Històries apressades. 2. EL POETA

El Poeta era poeta -i defensava aquesta veritat a cops de puny, si calia. No estava disposat a acceptar cap mena de debat, ni tan sols el més mínim dubte en un axioma que havia definit i definia la seva vida.

El Poeta és poeta, doncs. I té per costum de no llegir. Arrelat a la terra, la natura i els sentits, lligat a la soca de la seva gent, ha assumit com a mascaró de proa aquella frase sàvia que el seu avi havia heretat del seu avi: “Nen, que el llegir no et faci perdre l’escriure”. Algun dels seus hagiògrafs ha volgut matisar l’anèdota familiar -més aviat pel fet que és bastant probable que l’avi del seu avi fos un analfabet funcional, si més no-, però la resposta ha estat contundent i veraç: manotada èpica i endavant les atxes.

Cada cop que el Poeta nen -que ja era poeta i, com a tal, es defensava a mastegots- feia com si anés a llegir alguna cosa, ni que fos un full de calendari de paret, el seu avi botava de la cadira: “Nen, que el llegir no et faci perdre l’escriure. Ja m’ho deia l’avi”.

I el Poeta -que sempre ha estat poeta, i a qui ho dubti li caurà una bufetada- va dur l’ancestral i atàvic axioma familiar a les seves màximes conseqüències. Abrandat i seguidor de l’essència més radical, un dia que es va deturar a rumiar una estona va decidir que no valien mitges tintes: “si llegir et fa perdre l’escriure”, va concloure amb satisfacció, “escriure et pot fer perdre el llegir”. I d’aleshores ençà, no ha llegit mai més -si és que abans ho havia fet alguna vegada- ni ha escrit una sola paraula -que ja no ho havia fet mai.

El Poeta -que és poeta, i qui no s’ho cregui es juga un clatellot- és també un patriota -i qui en faci escarni provarà, en un no res, la mida de la seva mà. I, en aquesta doble condició, poeta i patriota, es va veure refermat el dia que un mestre saberut -ves que no llegís i escrivís i tot- va gosar de dir-li que el que havia de fer era “llegir molt i escriure bé”.

“Mai de la vida”, va exclamar el Poeta poeta patriota d’una revolada. “En un país com el nostre, petit de mena, que cada tros no passa de quatre pams, no hi ha res que pugui arribar a ser molt i, immens d’esperit com és, digne dels més alts designis, no hi ha res que només estigui bé”.

“Vostè, mestre, és estranger”.

 

JOSEP BARGALLÓ

Blog personal:  http://josepbargallo.wordpress.com/

 

Llicenciat en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalana, amb Premi Extraordinari (Universitat Rovira i Virgili). Catedràtic de Secundària. Coordinador de l'àmbit no universitari de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (des de 2011) . Coordinador acadèmic del Postgrau d'Especialista Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius (URV) (des del curs 2011-2012). Comissionat de l'Ajuntament de Tarragona per al projecte "Biennal de Castells. Tarragona, Patrimonis de la Humanitat". Conseller d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2004). Conseller en cap/primer i titular del Departament de la Presidència (2004-2006). Director de l'Institut Ramon Llull (Generalitat de Catalunya i Govern de les Illes Balears) (2006-2010). Diputat al Parlament de Catalunya (1992-2003 i 2006) Vicepresident de la Fundació Josep Irla (des del 2011) He treballat en el món editorial i he estat coordinador de la col·lecció Capitell de Columna edicions (1988-1991) i director literari d'Edicions El Mèdol (1989-1998). He col·laborat en mitjans audiovisuals i he escrit guions de ràdio i de vídeo i, entre d’altres, els diàlegs de La teta i la lluna, llargmetratge dirigit per Bigas Luna (1994). Crític literari en diversos mitjans, he publicat articles monogràfics en revistes i volums especialitzats i, entre d’altres, els següents llibres: Teoria i història literària i cultural: - Comentari de textos literaris (teoria, propostes i terminologia), 1987 (3a edició 1991), en col·laboració. - Literatura catalana del segle XVI al XVIII, 1987. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 1991 - Domènec Guansé. Revisió i actualitat, 2005, en col.laboració. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 2007 (2ona edició, ampliada i revisada). - Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana, 2007. - Puig i Ferreter. Cinquanta anys després, 2008, en col.laboració. - Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, 2016. Assaig polític: - Catalunya, horitzó 2014, 2005. - 2005, el Govern de Catalunya, 2005. - L’autonomia de les nacions i les minories nacionals. El cas de Catalunya, 2006. - Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI, 2006. Història i cultura popular: - Pit i Amunt! Els castells a Torredembarra, 1985. - Cent personatges. Del Baix Penedès al Montsià, 1986, en col·laboració. - La festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX, 1988, amb Rosalia Gras. - La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat, 1990, - Guia de les Festes de Santa Tecla. Tarragona. Història, seguici popular i castells, 1994, en col·laboració. - Ball de Diables de Torredembarra. Deu anys d’una tradició centenària, 1997. - El fet casteller. La història i l’actualitat d’un costum tradicional, 2000. - Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades, 2001. - 4 Gats. De Casas a Picasso, 2005, en col·laboració. - Què fem a Frankfurt? La cultura catalana convidada d’honor a la Fira del Llibre 2007, 2007. Edicions en català, castellà, francès, alemany i anglès. - Els castellers. Guia didàctica, 2007, amb Marta Badia i Gerard Elies. - Bandolers, santes i criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Els manuscrits Llorens-Cortasa, 2010, amb Montserrat Palau i Núria Canyelles. Estudis i edicions : - El ball de Santa Rosalia, 1983, amb Montserrat Palau - 10 narradors, 1989. - Antologia tarragonina, de Josep Pin i Soler, 1992, amb Magí Sunyer. - Abans d'ara. Retrats literaris, de Domènec Guansé, 1994. - Els Xiquets de Valls, de Joan Amades, 2001. - Aquí descansa Nevares, de Pere Calders, 2008. Teatre: - Els Pastorets de Tarragona, 2001 (obra representada els Nadals 2001-2010). Sóc, doncs, eclèctic i de mena tastaolletes, independentista i d'esquerres, amant teòric i pràctic de la cultura popular -colla castellera Nois de la Torre, Ball de Diables de Torredembarra i la Virgília- i interessat una mica obsessivament per la retòrica i la mètrica. Em podeu trobar a: Twitter: @JosepBargallo Facebook: Josep Bargalló Pinterest: Josep Bargalló i també als websites que he linkat

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Històries apressades. 2. EL POETA
  1. Oriol López ha dit:

    D’aquests “poetes/patriotes” crec que en tenim uns quants i aquest article els retrata molt ben retrats.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: