Tothom dubtava d’aquest Barça. Es dubtava dels fitxatges de Zubizarreta. Es dubta de l’actual junta directiva. Es dubtava del nou entrenador. Es dubtava quan el Barça va perdre els primers partits. Es dubtava quan el Real Madrid va punxar i també va punxar el Barça contra la Reial Societat.
Però ahir, al partit contra l’Atlètic de Bilbao va guanyar i va aprofitar l’ entropessada del Real Madrid. Un triomf de 2-5 (gols de Messi, Neymar, Luis Suárez i Pedro). El Barça va fer una exhibició de bon futbol amb un Messi que torna a liderar i tirar del carro i que combina amb Neymar i Suárez, que coronen aquest trident atacant i aquesta és la novena victòria consecutiva a la lliga. La golejada a San Mamés és la setena golejada del Barça a la lliga i porta ja 102 gols en els primers trenta-quatre partits.
Per cert, pensant ja en títols individuals, Messi està a només cinc gols de Cristiano Ronaldo i segur que l’argentí apuntarà maneres per al vinent “pilota d’or”.
I és que aquest Barça pica fort, molt fort, pica com un martell perquè com va escriure el poeta basc Gabriel Aresti: “ Diran que això no és poesia, però jo els diré que la poesia és un martell.”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 