Entre el IV i el II mil·lenni a.C. trobem comunitats neolítiques al Delta de Gash i a la regió de Kassala (a l’est del Sudan) dedicades al pastoralisme intensiu complementat amb l’explotació de recursos vegetals. Les arqueòlogues Giusy Capasso, de la Universitat de Pàdua, i Emanuela Cristiani, de La Sapienza han investigat restes humanes d’aquest període per aconseguir dades directes del consum de plantes. En un article a Scientific Reports publicat aquest dimecres, Capasso et al. expliquen com han analitzat inclusions de microrestes en càlculs dentals de 37 individus. Ho han fet en el marc d’un estudi més ampli sobre la patologia alveolar de 78 individus procedents dels jaciments arqueològics UA53 (IV mil·lenni a.C.; Neolític Mitjà) i Mahal Teglinos (III-II mil·lenni a.C.; Neolític Tardà). Les inclusions dels càlculs dentals indiquen una ingesta diversa de cereals, llegums i tubercles a UA53, que constituirien una part important de la dieta. Les patologies dentoalveolars observades a UA53 podrien relacionar-se amb un consum d’aliments rics en carbohidrats. A Mahal Teglinos, en canvi, els càlculs dentals presenten sobretot restes de sorgo i tubercles. El canvi d’un període a l’altre s’explicaria per una major aridesa de la regió a partir de l’Holocè Mitjà/Tardà: les comunitats s’hi adaptaren recorrent a cultius més resistents a l’eixutesa. Tant en un període com en l’altre les restes trobades als càlculs dentals ens informen també dels processaments culinaris (cocció, escalfament).
Capasso et al. han estudiat patologies dentoalveolars de restes humanes de fa més de quatre mil anys de Mahal Teglinos. Així han observat caries (a), pèrdua de molars (b) i abscessos (c i d).
L’Expedició Arqueològica Italiana al Sudan Oriental
Aquesta recerca fou concebuda per Giusy Capasso, Alessandra Sperduti (Museu de Civilitzacions de Roma i Universitat ‘L’Orientale’ de Nàpols), Emanuela Cristiani i Andrea Manzo (L’Orientale). L’anàlisi format fou duta a terme per Capasso, Dulce Neves (La Sapienza) i Cristiani. La investigació fou conduïda per Capasso, Neves i Cristiani. La metodologia fou dissenyada per Cristiana. La supervisió fou realitzada per Cristiani, Sperduti i Manzo. El primer esborrany de l’article fou redactat per Capasso i Neves.
La recerca fou finançada amb projectes de Capasso, Cristiani i Manzo amb la Universitat ‘L’Orientale’ de Nàpols, l’Associazione Internazionale di Studi sul Mediterraneo e l’Oriente i el Ministeri d’Afers Exteriors d’Itàlia. Els autors agraeixen el suport del Ministeri de Turisme, Antiguitats i Vida Salvatge de la República de Sudan.
El neolític sudanès
El registre arqueozoològic indica que les comunitats neolítiques de l’actual Sudan es fonamentaven principalment en el pastoralisme. Tot i així hi ha també indicis de l’explotació de recursos vegetals, tant de cultiu com de recol·lecció. Tant és així que és sabut que el Delta del Gash i la Regió de Kassala és on es domesticà per primera vegada el sorgo en el IV mil·lenni a.C. En el II mil·lenni a.C. aquesta regió, banyada pels rius Gash i Atbara, contribuí a la difusió de cultius africans.
La importància creixent del component vegetal de la dieta es manifesta en un empitjorament de la salut oral en el neolític en comparació amb el mesolític. El major consum de carbohidrats cariogènics provocà una major incidència de malaltia dentoalveolar després de la transició neolítica.
En aquest estudi, Capasso et al. comparen restes de dos cementiris neolítics, un del Neolític Inicial (IV mil·lenni a.C.) i un del Neolític Tardà (II mil·lenni a.C.). El càlcul dental, mentre es forma, atrapa biomolècules i inclusions (midó, pol·len, fitòlits, espores, diatomees, fibres).
Les dades arqueobotàniques indiquen que l’agricultura arriba al Sudan Oriental en el IV mil·lenni a.C. Així, per exemple, hom passa de la recol·lecció de morfotips salvatges de sorgo (Sorghum verticilliflorum) a plantar-lo deliberadament al sud d’Atbai i a Kassala. A Kashm el Girba 23 hi ha indicis de presència de sorgo domesticat (S. bicolor) entre el 3700 i 2900 a.C. La selecció artificial conduí a variants de sorgo que perderen els mecanismes de dispersió natural de les variants silvestres. Tot i amb tot, hi ha indicis de l’explotació de sorgo silvestre a Mahal Teglinos encara en el II mil·lenni a.C.
En el II mil·lenni a.C., pel Sudan Oriental passava la ruta comercial que vinculava el País de Kem (Egipte) amb el País de Punt. L’Expedició Arqueològica Italiana al Sudan Oriental (IAEES) s’inicià en el 2010, i ha excavat a la zona situada entre els rius Gash i Atbara. El jaciment UA53 (Upper Atbara 53) informa del Grup Butana del Neolític Mitjà. El jaciment K1 (Mahal Teglinos) és representatiu del Grup Jebel Mokram del Neolític Tardà. Entre els dos jaciments s’han trobat 152 enterraments, bé individuals o dobles: hi ha restes osteològiques de 163 individus.
