Amb qualsevol persona que parleu i intenteu comprar el procés d’emancipació nacional d’Escòcia amb el que està passant a Catalunya us dirà -i amb raó- que no tenen res a veure. I és cert. Fins un cert punt. No és que ara vulgui fer de polític i/o politòleg però, amb segons què, no crec que es pugui dir tant a la lleugera que les dues coses s’assemblen com un ou a una castanya. Al final de l’entrada, molts em diran pessimista o que només veig les coses dolentes. No és cert. No és que només vegi les coses dolentes, sinó que com que percebo que no les veu ningú, intento posar-les a la llum o justificar el que dic i penso.
Així , doncs, sí, sabem que Anglaterra no és Espanya. Una és profundament, ja no diré més democràtica, sinó senzillament democràtica des d’un punt de vista moral i motivador, mentre que l’altra no n’és. Evidentment, la que no ho és, és Espanya… No voldria que quedés algun dubte. I, no puc dir més democràtica perquè 0 multiplicat per qualsevol cosa, sempre dóna 0… Per tant, Anglaterra no és més democràtica, no és 1000 vegades més democràtica que Espanya… perquè per moltes vegades que ho sigui, si multipliquem per la nul·la democràcia espanyola, sempre tindrem 0. Accepto, els matisos de democràcia… Sé que podem anar a votar però, al meu entendre, això no és democràcia en tota la seva plenitud.
Salvada aquesta gran diferència, permeteu-me centrar-me en altres coses. En primer lloc, el lideratge. Ja no només la comparació d’Artur Mas amb el d’Alex Salmond, sinó també de CiU i l’SNP. Vull dir, a Escòcia lidera tot el procés un sol partit que des de sempre ha apostat per la independència. No em sona haver llegit quelcom sobre estatuts o pactes fiscals promoguts per l’SNP. Podríem dir que la ideologia de l’SNP sempre ha estat una i no l’ha anat variant amb el temps. De manera pública, i recalco pública, tant l’SNP com Alex Salmond sempre han apostat per un camí: la independència. No es pot dir el mateix d’Artur Mas i CiU que, resumint, com va dir Grouxo Marx, tenen uns ideals però si no agraden en tenen uns altres… bàsicament, els seus ideals públics són els que es ven més en un precís moment.
Particularment, ho veig com a dues coses diferents. És a dir, si bé crec que un partit que té uns ideals que es mouen entre estatuts, pactes fiscals, consultes i com a última opció la independència no és de fiar, penso que un procés com aquest és molt millor que hi hagi representades diverses ideologies i/o partits polítics. És a dir, en el cas de Catalunya, prefereixo que la independència estigui representada des de l’extrema esquerra fins a la dreta perquè això significa que és una cosa popular i del tot transversal. Com tot, però, té les seves contrapartides.
Com apuntava al meu llibre Construint la meva Catalunya ideal i seguint la filosofia platònica, per segons quines coses és millor sol que mal acompanyat. Ho estem veient aquest dies que a vegades, el poder és millor concertar-lo en pocs (o un de sol) que no pas dispersar-lo en molts. Sé que sona feixista i dictatorial però no és pas la intenció. Us podeu llegir gratuïtament el llibre per acabar-ho d’entendre. Però, per entendre’ns, Escòcia farà el que Alex Salmond digui perquè té tot el poder. Per contra, aquí es pretén que es posin d’acord CiU, ERC i d’altres formacions. Amb el cor a la mà, quants no voldríem que això ho portés un de sol? Ja sigui CiU o ERC? I no per això tenim tendències dictatorials, oi?
Tenir el control de la situació i no dependre de tercers, ha permès a Alex Salmond cinc coses molt importants. Claus i imprescindibles. En primer lloc, no cal que em recordeu que Anglaterra els hi ho ha permès, celebrar un referèndum per la INDEPENDÈNCIA; no pel dret a decidir, no… sinó per la independència. Com explicava a l’entrada del maleït dret a decidir, canvia molt la cosa quan apostes per un referèndum per la independència que quan ho fas pel dret a decidir. En el cas d’Escòcia, la cosa està clara i no hi a possibilitat de terceres vies. Es pregunta per la independència. Això, li ha permès, formular una pregunta (segon lloc). Que és: “Escòcia hauria de ser un país independent?”
No només aquest parell de coses sense importància, sinó que els escocesos ja saben quan votaran, que serà el 18 de setembre de 2014 i, cas que obtinguin la victòria, ja saben quan declararan la independència; el 24 de març de 2016. Mentre no arriba el dia de la consulta, digues-los previsors, aquesta setmana han editat el llibre blanc de la independència amb més de 600 pàgines per tal de resoldre dubtes i respondre qüestions als que encara no ho tinguin clar i estiguin indecisos. Molt bona feina per part del govern escocès, no?
I aquí? Aquí, ens urgeix molt més que cap altra nacionalitat. Diuen que Artur Mas desvetllarà el superquè d’aquí a tres setmanes però, no sabem sobre què decidirem, no sabem què preguntarem, ni quan. Ja no em poso en quin dia declararíem la independència si guanyés el sí en una consulta… I, sobre el llibre blanc, si no fos per la tasca que estan fent associacions que no són del govern com, per posar alguns exemples i no tots són del meu especial grat, Col·lectiu Emma, CCN, ANC, Òmnium, … qui faria aquesta tasca? Aquí, el govern, sembla que en comptes de seguir aquest camí, es dedica a lamentar-se, queixar-se i portar coses dels espanyols als tribunals. Un apunt; no he llegit la LOMCE i no sé si m’agrada però, en comptes de dir que la recorreran i aplicaran la llei catalana, no seria millor dir que facin el que vulguin perquè el dia que s’hagi d’aplicar ja serem independents?
Enteneu per on van els trets? Em poden titllar de pessimista però, agradi o no, això està sobre de la taula. Enteneu perquè, malgrat ho desitgi com el que més, no ho vegi gens clar? El més calent, sembla que està a l’aigüera. I, cal tenir present una cosa: els catalans, sí fem vacances i, tant com segurament ara s’aturarà tot fins a mitjans de gener perquè ja és Nadal, també perdrem tot l’estiu; estiuejants per la independència. I així volem aconseguir la independència?
Carles Costa – La independència. Escocesa
Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la UOC i, Persona Humana. ccm1714cat@gmail.com He escrit un llibre: Construint la meva Catalunya ideal. El pots llegir i descarregar des del meu bloc (www.ccm1714.cat).
Des de la Mediterrània 
Carles, completament d’acord amb tota la vostra exposició de fets. Jo diré més: Poso en dubte que el Sr. Mas ens porti a la independència. Com pot portar-nos-hi quan ell com a conseller en cap de CiU, ens deia que “no tocava, ja que la societat encara no estava preparada”. Cony, de cop i volta quan el dia 10.09.2012 encara estava fent tractes antinatura amb els del PPC, el dia 12 d’aquell mateix mes, el van alçar com a líder que ens havia de conduir a la independència, paraula que ell mai encara ara i avui, no ha posat als seus llabis. Com pot aquest senyor portar-nos a la independència, quan el seu company de federació, no fa més que posar pals a les rodes al sí de la seva federació i al nostre desig de llibertat ? Només podríem desvetllar aquesta incògnita, en el cas hipotètic (tan hipotètic com si fos ciència-ficció) que un bon dia en Rajoi es despertés de bon peu, diguent que ens donarà el concert econòmic. Després veuríem on rau el seu grau d’independentiste o estat sobirà com diuen ells, tot i que ja seria massa tard.
