La corrupció vista diferent

Albert Pla, toros, Els amics de les arts, Google Maps i un acudit sobre un hipotètic conseller/ministre de benestar. A veure si som capaços de fer una bona maionesa (mahonesa pels que diuen que la van inventar) i no se’ns trenca en l’intent. En primer lloc, us demano un exercici d’imaginació i que us imagineu l’inici de la carrera d’Albert Pla però, en el context actual. Corria l’any 1989 i Albert Pla treia el seu primer disc -no lliure de moltes crítiques- anomenat Ho sento molt. Ui tant que ho sentia. En aquell primer disc del Sabadellenc hi havia perles com La platjaLa sequiaL’home que roba les novies o Vida d’un gat però, ens hem de fixar amb Papa, jo vull ser torero.

La pregunta doncs, és què hauria sigut d’aquell disc i d’Albert Pla en el context actual. O si hagués, com Els Pets, volgut ser rei? (avui no toca però ho apunto). Permeteu-me dur a terme aquest exercici d’imaginació. La cançó hauria pogut ser quelcom semblant a: “Papa, jo vull ser polític / papa jo vull corrompre / papa jo vull anar al Parlament / ai papa jo vull ser polític”. Les següents estrofes quedarien igual fins arribar a la cinquena on també hi hauria modificacions: “I el pare des de casona / i com patia i com plorava / que és que la justícia perseguia / al seu fill i el descobria”. “Que és que la justícia el colpí / la vida d’una tirada / i els delictes eren imparables / una fi inevitable”. I acabaria (en un país normal com no és aquest) amb un “va marxar de la política / sortí de l’arc parlamentari / ple de glòria i ple de fama / ple de diners a la caixa / ple d’immobles i al tres coses / i al carrer manifestacions / ai papa el teu fill a mort polítics / Ai ai ai”.

Hauria sigut Albert Pla polític, en comptes de músic, poeta, artista i filòsof? Haurien arribat als nostres dies discs com La diferencia (2008), Concert a París (2011) amb Joan Miquel Oliver, o espectacles com Somiatruites amb Pascal Comelade? De totes maneres, cas que hagués escollit ser torero, què hauria passat després que la Generalitat hagués aprovat la ILP en contra de les corridesSort que els nostres amos per voluntat pròpia -sigui dit de passada- ja vetllaran per tal que els toros siguin bé d’interès cultural i puguin tornar a Catalunya. Aquesta mania que té la Generalitat de Catalunya en creure que l’estatut(et) no és una llei orgànica ESPANYOLA i creure que el que dicten al Parlament és sobirà i va a missa… Aquesta mania de saltar-se la legalitat a la qual formen part per no voler fer un gest d’autoritat…

Al cap i a la fi i, continuant amb el tema musical, com dirien Els amics de les arts “I és que aquí / la merda se’ns menja. / I és que aquí / ja no s’hi pot estar”. No s’hi pot estar del nivell de corrupció que hem assolit. Res a envejar a d’altres països coneguts mundialment per aquesta qüestió. En aquest cas, tan li fa si parlem de Catalunya o d’Espanya. Val per ambdues. Personalment, em preocupa molt més Catalunya perquè allí… Ja s’ho faran, oi? Malgrat tristament, ens toqui de prop mentre en formem part. Si Plató aixequés el cap… Cercant a la Gran Enciclopèdia de Catalunya, trobem que “polític” és un derivat de ‘pólis’ (ciutat) i significa ‘relatiu a la ciutat, l’estat, el govern’; la definició que més li escau, però, és la segona, quan diu que polític és la “persona que s’ocupa professionalment dels afers públics, de la política”; hi insisteixo: “persona que s’ocupa professionalment dels afers públics”, un aspecte qüestionable, pel que es veu avui en el món de la política, ja que semblen més ocupats en els afers privats que no pas en els del poble.

Com així ho demostra el mapa de la corrupció que algú hi dedica temps per actualitzar-lo. El Google Maps serveix per moltes més coses a banda de saber on és un municipi. El podeu veure en aquest enllaç. És a escala espanyola però, amb el zoom podeu veure perfectament el cas de Catalunya. Ep! I no crec pas que hi hagi tots els casos; vull dir que només hi deuen haver els més sonats o d’escala nacional. A tall d’exemple, a Vic no hi ha tot l’afer Matas al que s’ha intentat tapar subtilment.

Així que amb tot, ens trobem amb l’ingeni d’algú a l’hora de crear acudits com el d’un hipotètic conseller/ministre de benestar. Conta l’acudit que el conseller visita una llar d’infants. Durant la visita, la directora del centre li va comentant les necessitats d’aquest; que si faltarien unes taules pel menjador, unes joguines més educatives i reposar les noves… El conseller, li va donant excuses de l’índole que no hi ha diners, que no tenen pressupost, que són despeses innecessàries… A la tarda, el conseller visita una presó i el director del centre penitenciari li fa saber algunes mancances d’aquest. Li comenta que a l’estiu hi fa molta calor i que els presos no poden veure la televisió. El conseller, de seguida fa prendre nota al secretari que cal posar aires condicionats i plasmes de 50” a totes les cel·les. En sortir, el secretari, sorprès, li demana per què per la llar d’infants no hi ha pressupost i pels delinqüents sí. La resposta del conseller, molt senzilla: “A la guarderia, ja hi vaig anar; a la presó, vés a saber si no hi hauré d’anar”.

Em penso que tant trist com cert. No que passi, sinó la reflexió. Si no fos per una cosa, que en aquest país (Catalunya i Espanya també en aquest cas) la justícia és cega, sorda i manipulable. Només cal veure les valoracions del Fòrum Econòmic Mundial respecte a la independència judicial a Espanya. En el darrer informe, Espanya se situa a la 60a posició (4.0 sobre 7) de 144 països; just per sota de, per exemple, Pakistan o Egipte (4.1).

Carles Costa – ccm1714.cat

Quant a

Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La corrupció vista diferent
  1. Oriol López ha dit:

    Necessitem construir un nou estat per a Catalunya, un estat que no ens sigui hostil com l’espanyol, un estat modern, democràtic i just. I sembla que costi de fer el pas d’alliberar-nos de l’estat opressor, com si estiguéssim sota els efectes del síndrome d’Estocolm.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: