Derbi japonès per la seu del Col·lisionador Lineal Internacional

Posted on 22/06/2013 by Xavier Lasauca i Cisa

Nord contra sud, sud contra nord… Llegeixo a Symmetry Magazine que dues regions japoneses pugnen per esdevenir la seu d’una instal·lació científica internacional que serà clau per a la física de partícules dels propers lustres: el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC) o, com podem llegir en el seu compte de Twitter, the next big adventure in particle physics (també podeu seguir el seu perfil a Facebook). En aquest article coneixerem les estratègies comunicatives dels dos projectes per esdevenir la seu de l’esmentada infraestructura de recerca.

La imatge mostra els descobriments potencials de l’International Linear Collider. Font: ILC/form one visual communication.

L’ILC o benvinguts al futur

El Col·lisionador Lineal Internacional permetrà explorar rangs d’energia més enllà de l’abast dels acceleradors actuals. Es tracta d’un col·lisionador d’electrons i positrons que complementarà les dades del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), el col·lisionador protó-protó ubicat en el CERN a Ginebra (Suïssa) del qual vam parlar en aquesta anotació. L’LHC obre el camí, però l’ILC -una màquina de gran precisió- ha d’aconseguir que lliguin totes les peces del trencaclosques de la física de partícules que prèviament el col·lisionador europeu ha començat a desvetllar.

L’ILC constarà de dos acceleradors lineals que llançaran uns 10 mil milions d’electrons i les seves antipartícules, els positrons, a gairebé la velocitat de la llum. Amb una longitud de 31 quilòmetres, es produiran 14.000 col·lisions per segon a molt alta energia (500 GeV). El disseny actual permet una ampliació de la longitud del col·lisionador fins a 50 quilòmetres i col·lisions a 1 TeV durant la segona etapa del projecte. També hi ha el projecte de desenvolupar una fàbrica de bosons de Higgs a 250 GeV per estudiar les propietats de la partícula descoberta a l’LHC l’any 2012, ampliable a 500 GeV. En definitiva, una potentíssima eina per fer recerca en física d’altes energies i per la qual lluiten les regions de Sefuri (Kyushu, al sud del Japó) i Kitakami (Tohoku, al nord).

Sefuri

La candidatura de Sefuri (perfil a Facebook) ens presenta un vídeo promocional de quatre minuts de durada, molt innovador i ple d’energia. Dotat d’una música i una coreografia francament originals, el vídeo inclou dibuixos animats japonesos (anime). Ambientat a la Sefuri ILC High School, en el vídeo apareix un professor de física, diguem-ne, bastant peculiar, interpretat per Shota Mori, tota una estrella a la xarxa després del seu anunci del giny iPhone-màniga amb el qual mai no perdem cap trucada. Mori ens presenta les veritables protagonistes del vídeo, dues amigues (“electró” i “positró”) que, quan estan juntes, tot rutlla d’allò més bé: des d’un combat de karate fins a la resolució de complexos problemes matemàtics; quan se separen, però, aquest bon rotllo es veu amenaçat. Una metàfora de la necessitat de la matèria i l’antimatèria per resoldre els enigmes que encara tenim sobre com funciona l’Univers? Mireu i jutgeu per vosaltres mateixos (es pot activar la subtitulació en anglès):

Tohoku

El vídeo que ens presenten des de Tohoku (perfil a Facebook) es mou en altres claus, més clàssiques. Es tracta d’un vídeo educatiu de 20 minuts de durada que explica els beneficis de construir la infraestructura a la regió, cosa que evidentment contribuiria a revitalitzar una zona que fou devastada arran del terratrèmol de l’any 2011. Guiats per la poetessa i actriu Hana Konoe, al llarg de la filmació assistim a converses amb persones expertes sobre la necessitat de la instal·lació i la conveniència de construir-la a Tohoko. Entre entrevista i entrevista, s’explica de manera documental el funcionament i l’estructura de l’ILC. Particularment interessant m’ha semblat el diàleg amb el professor Hitoshi Murayama, de la Universitat de Berkeley, especialista en física de partícules.

And the winner is…

Sota el meu criteri el vídeo de Sefuri és trencador, podria ser una bona eina per despertar vocacions científiques entre l’alumnat de secundària i aconsegueix que la física de partícules sigui una matèria excitant. És breu i ideal per promoure la candidatura, ja que la idea central queda molt clara i no ens deixa indiferents. L’altre és un xic llarg i està adreçat a un públic objectiu adult; malgrat tot, com a documental sobre el funcionament de l’ILC i la regió de Tohoku, és prou il·lustratiu.

Sigui com sigui, el consell avaluador que ha de decidir la ubicació de l’ILC sobretot tindrà en compte la geologia dels terrenys, les infraestructures locals i la capacitat per hostatjar els 3.000 científics que hi treballaran. Es preveu que la construcció comenci entre el 2015 i el 2016 i les col·lisions s’iniciaran al voltant del 2026 (encara no estaré jubilat :-) ).