El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (I)

Alcover 3El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona des del 13 fins el 18 d’octubre de 1906 a iniciativa del mallorquí d’Antoni M. Alcover (1862-1932), qui des de 1901 treballava en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear.
El Congrés va comptar amb la presència d’un gran nombre de romanistes europeus com A. Morel-Fatio, de la Universitat de Paris, Amadeu Pagès, professor del Liceu de La Rochelle, J. Calmete, professor de la facultat de Dijon, Anicet R. Gonçalves Viana, de la Universitat de Lisboa, Pere E. Guarnerio, catedràtic de la Universitat de Pavia-Milan, M. Menéndez y Pelayo, director de la Biblioteca Nacional i Bernat Schädel, professor a la Universitat de Halle (Alemanya), que contribuïren a atorgar-li una significativa vàlua científica i una notable projecció internacional. Per la part catalana i mallorquina cal destacar la participació de Pompeu Fabra i d’Antoni M. Alcover. Pel que fa a la participació valenciana, aquesta va ser ben escassa; únicament Lluís Fullana i Mira va presentar un treball titulat “Ullada general sobre la morfologia catalana”, tot i que el catedràtic de filologia de la Universitat de Madrid, Ramón Menéndez Pidal en presentà una altre “Sobre los límites del valenciano”, on revisava els esdeveniments històrics i la bibliografia existent sobre el tema.
A més d’aquesta participació científica, el Congrés tingué un gran èxit per la impressionant participació popular, amb més de 3000 inscrits d’arreu dels territoris catalanoparlants, la qual cosa creà un clima social favorable de cara a posteriors iniciatives en favor de la llengua, entre elles, el procés de codificació ortogràfica, gramatical i lèxica dut a terme per estudiosos que havien col•laborat en aquest Congrés, i que marcà una fita a Catalunya el 1913 amb l’aprovació de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
La presència valenciana fou, gairebé, testimonial. De fet, la majoria dels valencians acudiren al Congrés per les relacions de col•laboració que mantenien amb mossén Alcover en l’obra del Diccionari. Com diu Antoni Ferrando eren “un grup de ratpenatistes i clergues seduïts pel carisma d’Alcover, entre els quals figuren algunes de les personalitats més destacades de la vida cultural valenciana de principis de segle”. Cal destacar, especialment, la presència de Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença valenciana i president honorari de Lo Rat Penat, i de Faustí Barberà, president de la renovadora associació València Nova. Els altres valencians participants al Congrés van ser Lluís Fullana i Mira, natural de Benimarfull i provincial dels franciscans de València; Francesc Carreres i Llinyana, natural de Moixent i rector del Seminari Pontifici de València, i el seu germà Lleonard, mestre d’Aielo de Malferit; Roc Chabàs i Llorenç, natural de Dénia, canonge i arxiver de la Seu de València; Joaquim F. Garcia Girona, natural de Benassal, rector del seminari de Saragossa; Josep M. Giménez i Fayos, natural de València; Vicent Mancho, catedràtic de la Universitat de València; Ferran Gómez i Miranda, de València, Remigi Vicedo i Sanfelipe, d’Alcoi i Bartomeu Arbona, rector del convent de Sant Domènec d’Oriola, tots ells col•laboradors de mossèn Alcover en la confecció del Diccionari. Dels assistents valencians, Faustí Barberà, Lluís Fullana, Teodor Llorente i Vicent Mancho eren congressistes honoraris, i la resta efectius. Lo Rat Penat també ostentava el títol de congressista honorari, i la societat València Nova figurava com entitat adherida. Les dues associacions també va participar aportant llibres per a l’exposició bibliogràfica d’obres en llengua catalana realitzada els dies del Congrés.
llorenteLa celebració del Congrés no va despertar grans entusiasmes a València. La majoria dels diaris van informar de l’esdeveniment però sense ressaltar excessivament la notícia, i fixant-se, sobretot, en el protagonisme que va tenir Teodor Llorente. Levante-EMV informava el dia 15 d’octubre que “en el Congreso de la lengua catalana, los representantes del Rat Penat de Valencia han tenido entusiasta acogida, especialmente don Teodoro Llorente”. Aquest ostentava una de les presidències honoraries del Congrés, juntament amb personalitats de reconegut prestigi internacional com Frederic Mistral, Marcelino Menéndez y Pelayo, Artur Farinelli, Alfred Morel Fatio, Anicet Gonçalvez Vianna, Bernhard Schädel o Torres i Bages. Llorente assistirà a les sessions de diverses seccions, entre elles la Filològica, i en tot moment era objecte de grans atencions dels responsables de cadascuna d’elles, però únicament va poder intervenir el primer dia ja que el seu estat de salut i la sordesa que patia li van impedir dur a terme altres activitats.
A la taula presidencial de la sessió de Clausura estaven asseguts els valencians Teodor Llorente, Vicent Mancho i Lluís Fullana. Llorente havia d’intervenir amb la lectura d’un poema compost per a l’acte i dedicat als congressistes, però, segurament, l’emoció del moment impedí la seua intervenció que va anar a càrrec del vicepresident de l’Associació de Lectura Catalana:

“Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’Illa daurada y Rosselló, / els d’Alguer, que separa’l mar y allunya, / però l’oblit de vostre origen, no, / pera recort d’aquest venturós dia / -per la partida solament amarch- / València una abraçada vos envia, / arborant com penó de germania / la llengua d’Ausies March”.

Podeu llegir l’article complet al blog L’interés per la llengua dels valencians.

Professor de valencià; professor col·laborador de la UOC; interessat en la història de la llengua catalana, referida especialment al País Valencià.

Tagged with: , ,
Arxivat a Altres
2 comments on “El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (I)
  1. Toni Parés ha dit:

    Assistirien avui els ratpenatistes a un hipotètic nou congrés?

  2. Josep Daniel Climent ha dit:

    Evidentment, no, ni tan sols a un acte de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: