Juli G. Pausas, científic del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), és interessat especialment en l’ecologia del foc i en la regeneració dels ecosistemes després d’un gran incendi. En un altre ocasió ens hem ocupat de la seva recerca sobre les poblacions d’escarabats del gènere Protaetia en els anys posteriors als grans incendis que afectaren l’estiu del 2012 les localitats valencianes d’Andilla i de Cortes (26/2018). Ara és el primer autor de la descripció d’una base de dades de biodiversitat post-incendi basada en aquests mateixos focs del 2012, que apareix a la revista Scientific Data. Els dos incendis d’aquell estiu foren autèntics megafocs. La base de dades de Pausas et al. vol examinar el procés de regeneració posterior. De bell antuvi, hom assumia que mentre la fauna segueix un procés de regeneració exògena (hi arriben animals procedents de poblacions exteriors a l’àrea cremada), la flora fa una regeneració endògena (a través de rebrots i de la germinació de llavors supervivents). Ara bé, estudis més recents, com l’esmentat de Pausas et al. (2018), indiquen que algunes espècies d’animals piròfils poden sobreviure al mateix foc i encetar una regeneració endògena. La base de dades POSTDIV que ara presenten Pausas et al. procedeix de l’establiment en el 2013 de 12 parcel·les de cadascun d’aquests focs. Algunes parcel·les eren de vegetació cremada, a més o menys distància del perímetre del foc, i d’altres situades a fora. S’hi va fer un seguiment durant 2-5 anys de la recuperació d’artròpodes, rèptils i plantes. En resultaren 19.906 registres corresponents a 457 grups d’artròpodes (113.681 individus), 12 grups de rèptils (503 individus), 4 grups de paràsits de rèptils (234 individus) i 518 grups de plantes (amb informació d’abundància de coberta).
Mapes dels megafocs d’Andilla i de Cortes del juny i juliol del 2012. S’hi indiquen les localitzacions de les parcel·les estudiades per Pausas et al.
La recuperació post-incendi dels focs d’Andilla i de Cortes
Pausas ideà i dissenyà l’estudi, contribuí al mostreig i redactà el primer esborrany de l’article. Lola Álvarez-Ruiz (CIDE-CSIC), doctoranda de Pausas, contribuí a la gestió de dades. Arturo Baz (de la Universidad de Alcalá de Henares) identificà aràcnids i coordinà la identificació d’artròpodes amb altres especialistes. Josabel Belliure (UAH) co-liderà el mostreig d’artròpodes i de rèptils. Julio Cifuentes (de la Universidad Autónoma de Madrid) identificà isòpodes. Guille Benítez (CIDE-CSIC) tingué cura de les mostres i compta els escarabats Protaetia. P. Pablo Ferrer-Gallego i Emilio Laguna (de la Direcció General del Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana) lideraren el mostreig i identificació de plantes. José D. Gilgado (UAH) identificà diplòpodes. Salvador Herrando-Pérez (CIDE-CSIC i BioCore S. Coop) tingué cura de la dades de comptatge d’artròpodes i contribuí a la redacció del manuscrit. Joan Nicolau Jiménez (CIDE-CSIC) identificà formigues. Eduardo Mínguez (Generalitat Valenciana) co-liderà el mostreig d’artròpodes. Sergio Montagud (del Museu d’Història Natural de la Universitat de València) contribuí a la identificació d’artròpodes. Raimundo Outerelo (de la Universidad Complutense de Madrid) identificà estafilínids. Vicente Roca (de la Universitat de València) extragué i identificà helmints de rèptils. Xavier Santos (de la Universidade do Porto) co-liderà el mostreig de rèptils. Antonio J. Velázquez de Castro (MHUV) identificà curculiònids. Amador Viñolas (del Museu de Ciències Naturals de Barcelona) identificà escarabats, principalment tenebriònids i ptínids.
Aquest estudi comptà amb el finançament dels projectes FILAS i FIROTIC del Govern d’Espanya, i el projecte FocScale de la Generalitat Valenciana. Els autors agraeixen a Raquel Colado l’ajut en la distribució d’artròpodes; a Vicente Ortuño en la identificació de caràbids; a Jose Luís Zapata de la Vegada en la identificació d’elatèrids; a Álvaro Pérez Gómez en la identificació de blatodeus; a Carmen Guiote per l’elaboració de mapes; i a Juan Jiménez, del servei forestal de la Generalitat Valenciana, per l’ajut en diferents etapes del projecte.
L’article fou tramès a Scientific Data el 23 de juny del 2023. Després d’un procés de revisió l’article fou acceptat el 27 de novembre, i publicat el 6 de desembre.
Pausas et al. entenen els incendis forestals com processos naturals de molts ecosistemes, particularment en climes d’alta estacionalitat com és el clima mediterrani. Consideren que el coneixement sobre la recuperació post-incendi de la fauna és inferior al coneixement que hi ha sobre la recuperació de la flora. Així, en els ecosistemes mediterranis s’han descrit bé mecanismes de regeneració endògena de poblacions vegetals. I els animals? Recorren també a la regeneració endògena o exclusivament ho fan a l’exògena? Si la recuperació de la fauna fos exclusivament exògena hom esperaria que els animals fossin més sensibles al foc i de recuperació més lenta i atzarosa.
Els focs gairebé simultanis d’Andilla i de Cortes del 2012 afectaren cadascun més de 20.000 hectàrees. El repàs dels registres locals del segle XIX i del segle XX indiquen l’excepcionalitat d’una superfície cremada tan gran. Foren megafocs des del punt de mira de la mida, de la intensitat i de l’evolució.
POSTDIV és una base de dades que relaciona espècies i abundància d’artròpodes fins a 2-4 anys després del foc; de sargantanes i dels llurs paràsits fins a 4 anys després del foc; i de plantes fins a 5 anys després del foc. Les dades procedeixen d’una monitorització anual durant el procés de regeneració de zones més o menys afectades pel foc.
Els focs tingueren lloc entre juny i juliol del 2012. La zona afectada, de clima mediterrani, té un llarg historial d’incendis forestals. En aquella ocasió les condicions meteorològiques, de calor eixut i forta ventada, eren extremes tant a Andilla com a Cortes de Pallás. El foc fou d’alta intensitat, escapant-hi únicament pobles, granges i camps. En la zona cremada resultà afectada tota la vegetació.
L’àrea cremada de Cortes eren matolls dominats per espècies llenyoses i amb algunes espècies herbàcies. La zona ja havia experimentat incendis recurrents entre 1978 i 1994.
L’àrea cremada d’Andilla eren matolls alternats de pineda, i amb clapes d’alzinar. A Andilla no hi havia hagut incendis en les tres dècades anteriors.
Les dues zones són separades per 65 km, i pertanyen a serralades diferents. Entre mig hi ha la vall de Llíria. El foc d’Andilla afectà una zona 500 metres més elevada que el foc de Cortes. En el procés de recuperació cal remarcar que la primavera del 2014 fou més eixuta que la d’anys anteriors.
Vint-i-quatre parcel·les
Es feren mostrejos en un total de 24 parcel·les, 12 a Andilla i 12 a Cortes. En cada localitat hi havia 3 parcel·les corresponents a zones no-cremades; 3 eren situades a menys a 700 metres del perímetre; 3 eren situades a 1,5 km; i 3 eren situades a més de 2 km, ja en la zona central.
Els artròpodes
A cada parcel·la es col·locaren quatre trampes, una a cada cantó d’un quadrat de 25 metres de costat. Aquestes trampes tenien un volum d’un litre i eren enterrades en el sòl: el 60% de la capacitat era ocupada per propilenglicol. Aquestes trampes es col·locaren el mes de maig dels anys 2013 i 2014 a totes dues localitats, i en el 2016 només a Cortes. La recollida de les trampes es feia cada mes entre juny i agost. A POSTDIV s’inclouen dades de les trampes actives, ja que algunes foren capgirades per l’acció de grans ungulats.