Efectivament, quan surten els del govern, en especial el Sr. Homs, només fa que plorar, com el Sr. Mas-Colell i tants d’altres. Mai no han tingut el valor de posar els pebrots sobre la taula, tot dient que ja n’hi ha prou d’aquest color, i no solament en referència al tema econòmic, sinó als insults que diàriament venim rebent dels quatre punts cardinals de la península.
No cal dir que encara estic més d’acord, amb allò que dieu del tema de la llei Wert.
I acabo afirmant que, en la meva opinió, em penso que molt abans del mes de maig, ens veurem obligats el catalans, a sortir al carrer una altra vegada.
Gràcies Jordi pel comentari,
Jo, desconec si Mas és independentista o no. Per això recalcava el tema públic. El que està clar, és que fins ara no ho era (públicament). És a dir, o ho era i s’ho amagava, o ara veu que hi ha negoci i s’hi agafa o, potser sí, ha vist la llum. No ho sabrem/veurem mai. Però, sí, desconfio d’un polític que canvia d’ideals en qüestió de.. no ho sé. Quan era públicament de l’estatut(et), quan era públicament de la martingala fiscal i quan ha sigut públicament independentista; o, perdó, del dret a decidir? Però això és una cosa que no es pot dir perquè per a molts, Mas és el MASsíes… malgrat que des que mana a CiU, només acumula que fracassos…
En referència a l’hipotètica proposta d’un pacte fiscal/concert econòmic, me la plantejava fa un temps en l’entrada “He tingut un malson” (http://www.ccm1714.cat/2013/08/he-tingut-un-malson.html). De fet, des d’un punt de vista espanyol, ho tenen molt més fàcil per guanyar.
Tema sortir al carrer… Em sap greu, a mi no m’hi trobaran. Des que tinc ús de raó, voto partits que han apostat clarament per la independència. Faig l’exercici de donar una ullada als programes electorals, reflexiono i voto; malauradament, no ho fem gaire gent. No sóc dels que pressiono al carrer perquè un partit o dirigent canviï els seus ideals; senzillament deixo de donar-li suport i ja captaran el missatge. O no. Però, això ara és força més complicat després d’aprovar la reforma de la llei de partits o quelcom semblant amb la qual és necessari presentar un número d’avals per poder-se presentar en unes eleccions. Això, ningú ho va recórrer perquè ja els interessava però és clarament inconstitucional. La meva idea de política i democràcia, és 1) tinc una idea, 2)em presento a unes eleccions a vendre-la i 3) rebo el suport que em mereixo. Fins que la gent no interioritzi això…. ens passarem la vida manifestant-nos. Ep! Tot i que ho respecto i admiro molt, eh… no voldria ser malinterpretat.
Gràcies de nou per l’aportació.
He llegit amb deler el vostre article de l’enllaç. Molt clar i molt català. M’ha agradat i m’ha fet revifar el dolor que em causà l’engany d’en Mas i el seu soci al poble de Catalunya amb el seu estatutet, el qual una vegada consumat, aleshores ens venien tots (dic tots) els polítics, com el millor del millor que ens podia passar. I ja en veiem els resultats, no ha durat després de la seva neteja amb lleixiu ni tres anys), cosa que sembla que la societat ja ni se’n recorda (el futbol és el millor pesticida contra aquestes coses). Mireu, admiro la feina ben feta de l’ANC i el seu anhel de lliurar-nos de l’esclavatge de l’Espanya imperial i cavernària. Admiro la seva tossuderia, el qual encara ahir van manifestar amb l’intent de marcar el pas als politicastres que ens governen. Però en la meva opinió han comès un error: Escampar que Catalunya sigui un nou estat d’Europa. En la meva opinió, això seria com sortir del foc per caure a les brases, ja que en comptes de dependre de can madrit, dependríem de cals alemanys.
Hi ha una altra cosa: La llengua. Mireu, si volem la independència, la societat tota sola no la podrà mai aconseguir, no estem en l’època dels remences, ni tampoc tenim un Gral. Moragues, ni un R. Casanovas, com tampoc un Ermengol Amill. Fa alguns mesos, es van despenjar els d’ERC i els de CiU, manifestant que en cas d’independència, els idiomes espanyol i català serien les llengües oficials (ara ja ni se’n parla, crec que ells pensen que val més no tocar aquest tema de moment). En aquest supòsit doncs, el què possiblement no haurà aconseguit la llei Wert, ho aconseguirà aquesta baixada de cavall. No es tracta de marginar el castellà, que no se’m mal interpreti, es tracta de mantenir viu i retornar a la vida el nostre la agònic idioma, el qual prou se’n cuiden els locutors de TV3 i els polítics d’anar-lo matant de xic en xic.
Per tant i per acabar, i veient que Vós i jo mantenim certes afinitats, vull dir-vos que en cas d’eleccions votaré aquell partit que pugui manifestar-se per la D. U. I, i que mantingui el català com idioma oficial, com a Andorra, on tot i així, tenen prou feina per a mantenir-lo estable dins de la seva extrema gravetat
Moltes gràcies de nou Jordi,
Pel que fa a pertànyer o no a Europa és molt delicat. En cap lloc està escrit que ens hi quedaríem ni que ens fessin fora; no crec que l’ANC (el seu eslògan) vaig més enllà de voler dir independència independentment de si dins o fora d’Europa.
Com bé us pregunteu, val la pena estar a Europa? Doncs, no ho sé. Crec que és suficient en tenir l’euro (o potser tampoc) i poder comercialitzar lliurement. Dit això i, essent molt agosarat, perquè hauria de manar-nos Alemanya i no pas Catalunya a ella? Vull dir, si mana avui Alemanya deu ser perquè qui paga mana però, qui no ens assegura que, a banda de ser un país que feríem una aportació neta, no seríem els qui més aportaríem o l’estat més potent?
La reflexió no és banal i gratuïta. Recordo el CCN dient que una Catalunya independent seria el quart estat més ric d’Europa.. Generosament i humilment, no hi estic d’acord perquè crec que podríem ser més del quart… Per no dir primer. L’invito a cercar informació sobre les megaregions mundials/europees. Per exemple, http://www.idees.net/files/940-12-document/proltremflor.pdf o http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2012/06/210612-megaregions-eurosunbelt.html. Són regions on es concentra el major PIB. Si no recordo malament, Catalunya i tot l’eix del Mediterrani és la quarta d’Europa; la primera és o era la regió on hi ha el port de Flandes. Dit això, us imagineu un corredor del Mediterrani on la capital fos Barcelona i tant aquesta com Tarragona fossin la porta d’entrada a TOTES les mercaderies que procedeixen d’economies emergents (o no emergents) d’Orient? Actualment, si ho és Flandes, és, precisament, per aquesta raó… Perquè tot el que ve d’Orient, hi va a desembarcar allí. Si Catalunya fos independent i fos la porta d’Europa, probablement no seríem la quarta economia d’Europa (com a continent) sinó la primera. I, ves si ens haurien d’escoltar amb atenció en comptes d’escoltar nosaltres…
En referència a la llengua, teniu raó. Si em posicionava en contra de la martingala fiscal, era i és perquè amb ell, no s’aconsegueixen competències ni amb llengua, ni amb fronteres ni amb immigració ni amb moltes altres coses. Entenc perfectament que un cop independents hi hagi un període de transició de… 4/5 anys però, l’única llengua oficial a Catalunya, ha d’acabar essent el català. Això, però, no vol dir que a l’escola es pugui -per on dir que s’hagi- s’ensenyar tant l’anglès, com l’espanyol i, si es pot, una tercera llengua estrangera.
Moltes gràcies de nou, Jordi
Gràcies a Vós per ampliar-me tot un seguit d’informacions, les quals per una banda, unes les havia passat de llarg en la meva exposició que tendia a córrer pel caire polític, i d’altres, les que haveu aportat, m’han enriquit .