L’ecologia del moviment cerca d’entendre els factors intrínsecs i extrínsecs que entren en els processos de presa de decisió d’un animal que tenen a veure amb abandonar l’àrea de residència. La revista Movement Ecology es dedica a aquesta disciplina, i ahir publicava un article de Davide Scridel et al. sobre com la meteorologia, el sexe i la condició corporal afecten la migració dels exemplars juvenils del flamenc rosat (Phoenicopterus roseus). Aquesta població és parcialment migratòria, de manera que mentre uns individus adopten una estratègia migratòria, d’altres mantenen una estratègia resident en l’àrea natal; igualment varien, entre els migradors, el temps de partida i les destinacions. Scridel et al. han seguit els moviments de 40 individus joves de flamenc rosat de tres colònies diferents de la Mediterrània. Cada animal era equipat amb dispositius GPS-GSM. Si bé d’acord amb les hipòtesis de la mida corporal i de la dominància hom esperaria el contrari, Scridel et al. troben que són els juvenils de millor condició corporal és que tenen major tendència a migrar. Més que no pas la intensitat local del vent, són els vents de cua els que fan augmentar la probabilitat de partida: la partida, sovint nocturna, es realitza majoritària quan la direcció del vent és propícia a la destinació migratòria. Hi ha una interacció positiva entre la velocitat del vent de cua i la destinació migratòria, de manera que els juvenils opten per vents més forts quan han d’iniciar viatges de llarga distància. Els vents estacionals no són l’únic factor en la distribució posterior al primer moviment migratori. Entre els juvenils de flamenc rosa, les femelles de mitjana migren 10 dies més tard que els mascles, però ho fan a una velocitat superior. Com que les femelles d’aquesta edat són més petites de mitjana que els mascles, el seu patró de migració és més estretament relacionat amb la velocitat del vent de cua. Tant mascles com femelles tendeixen a reduir considerablement les velocitats de vol quan són més enllà de 400 km del punt de partida. A més dels factors intrínsecs (condició corporal, sexe) i meteorològics, en les migracions juvenils dels flamencs semblen jugar un paper especials factors socials, com ara l’experiència dels adults amb els quals es realitza aquesta primera migració.
Scridel et al. han estudiat, entre d’altres, la colònia de flamencs de l’estany de Molentargius. By <a href="//commons.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Stefano_Marrocu&action=edit&redlink=1" class="new" title="User:Stefano Marrocu (page does not exist)">Stefano Marrocu</a> – <span class="int-own-work" lang="en">Own work</span>, CC BY-SA 3.0, Link
La primera migració del flamenc rosat
Aquesta recerca fou concebuda per Lorenzo Serra i Davide Scridel. Tots dos són membres de l’Area Avifauna Migratrice (BIO-AVM) de l’Istituto Superiore per la Protezione e la Ricerca Ambientale (ISPRA), amb seu a Użàn. Scridel redactà el primer esborrany de l’article, amb aportacions de la resta de co-autors. Scridel analitzà les dades amb contribucions de Simona Imperio (BIO-AVM), Simone Pirrello (BIO-AVM) i Jacopo G. Cecere (BIO-AVM). Tots els autors contribuïren a la versió final, tramesa a la revista el 15 de febrer, prèvia revisió lingüística de P. Tout. Després d’un procés de revisió, l’article fou acceptat el 29 de juny i publicat el 23 d’agost. Els autors tenen paraules d’agraïment per a l’editor Kamran Safi i per als tres revisors anònims.
La recerca es finançà en el marc de l’acord entre l’ISPRA i el Ministero italià dell’Ambiente. Els autors tenen paraules d’agraïment per al personal del Parc del Delta del Po de l’Emília-Romanya, del Parcu naturale regionale Molentargius-Salinas.
Per als procediments de captura, manipulació i marcatge els autors comptaren amb el permís legal de l’ISPRA. El pes de l’arnès i del dispositiu GPS suposava menys de l’1% dels pes corporal.
La migració animal es defineix com una adaptació que implica el moviment d’individus en resposta a condicions ambientals i que condueix a una millora de l’aptitud individual. D’alguna manera els costos migratoris (per exemple, el cost energètic de fer llargues distàncies) ha de compensar-se amb guanys altrament impossibles si es mantingués una estratègia de residència. Les aus migratòries poden explotar els hàbits estacionalment més adients en cada moment del cicle vital, optimitzant supervivència i/o èxit reproductiu.
Entre les aus trobem espècies completament migratòries (tots els individus fan moviments estacionals i direccionals) i d’altres de parcialment migratòries (tan sols una part dels individus fan moviments estacionals i direccionals). Aquestes migracions poden ser de distància curta, tindre caràcter altitudinal o ser de llarga distància. Comptat i debatut, la migració parcial és la més comuna: així la migració es presenta com una estratègia condicional basada en factors intrínsecs (genètics, fisiològics) i extrínsecs (climàtics, disponibilitat de recursos, presència de predadors).
