Per activa i per passiva sentim dir-nos, des que tenim ús de raó, que hem d’aprendre idiomes, com més millor, que això ens permetrà anar pel món i ens obrirà portes a l’hora de cercar feina. No és cap mentida. Avui més que en cap altra època, dominar una llengua estrangera és una competència bàsica, reconeguda, útil i necessària. Un país que s’expressa amb múltiples idiomes pot projectar el millor de si mateix al món i esforçar-se a establir productius llaços internacionals, però mentre seguim convidant els foranis a “relaxing café con leche” i encarim la formació en llengües estrangeres, no anirem enlloc.
Si ja és complicat aconseguir una plaça en una Escola Oficial d’Idiomes, només faltava que algú decidís apujar-ne els costos de matrícula a Catalunya. L’augment serà aproximadament d’uns cent euros, una xifra gens menyspreable per a qui passa el mes amb sous de fireta. Més d’un estudiant potser haurà de replantejar-se si segueix el curs l’any vinent. Lluny de millorar el nivell, estem perpetuant aquesta assignatura pendent. Només la meitat dels espanyols coneix un altre idioma que no sigui el matern, segons el darrer Eurostat, però només dos de cada deu afirma tenir-ne un alt nivell.
No estem parlant de l’educació privada –aquesta ja se la paga qui pot–, sinó de la pública, la que en principi s’entén com a bàsica i assequible per a tota la ciutadania. Sembla un contrasentit dificultar-ne l’accés quan més ens calen els idiomes com a societat, per dotar-nos de competències que ens facin competitius davant dels nostres veïns europeus i a escala internacional. Com podem pretendre exportar productes o treballar plegats si no podem comunicar-nos amb fluidesa?
Al costat de l’augment de l’IVA que grava la cultura –llibres, teatre i tot allò que ens ha de fer més cults–, aquesta mesura no deixa de ser un nou despropòsit. Em pregunto com hem d’avançar amb tants pals a les rodes. Potser més d’un, des del seu despatx estant, sigui a Madrid o a casa nostra, es justificarà amb què “it’s very dificult todo esto” i mirarà de tranquil·litzar-nos afegint que “estamos trabajando en ello”. Doncs, comencin per canviar de marxa que per una que va cap enrere, cinc van endavant. No pot ser tan difícil!
Multiplatform Communicator, Creative Writer and Pharmacist. Posting about journalism, socialmedia, literacy, communication and photography.
Des de la Mediterrània 
Reblogged this on Para mis amigos… Blog and commented:
Encarecer los idiomas no nos hará más competitivos, Es una muestra mas del uso de la crisis para soportar la ideología, para el gobierno actual es un gasto la educación desde el punto de vista ideológico y no lo ven como lo que es: una inversión. Que es rentable a mediano y largo plazo EL acceso a las escuelas de idiomas debería facilitarse, No creo en las cosas gratuitas, no las sabemos valorar, si nos cuesta algo se verá en el esfuerzo que invirtamos en cumplir los objetivos, pero encarecerlas, en la situación actual, es un dislate en el menor de los casos, secesitamos
ciudadanos que puedan expresarse. Además elaprendizaje de una lengua lleva sumado la perfección de lo que sabemos, nos pone en contacto con otras culturas y amplia nuestro futuro, para terminar una de mis citas favoritas de Unamuno que viene al caso: “El racismo se cura viajando y el fascismo leyendo”. Tal vez muchos de los que toman decisiones deberían leer a Unamuno.
[…] Reblogueado desde Des de la Mediterrània: […]