El govern espanyol, mitjançant el seu ministre d’educació, garantirà a Catalunya, “el dret de les famílies” que els seus fills siguin ensenyats en castellà les diferents matèries educatives. A més, si el parlament català no forma nou govern, l’executiu espanyol haurà de detallar i aplicar aquesta proposta a finals de març. Actualment el alumnes aprenen en català com llengua vehicular, i reserven dues hores setmanals en castellà, i la nova llei del govern suposaria augmentar el castellà un 25%.
Si no fos tan seriosa la situació, n’ hi ha per fer-se un tip de riure. El castellà senyoreja arreu: cinemes, televisió, internet… i continuar en aquesta línia alimenta una boca: la de Ciutadans, que no exerceixen de tals, sinó de busca-raons. Després de l’aplicació del 155, tot això era de preveure, i si Puigdemont hagués convocat eleccions, el procès descatalanitzador, començant per les obres d’art del Museu Diocesà de Lleida, i ara amb el 25% de l’espanyol, no hauria esdevingut.
Per això, al ministre Iñigo Méndez de Vigo, a Albert Rivera, als seu pseudo Ciutadans, i als de Societat Civil Catalana els dedico aquesta frase del poeta Càtul: “… el deler de xuclar allò que és meu.”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 