Espanya és un Estat institucionalment filofeixista. Penso que aquest és un extrem objectivament innegable si entrem a valorar les postures que adopta l’Estat, com a ens institucional i jurídic, davant les diferents sensibilitats ideològiques. Això ve al cas —tal com segurament ja hauran endevinat— de les recents declaracions del “líder” del partit neonazi Alianza Nacional (els mateixos il·luminats que van irrompre a la seu de Blanquerna a Madrid el passat 11 de setembre tot cridant l’irrefutable argument unionista del “no nos engañan, Cataluña es España”) que ens ha amenaçat amb el vessament de sang per la seva causa, la causa de la fictícia Unidad Nacional. Sí, ho han llegit bé, el líder d’un partit democràtic espanyol, i per descomptat, legal, ha assegurat en una cadena de televisió d’àmbit estatal que si volem ser independents haurem de vessar sang. Que no ens servirà la democràcia, per dir-ho ras i curt. Que si votem per la secessió, vindran aquí i ens faran la guerra perquè “n’estan preparats“.
Arribats a aquest punt i llegides aquestes declaracions de tarannà descaradament terrorista, hom podria esperar que un Estat mínimament digne vetés el fill de puta analfabet funcional que les ha fetes de qualssevol eleccions democràtiques. Si, a més a més, parléssim d’un Estat decent, esperaríem també que el partit neonazi en què milita aquest idiota integral quedés il·legalitzat de manera fulminant. Malauradament però, no parlem de cap Estat digne ni de cap Estat decent; parlem de l’Estat espanyol. Un Estat de nyigui-nyogui que il·legalitza formacions democràtiques al·legant invisibles vincles indirectes amb ETA però que d’altra banda empara formacions apologètiques del feixisme i de la lluita armada com a mitjà per evitar que un poble acudeixi a les urnes a triar què vol i què no vol. Un Estat on els assassins condemnats, si són neonazis, compleixen només 4 anys de presó i després es presenten com a candidats en eleccions democràtiques como si aquí no hubiera pasao ná. Això, aquesta puta merda, és el que a Espanya es coneix com a “Estat de Dret”.
Imaginin-se per un moment que en David Fernández o n’Oriol Junqueras fessin unes declaracions similars a les del subnormal d’Alianza Nacional. Imaginin-se que sortissin a la tele i diguessin que si Espanya vol que continuem sota el seu jou, haurà de vessar sang. Podríem fer apostes sobre quants minuts duraria la CUP i/o ERC com a partits legals i quantes hores trigarien en Fernández i en Junqueras a ingressar a presó. Saben que no exagero.
No convé obviar tampoc el gran paper de convidat de pedra que interpreta a la perfecció la Unió Europea en tota aquesta inversemblant pel·lícula. Em pregunto durant quant de temps continuarà considerant el nostre cas com a un “afer intern” espanyol. Què cal que passi perquè s’adonin que no ens respecten? Cal que ens fotin bombes? Que ens apunyalin pel carrer per separatistas? Em pregunto també com pot ser que encara hi hagi tanta gent perdent el cul per formar part d’aquesta Unió un cop siguem independents. Realment ens interessa formar part d’un clan tan passiu i benvolent amb l’actitud antidemocràtica d’alguns dels seus membres? Jo cada cop ho tinc més clar.
Bixo.
htp://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Com bé dius, jo cada cop ho tinc més clar. Perquè no tradueixes aquest escrit al francès i a l’anglès i el penges en algun lloc on ho puguin llegir la gent d’altres estats? Això els farà pensar i el que ara necessitem és gent a favor de la nostra posició. Tinc clar que no cal tenir por, que no és tan senzill quedar fora d’Europa, LLUITEM amb la veritat i, per tant, cal que la coneguin arreu.