La premsa espanyola s’ha fet ressò d’ una enquesta sobre si guanyaria el SÍ o el NO en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya. I el “País”, diu coses de l’estil com: “El no a la independencia vence por primera vez al sí en Cataluña desde que Artur Mas inició el proceso soberanista, en 2012”. “El sondeo evidencia que algo está cambiando en Cataluña después de la pseudoconsulta independentista el 9 de noviembre”. “El apoyo que ahora tiene la secesión es similar al de junio de 2012, antes de que Mas lanzara su órdago.” “El descenso de la opción secesionista contrasta con un notable aumento de la opción secesionista contrasta con un notable aumento de la opción federalista: el 28,9%”. “Maurici Lucena, portavoz del PSC en el Parlament, confió en que “más pronto que tarde” el apoyo a la opción federal se traduzca en votos para su partido…”. “Enric Millo, portavoz del PPC interpretó la encuestra como una evidencia de que no existe una mayoría independentista en Cataluña (…) cada vez serán más los catalanes que perderán el miedo a decir lo que piensan.”
Davant de tantes barbaritats caldria alguns punts – a l’estil de les antigues cartes al director dels diaris-.
- El procés sobiranista no es va iniciar el 2012, l’ independentisme existeix des del segle XIX. No va ser Artur Mas qui el propulsor el 2012, sinó que va ser el poble català, de forma espontània, ofès per tants despits.
- En Catalunya no canvia res, cada cop hi ha més reticències respecte d’ Espanya
- L’ augment de l’opció federalista: ha estat sempre unida al nacionalisme, per exemple Prat de la Riba, al seu llit de mort, quan li parlaven de les negociacions a Madrid d’una autogovern, va dir “Fer-lo ben federal!!”, Rovira i Virgili era federalista – i sobiranista- etc. Però està desfasat, com el “peix al cove”, “l’encaix de Catalunya dins d’ Espanya” o la “puta i la ramoneta”…
- Dir, que el PSC pujarà de vots, en consonància amb un suposat augment del federalisme, és absurd, els verdaders catalanistes del PSC eren també federalistes, i al veure que ni ZP, ni Rubalcaba estaven per aquesta opció es van fer sobiranistes i aquest partit ha perdut vots a tot arreu a Catalunya, sinó mirar hemeroteca.
- Que Millo digui que algú a Catalunya, té por de dir el que pensa, després de les burrades colossals de Camacho, i tot el PP de Catalunya, és un acte burlesc i poca-solta. Aquesta gent surten a tots els mitjans de comunicació de Catalunya, premsa escrita, digital, ràdio i televisió sense cap entrebanc.
Per tant, a totes les bajanades que va publicar “El País” – i tota la resta de premsa espanyola de Madrid- els voldria dedicar aquests versos de Joan Maragall: “On ets, Espanya? No et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
El problema del federalisme és la definició del terme. En la web de Podemos entrevistaren a un senyor que em mereix tots els respectes, Julio Anguta. Quan la cosa no quedà massa clara és quan es tocà el tema de “federalisme” i “Catalunya”. Ell es declarava comunista, republicà i federal. Això sí, l’ex-dirigent comunista va defensar el dret a l’autodeterminació.
Salut
El problema del federalismes, és, estic d’acord amb tu el terme. Però també és la interpretació que en faci cadascú i com afectarà a Catalunya. Efectivament els ex-comunistes encara defensen l’autodeterminació de Catalunya, com abans el PSOE – abans del “cambio del cambio del recambio”- també defensaven l’autodeterminació de les nacionalitats. Gràcies per les teves aportacions i continua
Gràcies a tu. Mon tio, que va faltar fa poc i era molt nacionalista, va regalar-me un llibre de Pi i Margall sobre el federalisme:
Feu clic per accedir a CF_LesNacionalitats.pdf
Es deia “Les Nacionalitats”. És per llegir-lo a poc a poc. Resulta actual malgrat que és del XIX. Durant la I República, els republicans estaven dividits entre “unitaris” i “federalistes”. Els federalistes eren, bàsicament, catalans. Va entrar-hi Pavia i la cosa quedà en res.
T’agraeixo les teves gràcies, insisteixo que la teva aportació és molt rellevant, el punt de vista d’un valencià sempre és benvinguda i aporta nous punts de vista. Parles de Pi i Margall, podries parlar de Valentí Almirall etc.
P.D.: T’acompanyo en el sentiment per la mort del teu oncle.
Gràcies, Francesc. El meu oncle sempre portava el Penó de la Conquesta (quatribarrat) en el clauer, fins i tot amb Franco, i més d’un problema va tenir amb els cavernícoles.
Doncs era valent i un valencià de cap a peus
Els resultats de les enquestes sovint serveixen per a confirmar el que qui paga l’enquesta vol que confirmin i per a utilitzar aquests “resultats” per intentar canviar l’opinió pública. L’opinió real de les catalanes i els catalans sobre aquesta qüestió s’ha expressat moltes vegades i es tornarà a expressar el 27S.
Jo, més que parlar de les enquestes, volia deixar en evidència el comentari del diari “El País”, de fet força tendenciós. Gràcies per la teva aportació. Espero i desitjo que m’ envïis més comentaris.
Si estan tan segurs de les seues enquestes, que tinguen valor y convoquen un referèndum. Ja van perdre Portugal, Flandes, Cuba…. y deixaren a mercé del marroc una “provincia española” que es deia “El Sahara español”. Això m’ensenyaven a mi a escola, on el pegaven si parlaves en valencià. Don Antonio, el falangista y su “Caral sol” tots los matins metre sonava una musiqueta per “alzar los brazos”.
Els espanyols – sobretot els castellans- són d’un caràcter quixotesc, tan lluny de la realitat com de la lluna. Ens han tractat tan malament… a més, obliden la manifestació del juliol del 2010, en contra de la retallada del TC. Aquí va començar tot, bé tot no, perquè independentisme ja existia feia segles. Però com diu la frase d’una novel·la “España y yo somos así”