La fauna caiguda a la trampa era inicialment distribuïda per tàxons (ordre) sota una lupa binocular. Després formigues, escarabats, isòpodes, mil·lípedes i aranyes eren identificats fins el tàxon més precís possible.
Els rèptils
Cada any (2013-2016) en les parcel·les es feia, en dies de sol entre abril i juny, una inspecció visual dels rèptils presents en el terreny, sota pedres i a cobert. Cada parcel·la era examinades tres vegades l’any, a intervals d’un mínim d’una setmana. Cada inspecció era feta per dos investigadors durant 30 minuts. Els espècimens eren identificats a nivell d’espècie.
Els paràsits de sargantanes
Quan trobava una sargantana, l’investigador li feia un massatge abdominal per fer que cagués. Les mostres fecals eren transportades al laboratori per examinar-hi la presència d’endoparàsits.
En algunes de les trampes d’artròpodes es recuperaren sargantanes mortes. Aquestes eren fixades en etanol al 70% en el mateix indret, i dutes al laboratori, on les disseccionaven sota l’estereomicroscopi. Hom recollia tots els cucs presents en el sistema digestiu.
Tant si era a la mostra fecal com a la sargantana fixada, el paràsit era fixat i muntat per a una identificació posterior. Hom trobà nematodes, cestodes i coccidis.
Les plantes
En el 2013, en l’entorn de cada trampa d’artròpodes, s’estimava l’altura i coberta de la vegetació llenyosa i herbàcia. Cada primavera, entre el 2013 i el 2017, es monitoritzava la presència d’espècies vegetals.
La base de dades POSTDIV
La base de dades POSTDIV consta de sis taules de dades, cadascuna amb l’extensió *.csv. Els decimals s’assenyalen en punts. Les cel·les buides indiquen l’absència de dades.
Així doncs, hi ha postdiv.arthropods.csv, postdiv.reptiles.csv, postdiv.parasites.csv i postdiv.plants.csv. A postdiv.plots.csv hi ha una descripció de cada parcel·la. A postdiv.taxonomy.csv hi ha assignacions taxonòmiques.
La base de dades conté 19.906 registres de 457 tipus d’artròpodes (113.681 individus), 12 tipus de rèptils (501 individus de 7 espècies de sargantana i 5 espècies de serp) i 518 tipus de plantes. Hi ha 31 registres de 4 tipus de paràsits. En total hi ha dades de 499 gèneres diferents, que s’agrupen en 150 famílies diferents, i en 66 ordres diferents. Els grups d’artròpodes més abundants i diversos són les aranyes, els escarabats i els himenòpters. Els rèptils més freqüents són Psammodromus algirus i Psammodromus edwardsianus. L’ordre de plantes més freqüent són les asterals. Entre els paràsits hi ha dues espècies de nematodes, una espècie de cestode i coccidis. La majoria de registres (89%) s’han pogut identificar fins el nivell d’espècie, però encara s’hi treballa per augmentar aquest percentatge.
Lligams:
– Postfire biodiversity database for eastern Iberia. Juli G. Pausas, Lola Álvarez-Ruiz, Arturo Baz, Josabel Belliure, Guille Benítez, P. Pablo Ferrer-Gallego, Salvador Herrando-Pérez, Joan Nicolau Jiménez, Emilio Laguna, Eduardo Mínguez, Sergio Montagud, Raimundo Outerelo, Vicente Roca, Xavier Santos, Antonio J. Velázquez de Castro, Amador Viñolas, Julio Cifuentes, José D. Gilgado. Scientific Data 10: 872 (2023).
Des de la Mediterrània 