UA53
UA53 és un jaciment del Grup Butana situat al llarg de Khor Marmareb. S’hi han excavat 16 tombes individuals del Període Butana Tardà (darrers segles del IV mil·lenni a.C.). Els individus eren enterrats en una posició contreta, acompanyats d’ornaments personals. Són 15 adults i 1 infant de 8-9 anys d’edat.
La cultura Butana vivia de la caça d’antílops, porcs i elefants; de la pesca de peixos i mol·luscs; de la recol·lecció de caragols de terra. En les fases avançades recorregué a la ramaderia bovina. Explotava sorgo domesticat i silvestre.
Mahal Teglinos
Mahal Teglinos, situat a prop de l’actual ciutat de Kassala, és un jaciment del Grup Gash. La datació per carboni-14 el situa entre mitjan III mil·lenni a.C. i la primera meitat del II mil·lenni a.C. Al sector K1 XII del cementiri occidental s’han trobat 106 enterraments, dels quals 98 són individuals i 8 dobles. Els individus són enterrats en posició supina. Dels 114 individus, 88 són adults i 26 subadults. En algunes tombes s’han trobat objectes procedents de l’Alta Núbia, d’Egipte i de Iemen. L’economia es basava en la caça i la ramaderia; en el consum de caragols i peixos d’aigua dolça; en el consum de sorgo, ordi, blat, llavors de baobab, etc.
En el sector K1 XIV s’han trobat 30 enterraments del Grup Gash tardà i de la fase Jebel Mokram. Els individus eren enterrats en posició contreta. Hi ha 20 adults i 10 subadults. En aquesta etapa el clima s’havia fet més àrid. La població es va fer més dispersa.
Metodologia aplicada
L’estudi comptà amb els permisos de la Corporació Nacional d’Antiguitats i Museus, amb seu a Khartoum.
S’obtingueren càlculs dentals de 37 individus adults (4 d’UA53; 30 de K1 del neolític mitjà; i 3 de K1 del neolític tardà). Aquesta mostra comprèn 41 peces dentals. Els càlculs pesaven de mitjana entre 1,4 i 2,8 mg. Una vegada muntats els microfòssils eren examinats al microscopi. Els espècimens de microfòssils es conserven a DANTE-Diet, i les mostres dentals a la Universitat de Nàpols ‘L’Orientale’.
En l’estudi de patologies dentoalveolars només s’acceptaren individus dels que hi hagués un mínim de tres dents posteriors permanents observables. Això ho compliren 78 individus (13 d’UA53 i 65 de K1).
Trenta-set individus analitzats pel que fa a càlculs dentals
Dels càlculs dentals de 37 individus analitzats, en 22 s’hi trobaren microrestes. En 16 hi havia presència de grans de midó; en 3 hi havia de fitolits; en 17 hi havia altres restes vegetals (fibres, teixits); en 5 hi havia fragments de fusta; en 3 hi havia restes de carbó.
Dels grans de midó foren identificables els de 14 individus. El primer morfotip es correspon a poàcies; el segon morfotip a fabàcies; el tercer morfotip a zamiàcies; el quart morfotip a poàcies panicoides. Els grans modificats o danyats són indicatius de processos de molturació, de cocció o de fermentació.
Els fitolits trobats es corresponen a poàcies panicoides.
Altres restes vegetals trobades són espores i hifes de fongs, carbó, fibres i fusta.
Setanta-vuit individus analitzats pel que fa a patologies dentoalveolars
Capasso et al. han observat 1173 dents de 78 individus. En tots els individus hi ha càries dental. En 62 individus hi ha pèrdues de dents i abscessos. En 32 individus hi ha patologies dentoalveolars.
La incidència del patologies dentoalveolars passa del 8% del neolític primerenc al 49% del neolític mitjà, i d’ací al 25% del neolític tardà. La càries afecta preferentment dents posteriors. Les patologies orals en les restes del neolític mitjà afecten més les dones (61%) que els homes (35%).
Dieta i salut oral en el neolític del Sudan Oriental
Els grans de midó trobats en els càlculs dentals indiquen un consum de cereals, llegums i tubercles. Així doncs, aquestes poblacions pastoralistes també depenien de l’agricultura. Poàcies tritícies i panicoides (Sorghum bicolor, Pennisetum glaucum) eren explotades per aquestes comunitats. El sorgo i el mill perlat són cultius ben adaptats a condicions àrides.
La llegum consumida era probablement Vigna unguiculata, cultiu procedent de l’Àfrica Occidental.
Entre els tubercles devia destacar Encephalartos i Cyperus rotundus, cultius també resistents a l’aridesa.
Aquests materials vegetals eren cuinats (rostits, bullits) com mostren les restes de grans de midó alterats o la presència de carbó en càlculs dentals.
La paleopatologia dental indica una alta incidència de patologia dentoalveolar en aquestes comunitats. En el Neolític Mitjà les dones eren més afectades que els homes, però no seria tant degut a una diferència de dieta (les anàlisis de càlculs dentals són semblants en els dos sexes) com a factors fisiològics més profunds.
Lligams:
– Direct evidence of plant consumption in Neolithic Eastern Sudan from dental calculus analysis. Giusy Capasso, Dulce Neves, Alessandra Sperduti, Emanuela Cristiani, Andrea Manzo. Sci. Rep. 14: 4278 (2024).
– Italian Archaeological Expedition to the Sudan and Eritrea.
Des de la Mediterrània 