‘Maërl’ és una paraula bretona per designar un sediment mòbil calcari utilitzat com a esmena agrícola. El terme també es pot fer servir per l’hàbitat on es genera aquest sediment biogènic, producte de l’acumulació d’algues vermelles coral·lines. Entre els hàbitats maërl hom pot distingir entre rodòlits i coral·lígens. Els rodòlits consisteixen en masses d’algues coral·lines que rodolen lliurement pel fons marí. Els hàbitats coral·lígens són formats per algues coral·lines incrustades al fons marí. Tant uns com altres constitueixen un dels hàbitats bentònics emblemàtics de la Mediterrània, situats a una fondària entre 30 i 70 metres. Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, encapçalat per Montserrat Demestre, han reconstruït l’hàbitat de maërl de la plataforma continental de la Badia de Blanes per tal d’entendre millor la seva integritat ecològica. En un article publicat aquesta setmana a Science of the Total Environment, Demestre et al. posen de manifest l’impacte provocat per la pesca d’arrossegament.
Demestre et al. han reconstruït l’hàbitat de maërl de la plataforma continental a l’alçada de Blanes per tal d’avaluar-ne l’estatus ambiental i el nivell d’integritat ecològica. És en la zona vedada a la pesca on troben més abundància de rodòlits.
Un transecte d’11 km de longitud
Montserrat Demestre és investigadora del Grup de Recerca d’Ecologia i Conservació dels Recursos Marins de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Sara Soto és tècnica de sistemes d’informació geogràfica de l’ICM. Ruth Duran és investigadora postdoctoral del Grup de Recerca de Processos sedimentaris oceànics i litorals de l’ICM. José Antonio García és tècnic de mètodes d’anàlisi de vídeo del Grup de Recerca de Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins. Andrea Cabrito és membre del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM. Laia Illa-Lopez és tècnica de recerca del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM. Francisco Javier Maynou és biòleg pesquer del Grup de Recerca d’Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius de l’ICM. Pilar Sánchez és investigadora del Grup de Recerca d’Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius de l’ICM. Alfredo Garcia-de-Vinuesa és estudiant predoctoral del Grup de Recerca d’Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius de l’ICM. Milkhail Emelianov és investigador del Grup de Recerca d’Oceanografia física i tecnològica.
Demestre com a autora corresponsal trameté l’article que comentem a la revista Science of the Total Environment l’11 de maig. L’edició correspongué a Damià Barceló. Després d’una revisió conclosa el 2 d’agost, l’article fou acceptat el 19 de novembre, i publicat el dia 21.
En aquest article, Demestre et al. investiguen l’estructura complexa d’hàbitats de maërl amb tres objectius:
– caracteritzar els trets de relleu i classificar els diferents sediments.
– estimar l’abundància d’algues vermelles coral·lines, tant rodòlits com incrustants.
– analitzar la biodiversitat de les espècies que hi habiten.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Badia de Blanes
Demestre et al. obtingueren dades d’un transecte d’uns 11 km de longitud a través de mètodes de mostreig no-intrusiu. D’una banda integraven informació d’imatges de vídeo gravades des del submarí no-tripulat Liropus del Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), i de l’altra dades de batimetria multifeix i de retrodispersió.
L’estatus del maërl de Blanes
Les imatges de vídeo captades pel Liropus foren analitzades amb sistemes d’informació geogràfica per tal de reconstruir l’estructura i característiques dels hàbitats de la plataforma continental de Blanes situats en el transecte.
Hi ha una forta relació entre les característiques dels hàbitats i els efectes de l’activitat pesquera d’arrossegament. Un altre factor força associat a les característiques d’hàbitat és la geomorfologia de cada indret.
L’àrea del transecte més propera a la costa és tancada a la pesca. Ací és on Demestre et al. troben una major abundància de rodòlits. Els rodòlits d’aquesta zona se situen en un fons ben estructurat de relleu en megaondulacions.
Les zones pesqueres són situades mar enllà on el fons ja queda més de 80 metres per sota de la superfície. De les 49 embarcacions de la Confraria de Pescadors de Blanes, 15 són d’arrossegament, 23 d’arts menors, 6 d’encerclament, 2 de palangre de fons i 3 de palangre de superfície. En la zona de pesca hi ha una important desestructuració del relleu, manifestada en una baixa densitat de rodòlits.
No obstant, on la densitat de rodòlits cau a zero és en els fons fangosos. Aquests fons ja se situen a profunditats de més de 100 metres.
Lligams:
– Reconstruction of the Maërl habitat to better understand its ecological integrity. Montserrat Demestre, Sara Soto, Ruth Durán, José Antonio García del Arco, Andrea Cabrito, Laia Illa-Lopez, Francesc Maynou, Pilar Sánchez, Alfredo Garcia-de-Vinuesa, Mickail Emelianov. Sci. Total Environ. 168752 (2023).
Des de la Mediterrània 