Avui s’ha d’acabar el món, que ho van dir els maies fa uns quants anys. No, el Món del Basté no, dissortadament. Pot respirar tranquil·la tota la cínica patuleia de professionals de la tertúlia; de moment podran seguir difonent el catanyol a les ones hertzianes. O no. Perquè, escoltin, si els he de ser sincer, jo no tinc pas tan clar que tot això no hagi petat ja. De fet, segons la majoria de religions, se suposa que quan hom traspassa se’n va cap allò que en diuen l’altre barri. I allà, depenent de la creença, i en segons quins casos també de la trajectòria moral del finat, ens hi podem trobar des d’un paradís amb noietes verges (o noiets verges, triïn vostès mateixos i mateixes) que ens hi esperen a pèl, a un senyor banyut que put a sofre i que ens obsequiarà amb una sessió gratuïta d’electrocució genital a mode de benvinguda. Trobo que no cal rumiar-hi gaire per entendre que avui, aquí, no podem dir pas que siguem gaire lluny d’aquest món paradigmàtic del senyor banyut. Pensin que hi ha un personatge amb barba que si no ens practica l’electrocució genital és perquè és tan bajà que encara no ha aconseguit entendre el manual d’instruccions de la màquina. Es veu que estava en anglès i que ell només parla una llengua, no diré quina. I sense vocalitzar gaire bé.
El que vull dir és que potser ja som tots a l’altre barri i encara no ens n’hem adonat. I que en aquest barri, òbviament, no hi ha verges, ni llums blanques intenses, ni sensació de benestar i de felicitat. El que sí que hi ha, ves per on, són els fills de la gran puta que en el seu dia ens van entaforar al tren (de Renfe, és evident) que ens ha dut fins aquí. Aquests barruts també són aquí, sí, però en comptes de venir en Renfe han vingut en cotxe oficial i amb el senyor de les banyes la barba hi prenen cafè i pastes cada tarda.
Sigui com sigui, trobo que no hauríem de patir en extrem perquè tot això encara té solució. Ho he dit unes línies més amunt: em sembla que som aquí però que encara no ens n’hem adonat. Em sembla que volem seguir fent veure que aquí no passa res, que estem bé, que no notem pas la pudor de sofre. Coi, ensumin fort i obrin els ulls, que cal actuar de pressa. Cal invertir la situació tan aviat com ens sigui possible i enviar el senyor de la barba i la seva camarilla a fregir espàrrecs a la taigà siberiana. Sobretot ara que encara tenim els genitals intactes.
Bixo.
elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Si, potser sí que ja hi som, a l’infern, o potser tan sols al purgatori, perquè hi ha gent que encara ho passa molt pitjor i que el seu dia a dia sí que és realment un veritable infern.
Sóc conscient que vaig amb retard, em sap greu! Sobre això de l’infern, la meva àvia era molt religiosa i tenia molta por de la mort i, sobretot, d’anar a l’infern. Un capellà, al anys 90, li va dir que el purgatori no existia perquè ja el vivíem a la Terra.
Això del Paradís i les verges, és ben curiós, crec que tots tenim ben clar per què un home vol una noia verge, no serà per mirar-se-la, aleshores, per què, a la vida real, ens diuen que el sexe fora del matrimoni i sense finalitats reproductives és pecat? Que la vida existeix i l’hem de viure, ho sentim cada dia però, què passarà un cop traspassem? Això no ho sabem, no hi ha dades, per tant, a què ve tanta moralitat i tanta prohibició?