De reconciliació, res de res

Entenc que el President de la Generalitat, per raó del seu càrrec, fos present en l’acte de l’Església Catòlica en què es beatificaven centenars de víctimes de la barbàrie de la guerra. El que no poden dir els seus organitzadors és que aquest fos un acte estrictament religiós, apolític, i molt menys qualificar-lo de “Festa de la reconciliació”. La data, l’endemà del 12 d’octubre, no havia pas estat escollida a l’atzar, i l’oblit deliberat de les víctimes del franquisme tampoc era innocent. De fet, sectors de la pròpia església no combregaven amb aquestes rodes de molí i reclamaven un altre tipus de gestos a la jerarquia catòlica.

A part del reconeixement que caldria esperar dels errors comesos per l’Església Catòlica en posicionar-se al costat del bàndol més cruel, més sanguinari i més allunyat de l’esperit evangèlic, com era el franquisme, la mateixa presentació que es va fer dels fets ja denota una absoluta manca de voluntat de reconciliació i de demanar perdó per la seva col•laboració amb els fascinerosos. És evident que en tota guerra es produeixen excessos, i que en la Guerra Civil espanyola es van descontrolar grups extremadament i injustament violents, també en el bàndol republicà. Però d’aquí a presentar en bloc, sense considerar les particularitats individuals, com a beats i màrtirs de l’Església, a totes aquelles víctimes, hi pot anar un bon tros. D’una banda, caldria no oblidar que l’Església com a organització sí que es va posicionar en la guerra a favor dels qui s’havien revoltat contra la democràcia, dels qui decidiren prendre les armes i no estalviar crims de cap mena per a aconseguir els seus objectius polítics, i per tant l’Església no es podia considerar neutral en el conflicte; de manera que l’Església, en el seu conjunt, era vista com a col•laboradora del feixisme. Així, molts religiosos van ser víctimes de la decisió presa pels seus superiors, enfront de la qual ben pocs s’hi van revoltar tot i veure que era un posicionament estrictament partidista i no pas per motivacions de fe.

De ben segur que molts d’ells, personalment, no havien fet cap acció concreta en contra de la legitimitat democràtica, però també n’hi va haver que sí que tenien actituds col•laboracionistes. I una beatificació massiva, sense considerar ni el paper global de l’Església en la Guerra ni les circumstàncies particulars de cadascuna de les víctimes, és una versió absolutament esbiaixada, de marcada significació política, gairebé de reivindicació del seu paper al costat del franquisme, i en definitiva un gest que no té res de reconciliació i molt menys de reconeixement dels seus errors, que també van contribuir a la barbàrie de la qual aquest “beats” en van ser víctimes.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “De reconciliació, res de res
  1. Jordi Camps ha dit:

    Aquestes rates de sagristia, com anomeno jo aquests eclesiàstics, perdoneu, però no em puc aguantar, en veure com al segle XXI encara es produeixen fets que em fan recordar les “missions” dels anys 40’s, o sigui la cristianització dels “rojos”, al mateix estil de la llei Wert. Sóc fill de la guerra civil i he tingut temps sobrat per veure qui són aquesta gent de la sotana. Gent que beneia els canons de guerra i avions per a matar gent, això és església ?. Si, sí, sí, ja sé que em direu que no tots són iguals…. però estirant molt i posant molta imaginació, això serà avui, no abans. Però m’és ben igual, perquè quan la resta de clergues, aquells que suposadament no són com els altres, en obeir i acatar les directius de can madrit, àlies rouco varela, vol dir que estan d’acord en tot i per tot. Per tant, al meu parer, tant se val els uns com els altres. I el més paradigmàtic, però no per això esperpèntic, és que la península de la pell de toro, fa uns anys va ser declarada laica. O voleu més exemples amb la llei wert, en fer de la religió una assignatura ?, perquè suposo que quan parlen de religió deuen parlar de la “cristiana i romana”, oi ?
    En quant a l’article, hi estic totalment d’acord, si bé encara m’agradaria fer més observacions, però ja m’allargaria massa, i amb sinceritat, estic massa emprenyat.
    ,

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: