En el número de setembre del Journal of Archaeological Science: Reports, un grup d’investigadors encapçalat per Míriam Salas-Altès presenta Simanya Gran com un lloc recentment descobert d’art rupestre paleolític. Salas-Altès et al. són interessats en el valor social i els vincles culturals que representa l’art rupestre. L’art de Simanya Gran demostra, segons ells, l’existència d’una comunitat gràfica de llarg abast durant el període magdalenià, fa entre 14.500 i 12.000 anys. En les excavacions fetes a Simanya Gran des del 2019 s’han trobat restes d’Homo neanderthalensis. La seqüència lito-estratigràfica de Simanya Gran és complexa, però indica que des del Paleolític Mitjà l’indret ha estat ocupat en múltiples períodes. L’art rupestre de Simanya Gran consisteix en gravats i pintures, amb característiques temàtiques i formals comparables a l’art paleolític que s’ha trobat en altres indrets d’Espanya i França. Salas-Atlès consideren, per l’estil i el context, que seria del període magdalenià mitjà-tardà. La presència de motius gràfics similars indicaria una intensa interacció sòcio-cultural entre grups humans d’aquest període.
La unitat gràfica 1 de Simanya Gran s’associa amb una formació espeleogenètica de tipus coral·loide. Consisteix en catorze taques associades amb una morfologia circular o semicircular.
El complex de coves de Simanya Gran
Míriam Salas-Altès, doctoranda del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), de Tarragona, ha participat en la investigació, l’anàlisi formal i la redacció original de l’article. El professor Marcos García-Diez, del Grupo de Investigación de Arqueología Prehistórica (GIAP) del Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) participà en la concepció de l’estudi, l’anàlisi formal, la redacció original i la revisió i edició de l’article. Josep Maria Vergés (URV, IPHES-CERCA) participà en l’aportació de recursos, el disseny metodològic, la investigació i la revisió i edició de l’article. El prehistoriador Artur Cebrià, del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) participà en l’administració del projecte i la revisió i edició de l’article. María Soto, del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Autónoma de Madrid participà en l’administració del projecte i la revisió i edició de l’article. Juan Ignacio Morales (URV, IPHES-CERCA) participà en l’administració del projecte, la redacció original de l’article i la revisió i edició posterior.
La recerca en la Cova Simanya és finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT ARQ001SOL-172-2022) i per la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
L’article fou tramès al Journal of Archaeological Science el 8 de març del 2024. Després d’una revisió, conclosa el 25 de maig, l’article fou acceptat el 31 de maig.
Des del 2019 Simanya Gran ha esta objecte d’excavacions. Hom hi ha trobat restes humanes del període neandertal. Ara bé, la seqüència lito-estratigràfica indica que, a banda d’aquesta primera ocupació en el Paleolític Mitjà, hi ha hagut ocupacions humanes en múltiples períodes posteriors.
Recentment, també s’hi ha trobat aparell gràfic, consistent en gravats i pintures. Les característiques temàtiques i formals el fan comparable al trobat en altres indrets del sud de França i del nord d’Espanya. Després de fer-hi una anàlisi estilística i contextual, Salas-Altès et al. proposen temptativament que datarien del període magdalenià, concretament de la part mitjana i tardana d’aquest període.
Salas-Altès et al. proven d’utilitzar el concepte de territoris gràfics per explicar la distribució de gràfics similars en diferents regions. Pensen que aquesta comunitat gràfica reflecteix una intensa interacció sòcio-cultural entre grups humans.
Ja fa 125 anys que arrencà l’estudi científic de l’art prehistòric tant en el vessant gràfic com simbòlic. Cada nova generació d’estudiosos ha comptat amb noves aplicacions instrumentals per a les tasques de documentar-lo, datar-lo, entendre’n el procés d’execució, els usos i el context. La disciplina de l’art prehistòric ha adquirit un abast global.
El Complex de Simanya es troba en les coordenades UTM ETRS89 417517–4614066, a 885 metres damunt del nivell de la mar. Es localitza en les formacions de conglomerats del Paleogen del nord-est de la Península Ibèrica, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a la província de Barcelona. Inclou un conjunt de cavitats que o bé fan part d’un sol sistema kàrstic o que comparteixen una dinàmica espeleogènica similar: Cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, Cova de la Canal, Cova de l’Àngel.
