre i que dieun que està a 100 graus. Es tracta, efectivament, de 100 graus Fahrenheit, equivalents a uns 37,8ºC.