La setmana passada (35/2023) parlàvem de la contaminació amb microplàstics de la Badia d’Esmirna, a la regió mediterrània occidental de Turquia. La Badia d’Esmirna connecta amb la Mar Egea, i en els ecosistemes marins la pol·lució no pateix les oscil·lacions estacionals pròpies dels ecosistemes lèntics, és a dir el de les aigües continentals estacionàries (estanys, llacs, aiguamolls). D’aquest tipus d’ecosistemes s’ocupa un article que publiquen aquesta setmana a la revista Environmental Science and Pollution Research Abuzer Çelekli (professor de biologia de la Gaziantep Üniversitesi) i Ömer Lekesiz (investigador de la Universitat Osmaniye Korkut Ata). Çelekli & Lekesiz estudien les relacions entre l’estrès ambiental i les poblacions de diatomees del fons d’hàbitats lèntics de la Conca Mediterrània Occidental de Turquia.
Imatge de satèl·lit del Beyşehir Gölü o Κάραλλις
Pluges de primavera i estius eixuts
Abuzer Çelekli és professor del Departament de Biyoloji de la Fen Edebiyat Fakültesi de la Gaziantep Üniversitesi. Ömer Lekesiz treballa al Departament de Biologia de la Facultat d’Art i Ciència de la Osmaniye Korkut Ata Üniversitesi, on es dedica a investigar sobre el biomonitoratge d’aigües superficials, la taxonomia i ecologia de les algues diatomees i a l’aplicació d’eines com ArcMAP, MATLAB i la lògica difusa.
En aquesta recerca, Çelekli aplicà la metodologia de mostreig. La presa de mostres fou realitzada per Çelekli i Lekesiz. Tots dos participaren en l’anàlisi de variables físico-químiques i la identificació específica de diatomees. Lekesiz elaborà el mapa de la regió estudiada. Çelekli aplicà les anàlisis estatístiques, i redactà, revisà i edità l’article. La recerca rebé el suport de la Direcció General de Gestió de l’Aigua del Ministeri d’Agricultura i Silvicultura de la República Turca i del Consell Executiu de Projectes de Recerca Científica de la Universitat de Gaziantep. Els autors agraeixen a Mehmet Yavuzatmaca la lectura de la primera versió de l’article. Çelekli trameté aquesta versió el 30 d’abril a la revista Environmental Science and Pollution Research. L’editor responsable fou Thomas Hein. L’article fou acceptat després d’una revisió aprovada pels dos autors el 19 d’agost, i es publicà el 7 de setembre.
Els ecosistemes lèntics de la Mediterrània són especialment sensibles a l’estacionalitat de les precipitacions. La qualitat de l’aigua es veu influïda pels períodes de pluja i d’eixutesa en un abast superior al dels ecosistemes fluvials. Ara bé, en avaluar la situació ecològica d’una conca hidrològica és important integrar dades de tots dos tipus d’ecosistemes.
Çelekli & Lekesiz han estudiat l’estatus ecològic de diversos ecosistemes lèntics de les conques mediterrànies de l’oest de Turquia a través de les diatomees, algues unicel·lulars protegides per una paret silícia. Les diatomees constitueixen una fracció significativa del fitoplàncton d’aquests llacs, estanys i aiguamolls, però Çelekli & Lekesiz es fixen en les diatomees recuperades del fons d’aquests ecosistemes. Els dos autors comparen la situació en un mes relativament plujós com és el mes de maig, i la dels mesos eixuts que van d’agost a octubre.
La relació entre la mètrica de diatomees i estressors ambientals
Çelekli & Lekesiz apliquen anàlisis multivariades per explicar les interaccions entre els paràmetres derivats de les diatomees i els paràmetres corresponents a estrès ambiental.
Entre els ecosistemes lèntics analitzats per Çelekli & Lekesiz n’hi ha de salobrosos i d’aigua dolça. L’anàlisi de correspondència canònica separa clarament els uns dels altres. Mentre els hàbitats salobrosos són sotmesos a les variables de conductivitat i de concentració de nitrit, sulfat, calci i coure, els hàbitats d’aigua dolça ho són per la concentració de nitrat i de carboni orgànic total. Cadascuna d’aquestes variables ambientals es manifesta amb pressions diferencials sobre l’abundància d’espècies concretes de diatomees.
La integració entre variables ecològiques i espècies de diatomees també varia en els diferents ecosistemes segons si es considera l’època de pluges (maig) o l’època eixuta (agost-octubre). Així doncs, Çelekli & Lekesiz dedueixen diferents índexs diatòmics per als dos períodes hidrològics. Aquests índexs tenen una validesa regional per a l’avaluació ecològica de llacs i embassaments. Els índexs derivats de llacs permanents contrasten amb els derivats d’ecosistemes lèntics amb una forta oscil·lació hidrològica.
L’índex tròfic Turquia
Dels índexs de diatomees contemplats, Çelekli & Lekesiz constaten que tan sols l’índex tròfic de Turquia (TIT) té una correlació significativa amb els nivells de fòsfor total (TP). Així el TIT és capaç d’expressar situacions de degradació de la qualitat de l’aigua per fenòmens d’eutrofització durant l’estació sec. A més, també és capaç de distingir la situació ecològica de diferents ecosistemes lèntics.
Lligams:
– Assessing relationships between environmental stress and benthic diatoms in lentic habitats in the western Mediterranean basin (Turkey). Abuzer Çelekli & Ömer Lekesiz. Environ. Sci. Pollut. Res. Int. (2023).
Des de la Mediterrània 