‘El vol de l’esparver’, de Francesc Mompó

esparver-portada

Aquells que hem seguit amb més o menys deteniment la trajectòria literària de Francesc Mompó, a cavall entre la narrativa juvenil, la poesia i la narrativa curta amb alè poètic, teníem ganes de fer-li mos a una novel·la de les característiques d’El vol de l’esparver(Voliana, 2012), la seua ambiciosa i en molts aspectes reeixida obra de maduresa literària. Un llibre que, incomprensiblement, ha estat un temps al calaix, que se sol dir.

Anant a pams, el primer i decisiu encert de Mompó és fugir d’una certa narrativa històrica centrada en els grans personatges i en fets històrics documentats que els autors recreen o literaturitzen de forma desastrada o rutinària en el millor dels casos. Lluny de tot això, Mompó agafa el context històric de la convulsa transició dels segles XVII al XVIII al País Valencià i, sobre ell, i una localització concreta, la seua estimada Vall d’Albaida i les comarques veïnes, traça uns personatges de carn i ossos pertanyents a les classes populars i benestants. Les aparicions de grans figures històriques són al llibre breus i circumstancials pinzellades, el que implica un treball de fabulació, d’enganxar el lector a través del relat d’unes vides de persones corrents sotmeses a les pertorbacions d’una època marcada per les conseqüències de l’expulsió dels moriscos o la Guerra de Successió. En aquell marc temporal s’ubica el llarg romanç entre Silvestre (l’Esparver) i Albina, eix central de la història, o els avatars dels membres d’una deliciosa (en diversos sentits) i segurament idealitzada tertúlia burgesa. Si non é vero, etcètera.

Aquest joc de trames, que ja descobrirà el lector, està resolt amb eficiència i, en molts passatges, amb mestria, amb una emotivitat desbocada, un to narratiu a cor obert, sobretot a l’hora d’abordar el recorregut de les relacions amoroses dels personatges principals i secundaris fins arribar a l’interessant bloc bèl·lic i aventurer final. En una novel·la d’aquesta envergadura no resulta fàcil mantenir l’equilibri i la potència de tot el relat, dels diversos fils argumentals. Però la indubtable vàlua literària d’El vol de l’esparver, el seu indiscutible punt fort, és la forma de la narració, el treball herculi amb el llenguatge, amb un idioma que Mompó treballa com pocs escriptors contemporanis, ja siga en el riquíssim cabdal lèxic com en una prosa creuada de brillants recursos poètics que confereixen densitat i personalitat.

Perquè el domini del llenguatge no té com a finalitat una buida demostració pirotècnica de capacitats: serveix per fer arribar a un lector de vegades aclaparat els sentiments, passions, usos i costums dels personatges amb precisió i volada. De la impressió de la natura o el treball camperol a la descripció dels menjars i queviures, del relat d’una (vigorosa) escena d’amor homosexual narrada amb una naturalitat gojosa, a l’explicació sobre l’elaboració del vidre a l’època, homenatge evident als seus orígens socials i geogràfics a l’Olleria. Un terreny de joc on Mompó es mou amb una destresa a l’abast de molt pocs i que li serveix per aconseguir allò tan difícil i escàs: un discurs literari propi.

La novel·la, finalment, i com no podia ser d’una altra manera, té una lectura política. No debades, el llibre acaba amb Felip d’Anjou llegint el pergamí d’un Decret de Nova Planta amb la tinta encara humida. No és una forma oportunista o forçada de tancar la història: prèviament, i de forma paral·lela a les històries vitals, l’escriptor ha dibuixat amb innegable pols didàctic una sèrie de conflictes que expliquen el nostre present amb el relat o la crònica de fets passats. Un llibre rotund i polièdric que mereixia una portada més suggeridora i menys òbvia, d’una volada artística que s’apropara a la vàlua del text.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Francesc Mompó

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: