Formigues, de la Núria, Flickr
El mirmecòleg (estudiós de les formigues) Edward O. Wilson ens explicava al seu llibre Cartes a un jove científic que, quan una formiga mor, és retirada i dipositada, en el cas d’algunes espècies, a un lloc concret, que en certa manera faria les funcions de cementiri.
I que el detonant d’aquest comportament no és, com es podria pensar, la immobilitat de la formiga morta, sinó l’olor d’unes substàncies químiques que apareixen amb el procés de descomposició que segueix la mort de la formiga: l’àcid oleic i un dels seus oleats.
De fet, una formiga morta és ignorada per les seves companyes fins que el senyal químic no es produeix. En canvi, una formiga viva untada amb aquesta substància és transportada per les seves companyes al cementiri, per molt que es mogui i es resisteixi.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Reblogged this on Les Ciències al Serrat.
Jo en penso que és molt curiós, i que mai no és tard per aprendre coses noves del món que ens envolta. Molt bé !
Gràcies, Jordi, per comentar.