Suposo que esteu d’acord si dic que l’expressió “políticament correcte” és el gran oxímoron dels nostres temps. Vivim una època d’eufemismes, de dobles discursos, de moral d’aparador i de copets a l’esquena que mig minut després es transformen en puntades de peu al cul. Benvinguts a la post-postmodernitat, una era de màrqueting 2.0 on un gegant com Apple s’escandalitza per la portada d’un llibre i no pel fet que només el 38% dels seus proveïdors compleix la norma fixada per l’empresa que assegura jornades màximes de 60 hores setmanals. Fa més mal una dona voluptuosa que l’onada de suïcidis que es va registrar en una fàbrica xinesa que fabrica l’i-Phone? Sí, ja… dir aquestes coses és demagògia. Esborra mentalment les dues darreres frases si vols. Tanmateix, intenta imaginar-te a qualsevol directiu d’Apple abanderant un discurs d’ètica empresarial. És complicat, no?
Suposo que algun d’ells haurà llegit a Bukowski (encara que sigui tapant les portades amb paper perquè ningú conegui les seves aficions). Doncs, sí. És un dels autors més àcids, pessimistes i crítics que va donar la literatura americana del final del segle passat. Gens semblant a lo “políticament correcte”. Sexe, alcohol, derrota, prostitutes, la ciutat, la nit… No parla de hipsters amb un Mac Book Pro en un Starbucks, ni de joves cool fent-se fotografies amb un i-Phone. Bukowski no té lloc en el món Apple.
Això sí, vull donar una idea: si no troben portada per a “La máquina de follar” sempre poden posar a qualsevol representant de la troika. Ells sí que s’estan follant tots els drets de les classes menys afavorides. Ja sé que un llibre de Bukowski il·lustrat amb el rostre de Christine Lagarde podria ser polèmic, però si parlem de màquines de follar dignitats tampoc aniríem tan perduts.
Per cert, si busqueu a l’i-Tunes podreu trobar llibres com “50 consejos de sexo para él y para ella”, “Sex positions”, “Aberraciones psíquicas del sexo” o “Practicar sexo es fácil”. Como diria el Groucho Marx: aquests són els meus principis i, si no t’agraden, tinc uns altres. I és que, la pela és la pela.
Em complau poder afirmar que l’editorial digital NEUROSI que dirigeixo des de fa un temps, tirem pel dret i Apple, de moment ens respecta tot i tenir algun títol una mica pujat de to. Per a mostra, alguns exemples:
Relat eròtics del nostre primer concurs
http://www.neurosi.com/neurosi-certamen-de-relats-erotics-2013/
Relats de narrativa negra amb tocs intensos
http://www.neurosi.com/foc-creuat-el-llibre/
Relats de intensitat i violència variables
http://www.neurosi.com/pecats-regionals/
No sempre a Apple són tan dolents com ens els pinten.
I sí, estic d’acord en què estem en una època plena de falsedat i temor a dir les coses pel seu nom, follar és follar, cardar és cardar i tot plegat, com diria el meu pare, és una puta merda http://podole712.blogspot.com.es/2013/05/aixo-es-una-puta-merda-o-la-pax-romana.html
Salut
Sempre m’ha cridat l’atenció algunes persones que tenen una gran prevenció respecte de les imatges de sexe i en canvi molt poca respecte de, per exemple, les imatges de violència, que em semblen molt més nocives.