Tot just avui he tornat a gaudir de la magnífica pel·lícula dirigida pel George Clooney, “Bona nit i bona sort”. En ella es poden veure perfectament les armes del “Maccarthysme”: mentir, dir mitges veritats, manipular, tergiversar… tot per reforçar teories “consparanoiques”. No importa si la veritat és una altra, si la realitat et desmenteix, si els teus arguments els pot enfonsar qualsevol praxis. En aquest cas, no els preocupa si la fotografia és d’agència i tothom pot contrastar-la. Han mentit tantes vegades, han manipulat amb tantes tones de muntatges que no els importa un més. Per a ells som simplement idiotes que tot s’ho empassen. És narcisisme periodístic. Estan tan encantats d’haver-se conegut que ni per un segon es plantegen cap debat deontològic o si aquestes pràctiques suposen una rebaixa en la credibilitat del seu mitja. Estan per sobre del bé i del mal.
Al final, el lector ja no sap si es tracta d’una advocada abertzale o d’una bruixa Disney. Tot plegat resulta patètic. Disculpeu però començo a tenir basques (vull dir, nàusees, perquè no trobeu cap doble sentit).
Twitter: @alexsocietat
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
D’acord amb el vostre comentari. Però i què ? La societat en la qual ens toca viure, està desinformada, no contrasta i s’ho llegeixen amb deler. I per això mateix, tornaran a guanyar els de la seva crosta.