Avui vull jugar una mica a les endevinalles. Us posaré un fragment d’una entrevista que li va fer el Xavier Sardà a una coneguda política i heu d’endevinar qui és:
Su infancia son recuerdos de una casa cuartel de la Guardia Civil en Blanes.
-Yo he vivido en la casa cuartel, he jugado por las dependencias, me iba a la zona de los solteros… Era la niña mimada de todos. Eran viviendas… Recuerdo lo de «todo por la patria». Se cerraban las puertas y quedabas aislado del exterior.
Vet aquí una fotografia d’una infància feliç (?): aquarterament, jocs per les dependències, la zona dels solters… Ep!!! Què feia amb els solters!!! Niña mimada? Ui, ui, ui!!! Però després està el que més m’agrada: “recuerdo lo de todo por la patria. Se cerraban las puertas y quedabas aislado del exterior”.
Quedaves aïllat de l’exterior? Com si fos una presó? Són els records d’una nena infeliç que no es relacionava amb els altres nens? Envoltada de tricornis? Amb aquells bigotis model Tejero?
Tanmateix, el que més m’ha impactat és el fet que una nena, tancada en un món hermètic, aïllada de l’exterior i que llegeix cada dia la frase “todo por la patria” ens asseguri que el Club Super 3 adoctrina perquè… que redoblin els timbals… prrrrrrrrr… prrrrrrrrr… prrrrrrrrr… Qui parla és la ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO.
Ah!!! A més a més, si llegiu l’entrevista, veureu que aquesta senyora assegura que el seu fill, menor d’edat, li acompanya als mítings. Ens parles d’adoctrinament? HIPÒCRITA!!!
Entrevista
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 