El rovell groc del blat es manifesta en forma de pústules de groc a taronja disposades en files regulars entre els nervis paral·lels de les fulles, i que poden arribar a estendre’s en les beines i en les mateixes arestes i glumes de les espigues. Quan el blat ja és madur, les pústules tornen d’un color fosc a negre. L’agent causal és un fong basidiomicet de l’espècie Puccinia striiformis. Els fongs P. striiformis que ataquen blats són classificats en la “forma specialis” tritici, i d’ací que la denominació habitual sigui Puccinia striiformis f. sp. tritici. El rovell groc és una de les amenaces més importants en la collita mundial de blat. Ahmet Cat, de la Siirt Üniversitesi, i Mehmet Tekin, de l’Akdeniz Üniversitesi, publiquen aquesta setmana a la revista Phytopathology un article sobre la diversitat genètica i l’estructura de poblacions d’aquest fong patogen a Turquia. Els seus resultats haurien de fornir informació crítica per al desenvolupament d’estratègies de gestió contra aquesta malaltia.
Fulles de blat afectades per rovell groc
Setanta genotips detectats
Ahmet Çat es va graduar en sanitat vegetal a la Universitat d’Akdeniz (2012). El 2015 dedicà el seu treball final de màster a la determinació de factors vírics en el cultiu de cogombre i carbassó a hivernacles de la província d’Antalya. Realitzà la tesi doctoral, defensada reeixidament el 2021, a la determinació de les varietats de rovell groc en cultius de blats de les regions mediterrània i egea de Turquia. Actualment, és subdirecció del Tarım Çalışmaları Uygulama ve Araştırma Merkezi Müdürlüğü, de la Siirt Üniversitesi.
El també doctor en sanitat vegetal Mehmet Tekin és ajudant de recerca dels Tarka Bitkileri de la Ziraat Fakültesi de l’Akdeniz Üniversitesi.
Malgrat que Turquia és encara un importador net de blat (sobretot de Rússia i d’Ucraïna), el blat constitueix el principal cultiu agrícola del país, amb uns 20 milions de tones anuals. La major part del cultiu de blat a Turquia és blat d’hivern. La productivitat mitjana és de 2,5 tones per hectàrea. El fong Puccinia striiformis f. sp. tritici, causant del rovell del blat, és una de les principals amenaces d’aquesta producció. Si bé, hi ha una abundància de dades sobre el grau de vulnerabilitat a aquesta malaltia de diferents varietats de blat (Çat, 2022), no és tan abundant el coneixement sobre la diversitat genètica del propi fong. La tesi doctoral de Çat es dedicà a la descripció de variants genètiques del fong presents a les regions litorals de Turquia. Més enllà de la pura descripció de variants més o menys agressives, o més o menys adaptades a tal o tal varietat de blat, l’objectiu de la recerca de Çat & Tekin és oferir un quadre general de l’estructura genètica de les poblacions turques d’aquest fong i, en particular, de la xarxa de migracions (o fluxos genètics) entre les diferents poblacions regionals.
El material de base són 140 isolats de rovell groc de blat obtinguts entre el 2018 i el 2020 a partir de cultius de sis regions geogràfiques de Turquia.
El genotipat d’aquests isolats es va fer d’acord amb 21 loci de repetició simple de seqüència (SSR). D’aquesta manera foren identificats un total de setanta genotips multi-locus. Mitjançant una tècnica d’assignació bayesiana, aquests 70 genotips foren classificats en tres grans grups genètics.
L’estructura geogenètica del rovell groc del blat a Turquia
La major diversitat genotípica del rovell groc del blat era registrada a l’Anatòlia Sud-Oriental. Això indica que aquesta regió seria una de les fonts possibles d’epidèmies de rovell groc a Turquia.
De tota manera, hi ha indicis de la poca estructuració geogràfica de les poblacions de rovell groc de blat a Turquia. Segons l’anàlisi de variança molecular, el 90,25% de la variació té lloc dins dels propis isolats.
Çat & Tekin han elaborat una xarxa de migracions definides a partir del nombre de migrants efectius entre les sis regions estudiades. La migració més alta (1,0) és la que té lloc entre l’Anatòlia Sud-Oriental i l’Anatòlia Central. La majoria de regions queden connectades per taxes de migració superiors a 0,2. Tan sols la regió de la Mar Negra queda relativament isolada.
L’anàlisi genotípica indica que les poblacions turques de rovell groc de blat es troben en equilibri de lligament (P ≥ 0,05), cosa que indicaria que la reproducció de les poblacions d’aquest fong no és merament clonal, sinó que és sexual o una barreja de sexual i clonal. Són excepcions d’això la Regió Mediterrània, amb un equilibri de lligament baix (P=0,03), i la Regió del Màrmara, amb un equilibri nul (P=0,00): en aquestes regions litorals la reproducció seria essencialment clonal.
Çat & Tekin confien que aquestes informacions il·luminin les estratègies de gestió front el rovell groc del blat.
Lligams:
– Genetic Diversity and Population Structure of Wheat Stripe Rust Pathogen (Puccinia striiformis f. sp. tritici) in Turkey. Ahmet Cat, Mehmet Tekin. Phytopathology (2023).
Des de la Mediterrània 