A l’estat espanyol hi ha unes nou-centes mil persones que pateixen hepatitis C, de les quals cinc-centes mil no saben que la pateixen. El tractament d’aquest malaltia ha passat de una doble a una triple teràpia i així el percentatge de guariments és del 80%, però entre el 10% i el 20% de la resta de casos no es guareixen i la fi, potser en molts casos la mort. No obstant hi ha un medicament “Simprevir” que és molt eficaç sempre i quan es combini amb un altre medicament anomenat “Sovaldi”, el qual no està inclòs en el SNS, per la qual cosa fa que sigui molt car, i quan parlem de car volem dir uns seixanta mil euros per un tractament durant dotze setmanes. Una altra solució seria la fabricació d’ un genèric així s’abaixarien molt costos, però això a les farmacèutiques no els interessa.
La Plataforma d’ Afectats per la Hepatitis C ha fet diferents concentracions davant del Ministeri de sanitat que ni es mou ni s’immuta mentre els malalts estan cada cop pitjor i alguns es moren. La indigna actitud del ministeri i les farmacèutiques queda reflectida en els versos del poeta Salvador Espriu: “ El càntic és lluny, i la greu campana toca pels difunts”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 