En aquesta recerca, Scridel et al. volen valorar els paper de factors específics en el comportament migratori de flamencs juvenils en el context d’una població parcialment migratòria. A través de tecnologia GPS fan un seguiment de la propensió a la migració d’aus joves.
L’espècie triada, el flamenc rosat, és emblemàtica de les terres humides. El flamenc rosat viu típicament entre 20 i 30 anys i és sexualment dimòrfic (els mascles tenen una massa corporal un 20% superior a les femelles). En la regió paleàrtica occidental, trobem poblacions migratòries, parcialment migratòries, dispersives i erràtiques.
Tres colònies d’estudi
Tots els flamencs d’aquest estudi foren marcats en ésser capturats quan encara eren polls. Aquests polls procedien de tres colònies italianes diferents:
– a) les salines de Molentargius, a Sardenya. Aquesta colònia fou establerta en el 1993, i actualment acull 20.000 parelles criadores.
– b) la llacuna i les salines de Comacchio, prop del Delta del Po. Aquesta colònia fou establerta en el 2000. En el 2022 acollí més de 7.400 parelles.
– c) salines de Margherita di Savoia, a l’Apúlia. Aquesta colònia fou establerta en el 1996, i acull actualment unes 2.000 parelles criadores. De les tres salines esmentades, és l’única actualment en producció.
En el decurs de tres anys (2015-2017), 42 polls de flamenc rosat foren marcats amb GPS. Aquests marcatges es feien en els primers deu dies d’agost. En aquell moment els polls més grans de la colònia tenen 75 dies i ja són a punt d’envolar-se. Durant la captura, es prenien dades de longitud de tars, de pes corporal i de longitud d’ala. També es prenien plomes del cos per fer la determinació de sexe molecular amb una anàlisi d’ADN. S’instal·lava en cada poll un dispositiu de GPS alimentat per energia solar i acoblat a un sistema de transmissió GSM. Cada dues hores, el dispositiu informava de la seva localització.
Es considera moviment migratori juvenil el que realitza un flamenc en l’any d’eclosió sempre que comporti una distància superior a 100 km des de la colònia natal i es faci abans del Primer de Novembre. La destinació són localitzacions on el flamenc no fa cria.
Dels 42 aparells instal·lats, 2 deixaren de funcionar immediatament després d’alliberar els polls corresponents. Dels 40 restants, 8 assenyalaren juvenils que no migraren. En aquest estudi es contemplen les dades de GPS de 26 a 32 juvenils migradors. El moment de partida era definit a partir de la primera localització de GPS diferent de la colònia natal. El final del moviment migratori era definit com la primera localització de GPS després d’un vol recte i ininterromput de més de 100 km diaris dirigit cap a una zona humida on els flamencs s’estiguessin bé un mínim de 12 hores o bé un mínim de 20 dies. D’aquesta manera es definia per a cada juvenil una trajectòria de migració integrada per una localitat de partida (colònia natal) i una localitat d’arribada, així com localitats intermèdies de vol.
Les dades meteorològiques foren extretes del sistema Env-DATA (temperatura, precipitació, humitat relativa, pressió atmosfèrica, tipologia de vent (U: zonal o de component oest-est; V: meridional o de component sud-nord).
L’índex de massa escalada es calcula multiplicant la massa corporal per la relació inversa entre la mida individual del tars i valors de referència del tars (275 mm per als mascles i 247 mm per a les femelles).
Trajectòries de primera migració de 32 juvenils de flamenc rosat.
32 juvenils migradors i 8 residents
Dels polls estudiats, els de Comacchio són els més grans en termes de pes corporal, longitud de tars i longitud d’ala. En general, els polls del 2015 són més petits que els del 2016 i 2017. En comparar mascles i femelles, tan sols es detecta diferència en la longitud del tars (més gran es mascles que en femelles).
En comparar els 32 juvenils migradors amb els 8 no-migradors, es constata que els primers tenen una millor condició corporal. No hi ha diferències significatives en la taxa de migració de les femelles i la dels mascles.
Les dates de partida migratòria anaven des del 6 d’agost al 16 d’octubre. En general, els juvenils de Margherita di Savoia partien 20 dies després que els de Comacchio de mitjana, i 35 dies després dels de Molentargius. Els mascles tenen de mitjana una data de partida 10 dies anteriors a les femelles.
La probabilitat de partida era superior quan a la localitat natal hi havia més vent de cua que no pas en el tres dies anteriors. El moment de partida era majoritàriament de nit, particularment just després de la posta de sol. Els juvenils que feien distàncies superiors solien partir en moment de més fort vent de cua.