Simanya Gran és la cova més gran, amb més de 300 metres de galeries interconnectades: galeria occidental, galeria principal, la galeria del Pas de l’Oca, etc. Aquestes galeries connecten Simanya Gran amb Simanya Petita i la Cova del Triangle.
Des del 2019 s’hi han fet excavacions arqueològiques en diferents sectors del complex. El treball de camp a Simanya Gran començà en el 2020. Hom tenia en ment els resultats d’excavacions irregulars fetes en els anys 1970, entre els materials de les quals hom identificà restes d’home de Neandertal corresponents a un mínim de tres. Es feren pous de prova al llarg de la cova, en la galeria occidental, en la galeria principal i en la part interior d’aquesta. L’objectiu primordial era confirmar la presència de registre pleistocènic, per tal d’identificar el context original de les restes de neandertals.
Les excavacions confirmaren la presència de registre arqueològic pleistocènic i holocènic. Essencialment, hauria estat un lloc ocupat en el Paleolític Mitjà. No obstant, la complexa història tafonòmica de la cova fa que tan sols restin d’aquest període romanents puntuals.
La seqüència lito-estratigràfica de la galeria principal indica una seqüència pleistocènica primària al damunt de la qual hi ha una capa holocènica prima (de 5 a 30 cm de gruix). Això arriba fins a 53 metres de l’entrada. Més a prop de l’entrada les unitats pleistocèniques són al descobert: s’hi poden distingir quatre unitats litoestratigràfiques, de dalt a baix SG1, SG2, SG3 i SG4.
La capa P1 de la fase holocènica conté artefactes des del Neolític Tardà fins a l’Antiguitat Tardana. Hi ha proves d’activitat funerària del segle V d.C.
La capa O300-PO400 (Unitat SG1) és pleistocènica. L’escenari paleontològic era dominat per Ursus cf. arctos i Capra pyrenaica. Hi ha indicis d’ocupacions ocasionals en el Paleolític Mitjà, com ara una col·lecció lítica amb característiques mosterianes, o restes de fauna amb marques antropogèniques. És en aquesta capa on hom ha trobat un tercer molar superior d’home de Neandertal. Les ocupacions mosterianes tindrien una antiguitat mínima de 50.000 anys.
La capa P300 mostra restes de Capra pyrenaica i de Cervus elaphus.
En dos pous de prova de la galeria occidental s’han identificat els nivells SGW1 (corresponent al nivell P1 de la galeria principal) i SGW2 (consistent en llims i sorres rogenques, on s’ha trobat una ascla de sílex potser pre-holocènica).
L’art rupestre de Simanya Gran
El 20 de setembre del 2020, durant una visita a la campanya d’excavació, Josep Maria Vergès observà gravats i traces de pigment en les parets de la galeria occidental que tenien un aspecte prehistòric. En la campanya del 2022, Vergès i Salas-Altès feren un exam visual sistemàtic de les parets i sostres de la cova el 20 i el 21 d’octubre, trobant-hi més evidències gràfiques.
D’acord amb els protocols del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es procedí a documentar aquesta evidència amb un equipament fotogràfic consistent en un càmera Nikon D750 i dues lents de 40 mm i VR 28-300 mm.
L’evidència identificada se situa a la galeria occidental. Aquesta galeria té una llargada de 26,3 metres i l’altura màxima és de 7,39 metres i l’amplada màxima de 3,25 metres. L’espai és ample i de fàcil pas, excepte en el tram final, on no s’han trobat elements gràfics. Per accedir a la galeria cal caminar a través de part del vestíbul, i a uns 7 metres de l’entrada dirigir-se cap al primer passatge del mur occidental. En l’actualitat aquest espai és cobert de nombrosos grafits moderns, fets en les èpoques que la cova ha estat oberta al públic. També hi ha rascades de ratpenat, especialment al final del passadís.
