Sota el nom d’esclerodèrmia es designa un grup de malalties autoimmunitàries que es manifesten en un enduriment de la pell. En la forma més greu l’atac autoimmune també arriba òrgans internes i llavors hom parla d’esclerosi sistèmica (SSc). L’esclerosi sistèmica és considerada una malaltia rara per la baixa incidència, i és una malaltia òrfena pel que fa al poc nivell de recerca clínica que s’hi fa. Per compensar aquesta orfenesa el Gruppo Italiano Lotta alla Sclerodermia concedí en el 2018 ajuts a una xarxa d’investigadors encapçalada per Giacomo De Luca, de la Universitat Vita-Salute Raffaele de Milà i de la Universitat de Florença. Una de les línies d’investigació resultants partia del fet que la caiguda de qualitat de vida dels pacients amb esclerosi sistèmica és deguda a trastorns severs del tracte gastrointestinal. En altres malalties cròniques que tenen afectacions digestives s’ha demostrat l’efecte beneficiós de la dieta mediterrània. Gerlando Natalello és el primer autor d’un article publicat a la revista ACR Open Rheumatology en el que avaluen l’adhesió a la dieta mediterrània en pacients amb esclerosi sistèmica. La cohort estudiada consta de 387 pacients de quatre centres italians. Els participants respongueren el qüestionari de 14 punts del Mediterranean Diet Adherence Screener (14-MEDAS). També es registraren variables relacionades amb la qualitat de vida i l’estat d’ànim. L’adhesió a la dieta mediterrània és en general moderada (71,3%; amb un 14,7% amb adhesió alta i un 14,0% baixa). Una baixa adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un estat d’ànim més depressiu, major absentisme laboral i major prominència de problemes de circulació perifèrica (fenomen de Raynaud i úlceres digitals). També hi ha una correlació negativa entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el reflux gastroesofàgic. Natalello et al. consideren necessari aprofundir en l’estudi del paper que el foment de la dieta mediterrània pot tenir en pacients amb esclerosi sistèmica.
Natalello et al. troben una correlació negativa entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la depressió, avaluades respectivament per l’escala MEDAS i l’HADS (A). També troben una correlació negativa entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el reflux (B).
L’esclerosi sistèmica
Aquest estudi fou concebut i dissenyat per De Luca. En l’obtenció de dades participaren Natalello, Giuseppina Abignano (de l’Hospital San Carlo de Potenza i de la University of Leeds), Arianna Ferlito (Hospital San Raffaele) i Temiz Karadağ (reumatòloga del San Carlo de Potenza i de l’Hospital Estatal de Canakkale). Les dades foren analitzades i interpretades per Natalello i Corrado Campochiaro (San Raffaele). Gràcies a Bibliosan, l’article s’ha publicat avui en obert.
L’esclerosi sistèmica és una malaltia autoimmunitària caracteritzada per vasculopatia de petits vasos sanguinis, producció d’autoanticossos, i fibrosi de la pell i d’òrgans interns. És una malaltia rara i clínicament heterogènia la qual cosa contribueix a què sigui també una malaltia òrfena des del punt de mira clínic i terapèutic. De fet, no hi ha una teràpia efectiva.
Els pacients d’esclerosi sistèmica presenten el fenomen de Raynaud, és a dir dolor, pal·lidesa i sensació de fredor o entumiment dels dits, tot plegat degut a una espasme de les arterioles responsables d’irrigar-los. Una altra característica clínica és la fibrosi cutània o esclerodèrmia. També són freqüents úlceres als dits, i la malaltia sol progressar amb afectació d’òrgans interns: és aquesta afectació sistèmica la responsable d’un alt impacte en termes de morbiditat i mortalitat.
L’afectació del tracte gastrointestinal és habitual en aquests pacients, i és un dels factors que més impacte té en la qualitat de vida i l’estat clínic. L’orfenesa de la malaltia es manifesta en l’absència d’eines diagnòstiques precises per seguir aquesta afectació així com d’una teràpia immunosupressiva i/o antifibròtica que hi posi remei. Així s’ha proposat fer-hi front amb una intervenció dietètica i amb suport nutricional. Hom assum que factors claus en la patologia són l’afectació en la barrera intestinal i l’equilibri de la microbiota digestiva.
La dieta mediterrània es fonamenta en un consum significatiu d’oli d’oliva, cereals, llegums, fruites i verdures, i un consum moderat de làctics i de vi, així comuna preferència pel peix en detriment de la carn. És conegut el seu benefici en la salut cardiovascular, possiblement a través d’una protecció contra la inflamació, l’estrès oxidatiu, l’agregació plaquetària, etc. Natalello et al. estudien l’adhesió de la dieta mediterrània en una cohort de pacients amb esclerosi sistèmica.
