El sector primari a Europa ha experimentat una gran transformació en els darrers cent anys, accelerada de dècada a dècada. Entendre’n els mecanismes d’aquests canvis és una de les finalitats de la tesi doctoral de Franziska Mohr, elaborada entre la Unitat de Recerca en Ciència del Canvi de Terres de l’Institut Federal Suís de Recerca (amb seu a Birmensdorf) i l’Institut de Geografia de la Universitat de Berna. Fruit d’aquesta feina, Mohr és la primera autora i autora corresponsal d’un article a la revista Change Environmental Change en el que es tracta de la perspectiva dels propis pagesos. Mohr et al. han basat el seu estudi en 123 entrevistes orals amb pagesos d’edat avançada de 13 localitats de 10 països europeus. L’anàlisi sistemàtica d’aquestes entrevistes mostra que els principals motors de canvi són la introducció de noves tecnologies, la pressió dels mercats agrícoles per ampliar la mida de les explotacions o les polítiques agrícoles. Ara bé l’heterogeneïtat local és prou considerable com per dificultar una narrativa vàlida per a tot el continent.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Un segle de canvis en el món rural
En els darrers cent anys pràcticament tot Europa ha experimentat un augment sense precedents en la productivitat agrícola gràcies a la mecanització i innovacions en la fertilització i protecció de cultius vegetals i en l’alimentació animal. Aquests canvis comporten alhora elevats costos ambientals en la biodiversitat, la qualitat de l’aigua, els usos de la terra i l’estructura del paisatge. A més de la insostenibilitat ecològica apareixen factors d’insostenibilitat econòmica i social.
En postular una agricultura sostenible és crucial entendre els factors històrics que han conduït a la situació actual. D’una banda cal estudiar els canvis a llarg termini que s’han produït en la cobertura i ús del sòl, així com la intensificació de l’activitat agrícola. Però això no hauria de fer perdre la perspectiva dels actors d’aquests canvis, és a dir els pagesos. Entre les forces motrius darrera de les decisions individuals apareixen elements naturals, tecnològics, culturals, econòmics i institucionals.
En aquest estudi, Mohr et al. examinen els principals motors de canvi en els agrosistemes europeus des dels anys 1960 des de la perspectiva pagesa. Per fer-ho realitzaren entrevistes d’història oral a pagesos experimentats que o bé eren retirats o en procés de retirar-se. L’estudi cobreix 13 localitats de 10 països europeus i vol respondre dues qüestions:
– a quins factors atribueixen els pagesos els canvis viscuts en la seva explotació?.
– com de similars o diferents són aquests factors entre les diferents localitats.
Les entrevistes d’història oral
Les entrevistes d’història oral cerquen informació històrica no registrada en les fonts estàndards. En un treball com el que presenten Mohr et al. resulta necessari una xarxa de participants que realitzin i transcriguin les entrevistes en llengües diferents.
Les tretze localitats de l’estudi foren seleccionades per representar un ample ventall de tipus de terres, condicions climàtiques i sistemes polítics. Per a cada localitat es delineava un àrea de 25 km2 que inclogués explotacions semblants en un mateix paisatge.
Les localitats seleccionades foren:
– Hedmark, a Noruega.
– Lielvircava, a Letònia.
– Flevopolder, als Països Baixos.
– Scherpenzeel, als Països Baixos.
– Querfurter Platte, a Alemanya.
– Powiat Miechowski, a Polònia.
– Turzovka, a Eslovàquia.
– Ille-et-Vilaine, a França.
– Reusstal, a Suïssa.
– Santa María del Páramo, a Espanya.
– Colmenar Viejo, a Espanya.
– Lemnos, a Grècia.
– Lesvos, a Grècia.
El grup diana eren pagesos experimentats que s’haguessin retirat ja o que s’acostessin a la retirada. Els entrevistats eren seleccionats mitjançant un mètode de bola de neu. Les entrevistes es realitzaren entre maig del 2020 i agost del 2021. En total s’hi feren 123 entrevistes (entre 7 i 11 per cada localitat). De les 123 entrevistes, 27 foren amb més d’una persona. Dels entrevistats, tan sols hi hagué 20 dones. Les entrevistes foren telefòniques a Scherpenzeel i en persona en la resta de localitats. Les entrevistes duraren 70 ± 38 minuts.
Les entrevistes es feien a partir d’un qüestionari semi-estructurat. Hom demanava a l’entrevistat sobre el període d’activitat a l’explotació i la implicació en les principals decisions. En la primera part de l’entrevista se li demanava per l’experiència de treball, etapes vitals i aspectes socials i econòmics. En la segona se li demanava pels canvis en l’explotació i les raons d’aquests canvis.
El procediment i el qüestionari foren aprovats per la comissió ètica de l’Institut Federal Suís de Tecnologia en el 2020, i es requeria un consentiment informat previ als participants.
Les forces motrius dels canvis en les explotacions agro-ramaderes
Les forces motrius més esmentades en les entrevistes eren econòmiques i institucionals. Per darrere anaven les forces tecnològiques i culturals, i només en l’últim terme apareixien les forces naturals. Hi ha excepcions a aquest marc, i a Powiat Miechowski els factors econòmics i tecnològics depassaven els institucionals.
Scherpenzeel i Colmenar Viejo representen dues localitats de ramaderia intensiva, molt dependents de les importacions de pinso.
