No tenia pas pensat de fer-ho també enguany perquè em sembla una obvietat, una evidència tan colossal, que el sol fet de dedicar-hi uns minuts ja em semblava una pèrdua de temps. Però no me’n sé estar, escoltin, què volen que els digui. Sobretot després d’escoltar declaracions tan esperpèntiques, tan ximples, d’una falsedat tan absoluta, que haurien de propiciar (en qualsevol Estat decent) que la persona amb sou públic que les ha fetes quedés destituïda de manera fulminant. No és el cas, és clar, perquè parlem d’un Estat de nyigui-nyogui, de fireta, d’anar per casa. Un Estat que en comptes de repudiar la niciesa, la promociona i la fomenta. Només així podrem arribar a entendre que la senyora Sánchez-Camacho, després del monumental fracàs en la mobilització de la “majoria silenciosa”, es permeti el luxe de continuar afirmant, tal com ho faria un lloro, que l’unionisme, a Catalunya, és majoritari.
Per part nostra, no hem de donar-hi cap mena de resposta, no hem d’entrar en cap debat ni fer-ne tertúlia de cap tipus, ni tan sols mentre fem el cafè amb els companys i companyes de feina, perquè si ho féssim, cauríem en el parany de discutir quelcom que és indiscutible. Quelcom que és tan clar, tan cristal·lí, que amb el simple fet de plasmar-ho de manera gràfica ja quedem curulls de raó davant qualsevol persona amb un dit de seny.
#11s2013 (#croquetes): 1.600.000 persones, segons l’Official World Record. És la cadena humana més llarga de la història de la Unió Europea.
#12O: 105.000 persones, segons la delegació del govern espanyol.
Fi.
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 