Sí… ja ho sé… El vídeo és maco. Sí… ui, què romàntic. 20 desconeguts es fan un petó. Sí… ja… En aquesta època de manca de valors és molt bonic veure com 20 joves trenquen el gel (i no el del cubata) i es dediquen a la noble tasca de la neteja de genives. Sí… ja… jo també crec en la màgia. Sí… ja… jo també recordo el primer petó i va ser una experiència vital increïble… Sí… ja… però… No ens estem agilipollant tots una mica per cortesia de Mister Hollywood? No ens estem empassant sense protestar totes les comèdies romàntiques que l’únic que aconsegueixen (conscient o inconscientment) és perpetuar mites com el del príncep blau? Ei, que sí… que el romanticisme és genial… que som fills, entre altres coses, de Grècia, de Roma, de la Il·lustració i del Romanticisme del segle XIX. Que sí, que sí… Que els ideals dels romàntics segueixen impregnant la narrativa occidental. Que sí, que sí… Que m’agrada molt que en el vídeo apareguin parelles homosexuals… Però, tal com diuen els joves, no és tot un “postureo”? No ens estem empassant un viral que ens ven una marca de roba (WREN)? Que sí, que sí… Què maco és l’amor… Però, l’amor és un perfecte blanc i negre? Ben il·luminat? Amb joves (alguns, no tots) que semblen sorgits d’una desfilada del Custo?
Ja sé… m’esteu odiant… Creieu que sóc el típic amargat que no pot gaudir d’un vídeo romàntic. Doncs, us equivoqueu. El que reivindico és l’amor nu…. despullat de la iconografia Made in Hollywood, del cursi i hortera Dia de Sant Valentí per cortesia de El Corte Inglés, del món Disney amb princeses abnegades i prínceps perfectes, de contes que ens han inoculat des de petits i que ens han fet creure que l’amor és el principi i el final de tot. Bé, potser sí… o potser no. L’amor és la salvació. L’amor és plaer, donar sense esperar res a canvi, compartir, admirar, respectar i confiar. Sí, és tot això i més. Però també en nom de l’amor s’intenten justificar determinades accions que mai cap director chachipiruli amb una Canon 5D tindria coratge d’enregistrar.
Deixem-nos de ximpleries hipsters. Vull veure un vídeo d’algú en un llit d’hospital mentre la seva persona estimada li fa costat quan et preguntes moltes coses que ningú et pot respondre, vull veure petons d’ancians que han gastat la seva vida en un projecte compartit, vull veure un vídeo dels voluntaris anònims que són generosos en autèntic amor, vull veure un vídeo de mares i pares que cedeixen àmplies parcel·les de llibertat en favor dels fills, vull veure’t a tu, que mai sortiràs en un d’aquests vídeos però que has entès perfectament que l’amor no és només el segon d’un petó en blanc i negre.
I ara, sí… mireu el vídeo… heu esborrat els tòpics cinematogràfics i publicitaris? Heu fet tabula rassa de tots els contes infantils? Perfecte. Gaudiu del vídeo i desprès busqueu a aquella persona que estimeu, mireu-la sense que s’adoni, alimenteu-vos amb la seva llum, no penseu que tot té un final, això és aquí i ara… El que sentiu és amor? No ho sé… En tot cas, si no teniu bigoti, m’ofereixo per donar-vos un petó… i a veure què passa. Ah, per cert. Els divendres a la nit a Canal + també fan pel·lícules de persones que no es coneixen i es fan petons… i alguna cosa més.
Twitter: @alexsocietat
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 