Una cohort reclutada entre l’abril del 2019 i el maig del 2021
En aquest estudi participaren quatre centres italians de referència en esclerodèrmia. A cada adult que era diagnosticat d’esclerosi sistèmica d’acord amb els criteris de l’American College of Rheumatology/EULAR del 2013 se li oferia entrar-hi. El període reclutament anà d’abril del 2019 a maig del 2021. El protocol de l’estudi havia estat aprovada pels comitès ètics de l’Ospedale San Raffaele el 8 de març del 2018, així com de l’Hospital de Rozzano, Policlinico Universitario Gemelli i Ospedale San Carlo de Potenza. Cada participant en l’estudi havia de signar un consentiment informat.
Els 387 pacients que hi participaren no havien passat per cap selecció prèvia. En la visita de consultes externes havien d’omplir un seguit de qüestionaris. S’hi feia una revisió de la història mèdica i del temps que feia que presentaven símptomes. L’afectació cutània s’avaluava amb el Rodnan Skin Score, així com hom s’atenia a la definició de Leroy per classificar-la en limitada o difusa. La tomografia toràcica servia per avaluar la malaltia pulmonar intersticial. La cateterització dreta cardíaca era l’indici d’hipertensió arterial pulmonar. Hom recollia les avaluacions clíniques més recents de capacitat vital forçada, la capacitat de difusió del monòxid de carboni i de pressió sistòlica arterial pulmonar. Es registraven resultats clínics d’anticossos antinuclears i d’autoanticossos. El 14-MEDAS servia per avaluar de 0 a 14 el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània, de tal manera que els pacients eren classificats en adhesió baixa (0-5), moderada (6-9) i alta (10-14).
Altres qüestionaris eren:
– UCLA SCTC GIT 2.0, que avalua l’afectació del tracte gastrointestinal en pacients amb esclerodèrmia.
– HADS, que avalua l’ansietat i la depressió.
– SHAQ, que avalua la salut de pacients amb esclerodèrmia.
– WPAI, que avalua la productivitat laboral i l’afectació en l’activitat.
En la visita es mesurava el pes i l’altura dels pacients per calcular-ne l’índex de massa corporal.
Les correlacions entre variables contínues s’estudiaven amb el rang de Spearman.
L’adhesió a la dieta mediterrània de pacients amb esclerosi sistèmica
Dels pacients de la cohort, 54 (14%) tenien una baixa adhesió a la dieta mediterrània; 276 (71%) tenien una adhesió moderada; i 57 (15%) una adhesió alta. El valor d’adhesió de la cohort era de 7,5 ± 1.9. No hi havia diferències en aquest sentit entre el nord, el centre i el sud d’Itàlia. Tampoc no hi havia una correlació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i l’índex de massa corporal.
D’acord amb l’UCLA SCTC GIT 2.0, hi havia 55 pacients (14%) amb afectació gastrointestinal severa; 70 pacients (18%) amb afectació moderada; i 242 (63%) amb afectació lleu. Aquest índex inclou variables sobre reflux gastroesofàgic, distensió abdominal, diarrea, restrenyiment, funcionament social i benestar emocional.
D’acord amb la puntuació HADS, el 17% dels pacients eren en risc de depressió, i el 24% d’ansietat.
D’acord amb la puntuació WPAI, el 18% dels pacients reporten haver perdut temps de treball per motius de salut.
D’acord amb la puntuació HAQ, el 14% dels pacients reportaven una discapacitat de moderada a severa.
Els pacients amb una baixa adhesió a la dieta mediterrània, en comparació amb els que la tenen més alta, mostren majors símptomes depressius, una major discapacitat, un fenomen Raynaud més pronunciat, una major propensió a úlceres digitals i una percepció de major limitació per la malaltia. També hi havia una tendència a perdre més temps de treball per raons de salut.
El nivell d’adhesió a la dieta mediterrània d’aquest grup és força discret, però no gaire diferent del de la població general italiana. Natalello et al. remarquen que una baixa adhesió a la dieta mediterrània s’associï amb símptomes depressius, un major absentisme laboral, majors símptomes digitals i major reflux gastroesofàgic. No poden, però, dir gaire res sobre la connexió causal entre aquestes variables. Per exemple, la dieta pot influir en els símptomes de l’esclerosi sistèmica, però alhora els símptomes de l’esclerosi sistèmica poden influir en la tria sobre els aliments i la forma de cuinar-los.
Lligams:
– Adherence to the Mediterranean Diet in Italian Patients With Systemic Sclerosis: An Epidemiologic Survey. Gerlando Natalello, Silvia Laura Bosello, Corrado Campochiaro, Giuseppina Abignano, Maria De Santis, Arianna Ferlito, Duygu Temiz Karadağ, Angela Anna Padula, Giulio Cavalli, Maria Antonietta D’Agostino, Carlo Selmi, Marco Matucci-Cerinic, Lorenzo Dagna, Giacomo De Luca. ACR Open Rheumatol. (2023).
Des de la Mediterrània 