La unitat gràfica 1 (UG1) s’associa amb una formació espeleogenètica de tipus coral·loide. Processos de creixement de la calcita en limiten la visibilitat. Es troba a 74 cm del sòl actual de la cavitat. La superfície és convexa, llisa i de disposició vertical. Consisteix en 14 punts associats amb una morfologia que tendeix a ésser circular o semicircular, amb diàmetres de 3 a 7 mm. Quatre dels punts manquen de pigment en l’interior. Onze dels punts es disposen en dues línies discontínues format dues sèries paral·leles lleugerament obliqües. Les altres tres s’arrengleren verticalment d’una manera discontínua. La pintura és vermella i d’aplicació principalment digital.
La unitat gràfica 2 (UG2) se situa en el mur, a 1,3 del sòl actual i a 7,8 metres a la dreta d’UG1. Es coberta per processos de creixement de calcita. La superfície és plana, llisa i de disposició vertical. Combina línies paral·leles i obliqües, amb un semicercle físicament connectat a les línies en la part superior esquerra-mitjana. Entraria dins de la categoria claviforme. Mesura 5,2 cm d’alt i 7,1 cm d’ample. Es tracta d’un gravat simple, amb un solc d’entre 0,6 i 2 mm, i forma en U.
El conjunt gràfic 1 (CG1) se situa en el mur, a 2,6 metres del sòl actual i a 2,2 metres a la dreta d’UG1, si bé en la paret oposada. El suport és pla, irregular i de disposició vertical. Consisteix en un petit grup de línies rectes, corbes o sinuoses, algunes de les quals s’encreuen. Mesura un màxim de 17,8 cm d’alt i 23,6 cm d’ample. És un gravat simple, amb solc de 2,4 a 4,2 mm, i en forma d’U.
La datació
No hi ha dades numèriques sobre l’època de realització d’aquest art rupestre. La cova ha estat ocupada en diverses èpoques des del Paleolític Mitjà fins a temps recents. Ni tan sols la recoberta de calcita és gaire informativa, ja que també recobreix alguns grafits moderns. Per acabar-ho d’adobar, GC1 és formalment limitada.
UG1 entra en la categoria de representacions de taques o punts. Concretament, en la de punts organitzats en sèries. La presència de punts en l’art paleolític es troba documentada en nombrosos jaciments arqueològics de la Península Ibèrica. Alineaments múltiples i paral·lels de punts s’han documentat a Los Marranos, Porquerizo, Chufín, Calero II, Cudón, Cullalvera, La Garma, Cueva Auria, Peña de Candamo, Alto de Peñajorao, Fuente del Trucho, Nerja, Cueva del Moro, Maltravies, Cueva Hermosa, Niaux, Marsoulas, Trois Frères, Bedeilhac, Font de Gaume, Pech Merle, Fieux, Cougnac, Travers de Janoye, Combe Nègre, Merveilles, Moulin de Laguenay, etc. Aquests jaciments cobreixen gairebé totes les fases del Paleolític Superior, des de l’aurinyacià fins al magdalenià.
UG2 entraria en la tipologia E de claviforme reduït. Aquesta tipologia és documentada en l’àrea franco-cantàbrica, especialment per al període magdalenià.
Territoris gràfics
El claviforme UG2 de Simanya Gran queda connectat amb altres localitats d’art paleolític. Simanya Gran es troba a 200 km de la cova de Nhaus. La descoberta de Simanya Gran expandeix l’àrea d’aquest motiu cap a l’est de la Península Ibèrica, al sud del Pirineu.
La distribució d’aquest morfotip manifestaria l’existència de vincles gràfics i simbòlics en el Magdalenià mitjà i tardà. Cal pensar en afinitats sòcio-culturals intenses i en una certa mobilitat de grups humans al llarg d’un territori ample.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
La cauna de Nhaus
Lligams:
– Paleolithic cave art at Simanya Gran (Northeast of Spain): New graphic and symbolic expressions in novel territories. Míriam Salas-Altès, Marcos García-Diez, Josep Maria Vergès, Artur Cebrià, María Soto, Juan Ignacio Morales. Journal of Archaeological Science: Reports 57: 104626 (2024).
Des de la Mediterrània 