De 26 juvenils migrador analitzats resulta una velocitat de migració que va dels 9,5 km/h als 97,2 km/h, amb una mitjana situada en 54,6 km/h. Les femelles presenten de mitjana una velocitat 10 km/h per damunt dels mascles. La velocitat de les femelles tendia a ser més influïda pels vents de cua. La humitat ambiental influeix en la velocitat, i és a una humitat relativa del 70% que s’assoleix la velocitat i la distància més elevades. Després de 400 km de vol, els juvenils que depassaven aquesta xifra tendien a disminuir la velocitat.
Dels 32 juvenils migradors, les distàncies de primera migració anaven de 103 a 813 km. Resulta una mitjana de 388 km. D’aquesta manera, hi havia destinacions no tan sols a Itàlia, sinó també a França, Espanya i Tunísia. Dels 13 juvenils migradors de Montelargius, 10 volaren fins a Tunísia, 1 a Espanya, 1 a la Camarga i 1 a Margherita di Savoia. Dels 8 juvenils migradors de Comacchio, 5 volaren fins a la Llacuna de Venècia, 1 fins a Sardenya, 1 fins a Còrsega i 1 fins a França. Dels 11 juvenils migradors de Margherita di Savoia, 5 volaren al Delta del Po, 2 a Sardenya, 2 a la Toscana, 1 a Tunísia i 1 a la Llacuna de Venècia.
Les variables més predictives de la distància de migració eren la colònia i l’any. Així els de les colònies de Margherita di Savoia i de Molentargius feien distàncies de mitjana el doble o el triple que els de Comacchio.
Els determinants de la migració juvenil del flamenc rosat
Un primer determinant intrínsec és la condició física: els juvenils de millor condició física són els que més probablement emprendran una migració juvenil. Totes les migracions juvenils registrades en aquest estudi es feien després del capvespre, i sovint aprofitaven l’avinentesa de vents de cua més favorables. De fet, el 73% de les aus estudiades partien amb condicions d vent de cua.
El sexe és un factor modulador de la migració juvenil. Els mascles tendeixen a migrar abans que les femelles, i a fer-ho a una velocitat inferior.
La velocitat de migració juvenil tendeix a augmentar a mesura que s’avança en el trajecte, però arriba a un pic a 400 km de la distància de la colònia natal (si és que s’hi arriba) per caure després dràsticament.
Les trajectòries de migració coincideixen amb la idea que la migració juvenil del flamenc rosat tendeix a cercar indrets més favorables per passar el primer hivern de vida. Cal recordar que la maduresa sexual en aquesta espècie no s’assoleix fins a 3 anys d’edat.
Scridel et al. no troben que els règims generals de vent siguin un factor cabdal en les migracions juvenils del flamenc rosat. De tota manera, sí que registren que el mestral influeix en la destinació migratòria dels juvenils de Molentargius cap a Tunísia. Al capdavall, els flamencs de la Camarga utilitzen el mestral per arribar a Sardenya i a Tunísia. Val a dir, que dos juvenils de Molentargius d’aquest estudi migraren cap a l’oest, sota l’impuls del xaloc.
A Comacchio, durant la temporada de migració, els vents dominants són el bora o gregal, i el llevant, però tot i així el 62,5% dels juvenils migraven contra aquests vents cap a la Llacuna de Venècia.
A Margherita di Savoia, durant les mateixes dates, domina el mestral, i de tota manera més de la meitat dels juvenils volen cap al nord.
És remarcable d’aquest estudi una dada sobre l’individu ISPR09. Aquest flamenc juvenil migrava de Molentargius a Margherita di Savoia. En el trajecte, va reposar sobre la superfície marina, encara lluny de la costa, però ja en el Golf de Nàpols durant 12 hores, mentre hi havia un fort vent de cara de 25 km/h.
Scridel et al. conclouen que el manteniment d’una xarxa de zones humides a la Mediterrània és crucial per a la conservació del flamenc rosat i d’altres aus aquàtiques. No hem de considerar únicament les grans àrees de cria, sinó també aquelles zones on el flamenc no hi cria, però sí troba refugi en l’estació més desfavorable.
Lligams:
– Weather, sex and body condition affect post-fledging migration behaviour of the greater flamingo Phoenicopterus roseus. Davide Scridel, Simone Pirrello, Simona Imperio, Jacopo G. Cecere, Giuseppe Albanese, Alessandro Andreotti, Giovanni Arveda, Fabrizio Borghesi, Giuseppe La Gioia, Luisanna Massa, Chiara Mengoni, Pierfrancesco Micheloni, Nadia Mucci, Riccardo Nardelli, Sergio Nissardi, Stefano Volponi, Carla Zucca & Lorenzo Serra. Movement Ecology 11: 51 (2023).
Des de la Mediterrània 