El setembre del 2021 s’observaren a Salento, a la regió italiana de Pulla, símptomes d’una malaltia vascular de pansiment en cultius de figueres (Ficus carica), que en els casos greus comportava la mort de l’arbre. El grup de recerca de Franco Nigro, del Dipartimento di Scienze del suolo, della pianta e degli alimenti de la Università degli Studi di Bari, investigà aquest brot. Ara, amb Wassim Habib, expert en protecció vegetal del CRSFA de Locorotondo, com a primer autor, publiquen un article a la revista Plant Disease en el que determinen com a agent causal el fong ascomicet Ceratocystis ficicola. És la primera vegada que es reporta a Itàlia aquesta espècie de fong com a causa d’una malaltia de pansiment en la figuera comuna.
La figuera comuna constitueix un dels cultius més importants de la Regió Mediterrània. A Itàlia el cultiu de la figuera ocupa 2.118 hectàrees. A la regió de Puja la producció anual de figues és de més de 3.200 tones, i la importància d’aquest cultiu només és superada per l’olivera i la vinya.
El brot de pansiment de figueres a la zona de Salento de setembre del 2021
Wassim Habib és investigador del Centro di Ricerca Sperimentazione e Formazione in Agricoltora ‘Basile Caramia’, amb seu a U Curdùnne.
La biotecnòloga agroalimentària Matriangela Carlucci és estudiant de doctorat des d’octubre del 2021 al Dipartimento di Scienze del Suolo, della Pianta e degli Alimenti (Di.S.S.P.A.) de la Università degli Studi di Bari.
Lorenzo Manco i Giuseppe Altamura són investigadors del CRSFA Basile Caramia.
Angelo Giovanni delle Donne és funcionari del Servei Fitosanitari Regional de Pulla, amb seu a Lécce.
Franco Nigro és professor ordinari del Di.S.S.P.A. de la Universitat de Bari.
Els sis autors han participat en la identificació de l’agent causal d’un brot de malaltia vascular de pansiment en cultius de figuera comuna de la Península Salentina. Els primers símptomes d’aquest brot foren registrats el setembre del 2021. En casos severs, comportaven el declivi i mort dels arbres.
La simptomatologia
Habib treballa especialment en el diagnòstic de malalties vegetals. El punt de partida és una bona descripció dels símptomes. En el cas del brot en figueres de l’àrea de Salento de final de l’estiu del 2021, les plantes afectades mostraven un pansiment foliar. La comparació de diverses plantes permeté Habib et al. de fer un esquema del curs de malaltia:
– la primera aparició de símptomes era la clorosi (esgrogueïment) de fulles d’una mateixa tija.
– la malaltia continuava amb el pansiment de fulles.
– seguidament es produïa una caiguda extensiva de fulles (defoliació) i la mort de les branques afectades.
Els símptomes, però, anaven més enllà de les branques verdes. En les branques principals i en la part baixa del tronc, i en menor mesura en branques laterals, apareixen esquerdes i cancres. Quan s’hi feien seccions transversals, s’observava una decoloració extensa de la fusta.
La recollida de mostres
Habib et al. seleccionaren dues plantacions on més del 80% de les figueres eren malaltes. La primera era situada al terme municipal de Salice i la segona al terme municipal de Schinzànu. En la plantació de Salice es recolliren mostres de dues figueres i en la de Schinzànu de quatre. De cadascun d’aquests sis arbres es prengueren de 3 a 5 discos de fusta de teixits afectats.
Cultius en el laboratori
Per fer els isolaments de possibles microorganismes presents en els teixits afectats, Habib et al. empraren un medi de cultiu d’agar amb un extracte de malta del 2% esmenat amb 0,5 g de sulfat d’estreptomicina L-1.
El 83% dels discos de fusta examinats donaren positiu per a la presència d’una espècie del gènere de fong ascomicet Ceratocystis. De fet, hi havia indicis de presència de Ceratocystis en cadascun dels sis arbres analitzats.