Querfurter Platte i Lielicarva comparteixen una història post-socialista.
Reusstal i Ille-Vilaine són zones d’explotacions bovines de bestiar de llet o de carn, però on els animals són alimentats amb pinso de producció pròpia.
Les forces motrius del canvi són relacionades bé amb la modernització del sistema agrícola (explotacions més grans i menys dependents de mà d’obra) o amb instruments de política agrícola. Entre els factors tecnològics destaca la maquinària, com ara tractors o segadores. En les localitats ramaderes prenen especial importància infrastructures com silos o tanques. A Lesvos destaca la introducció de xarxes per a la recollida d’olives.
En els factors econòmics hi ha una combinació d’elements externs (canvis de preus, de costos, de productivitat) i interns (disposició del pagès a l’autosuficiència, la cerca de la viabilitat amb operacions d’expansió). En localitats com Reusstal o Flevopolder resulten importants activitats complementàries com ara la feina de la dona fora de la llar i de la granja.
Entre els factors institucionals s’esmenten subsidis i pagaments directes.
Entre els factors culturals s’esmenten la cooperació (particularment abans de la mecanització), el relleu intergeneracional i preferències personals (en la selecció d’una raça de bestiar o en l’aplicació de mesures ambientalistes).
A Reusstal i a Santa María del Páramo s’esmenta la rellevància d’un projecte de consolidació de terres a nivell comunal. La consolidació permetia als pagesos de rebre menys parcel·les però més grans, més eficients en la gestió i més competitives.
A Querfurter Platte hi ha el record del règim socialista que entre el 1946 i els anys 1970 conduí la col·lectivització de les granges familiars i la industrialització en cooperatives de producció agrícola. A partir del 1990 les cooperatives s’hagueren d’adaptar al sistema capitalista, però mantingueren l’estructura a gran escala. L’augment de freqüència de les sequeres estivals amenaça la viabilitat tant de les explotacions privades com de les cooperatives, bo i més quan no és viable per raons hidrogeològiques de recórrer a projectes de regadiu.
A Lielvircava la gestió socialista donà pas a uns anys 1990 marcats per fraus comercials. Les petites explotacions iniciades per nouvinguts patiren per la llur manca de formació agrícola.
A Turzovka la col·lectivització socialista se centrà en la vall principal mentre a fora romanien les petites explotacions. Ara bé, aquestes petites explotacions eren un complement per pagesos que esdevingueren treballadors assalariats a temps complert de les fàbriques veïnes. Amb la transició al capitalisme les explotacions de muntanya passaren a ser ja purament d’entreteniment i moltes foren abandonades, mentre que a la vall romangueren les grans explotacions.
A Powiat Miechowski no hi hagué col·lectivització i persistiren les explotacions familiars. Aquestes explotacions de totes formes resultaren castigades per la incertesa i fluctuació de preus, només combatuda amb la introducció del cultius noves varietats més productives.
La introducció de la quota lletera impactà especialment a Ille-Vilaine, on llavors començava l’especialització i modernització de moltes granges, algunes de les quals ja no passaren a la generació següent.
A Colmenar Viejo bona part dels canvis aparegueren en els anys 1980 amb la introducció de noves normes d’higiene en la producció lletera, restricció de la venda directa de llet i reducció del seu preu. La detecció de micobacteris i brucel·les conduí a sacrificis massius. Tot plegat va fer que algunes explotacions lleteres es reorientessin a la producció de carn. Les restants van establir en el 1985 una cooperativa.
A Lemnos hi ha explotacions ramaderes i agrícoles. En els anys 1950 la majoria eren explotacions petites. L’emigració elevà la superfície de terra disponible, i les explotacions cresqueren en dimensió. Les races autòctones d’ovelles foren complementades amb la introducció de races procedents de Lesvos, Alemanya o França: això augmenta la producció ovina però també la vulnerabilitat a malalties.
A Lesvos dominen les oliveres. La caiguda del preu de l’oli d’oliva en relació al cost de la vida marcà als pagesos de l’illa. Moltes explotacions foren abandonades, i les que restaren optaren per construir i mantindre terrasses.
A Hedmark la transformació cercava d’augmentar la rendibilitat de les explotacions. Així s’ampliaren i anivellaren les terres destinades a cultius farratgers. En els anys 1980 i 1990 començà a guanyar importància el turisme rural, i més recentment hi ha hagut una orientació a recuperar explotacions forestals.
Flevopolder fou guanyada al mar en els anys 1960. Els pagesos indiquen l’esforç que els suposa complir els controls de qualitat exigits per companyies internacionals. Davant de la volatilitat de preus opten per diversificar la producció combinant cultius de preu estable amb d’altres de més volàtils.
Lligams:
– Why has farming in Europe changed? A farmers’ perspective on the development since the 1960s. Franziska Mohr, Vasco Diogo, Julian Helfenstein, Niels Debonne, Thymios Dimopoulos, Wenche Dramstad, Maria García-Martín, Józef Hernik, Felix Herzog, Thanasis Kizos, Angela Lausch, Livia Lehmann, Christian Levers, Robert Pazur, Virginia Ruiz-Aragón, Rebecca Swart, Claudine Thenail, Hege Ulfeng, Peter H. Verburg, Tim Williams, Anita Zarina, Matthias Bürgi. Reg. Environ. Change 23: 156 (2023).
Des de la Mediterrània 