Colònies de Ceratocystis aïllades en agar malta foren recultivades en agar de dextrosa de patata. Al cap de dues setmanes, les colònies crescudes en aquest darrer medi mostraven la presència d’ascocarps negres. Aquests ascocarps negres tenien una base que feia de 0,3 a 0,6 mm d’ample, i un coll de 1,10 a 2,25 mm de llargada. En les punts dels colls dels ascocarps exudaven en masses enganxoses de color blanc i aspecte cremós ascòspores de 5 a 6 micres de llarg i de 4 a 5 micres d’ample. Hi havia abundància d’endoconidis cilíndrics, sense septes i formant cadenes. Els endoconidis feien de 5 a 9 micres de llarg i de 4,5 a 7 micres d’ample.
Habib et al. isolaren conidis individuals, i a partir d’ells feren subcultius. De les soques monoconidials resultats dipositaren dues en la col·lecció Di.S.S.P.A. de la Universitat de Bari:
– CRSFA.Cer.033, obtinguda d’un conidi procedent de mostres de la plantació de Salice Salentino.
– CRSFA.Cer.035, obtinguda d’un conidi procedent de mostres de la plantació de Squinzano.
La identificació d’espècie
Per fer la identificació específica d’aquestes soques, Habib et al. feren l’amplificació i seqüència de tres regions genòmiques:
– amb els primers ITS5/ITS4 amplificaren la regió espaiadora transcrita interna del gen d’ARN ribosòmic (rDNA).
– amb els primers EF1/EF2 amplificaren un fragment del gen del factor 1-alfa d’elongació (TEF).
– amb els primers RPB-2-5F/FRPB2fRPB2-7cR amplificaren un fragment del gen de la ARN-polimerasa II (RPB2).
Les seqüències obtingudes foren dipositades en el GenBank. Val a dir que les seqüències de CRSFA.Cer.033 i de CRSFA.Cer.035 eren idèntiques per als tres fragments estudiats.
Amb una recerca BLAST, Habib et al. trobaren una alta similitud de seqüència entre aquestes soques pullanes i les dues soques japoneses típiques CMW38543 i CMW38544 de Ceratocystis ficicola, emprades en la descripció d’aquesta espècie per Kajitani & Masuya en el 2011. Les similituds no baixaven del 98,41%.
Tests de patogenicitat de les dues soques isolades de la Península Salentina
Els tests de patogenicitat aplicats per Habib et al. consisteixen en inocular sis plançons de figuera comuna de la variant ‘Dottato’, d’un any d’edat, amb trossos de cultiu d’agar de dextrosa de patata amb miceli de la soca problema. Com a control s’empren plançons als qui s’inocula agar de dextrosa de patata sense miceli.
Un mes després de la inoculació, tots els plançons que havien rebut miceli de CRSFA.Cer.033 o de CRSFA.Cer.035 presentaven símptomes de pansiment. Al cap de 40 dies, els investigadors retiraven l’escorça dels plançons, i examinaven seccions longitudinals i transversals: observaren decoloracions de fusta que s’estenien per damunt i per sota del punt d’inoculació.
De mostres d’aquests plançons, Habib et al. aconseguiren reaïllar soques de fong que, examinades genèticament, es corresponien a C. ficicola.
Habib et al. segueixen els postulats de Koch per identificar C. ficicola com l’agent causal d’aquest brot. A banda del fet de reaïllar-lo en infeccions experimentals, Habib et al. no observaren ni símptomes ni isolaments positius en els plançons controls.
Com s’ha dit, la primera descripció de C. ficicola la van fer Kajitani & Masuya en el 2011. En l’actualitat, C. ficicola és present en totes les àrees productes de figues del Japó. En el 2018 fou reportada per primera vegada a Europa, concretament a Grècia. El febrer de l’any passat, l’Organització Europea de Protecció Vegetal (EPP) inclogué C. ficicola en la llista d’alerta, degut al potencial que té de produir mortalitat d’arbre i la dificultat d’eradicar-la. Habib et al. fan una crida a fer prospeccions regionals a tot Itàlia per determinar-ne la distribució.
Lligams:
– First report of Ceratocystis ficicola causing wilt disease on common fig (Ficus carica) in Italy. Wassim Habib, Matriangela Carlucci, Lorenzo Manco, Giuseppe Altamura, Angelo Giovanni Delle Donne, Franco Nigro. Plant Dis. (2023).
– Informació sobre Ceratocystis ficicola a la pàgina web de l’EPPO.
Des de la Mediterrània 