Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024)

Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024)

Els esforços de conservació de les aus marines migratòries requereix un coneixement de les rutes que fan entre els territoris de cria i d’hivernació així com de la condició física en la que es realitzen aquests moviments. Les investigadores del Instituto de Ciencia Marina (INMAR) de la Universidad de Cádiz, Mónica Expósito Granados i Margarita López Rivas han liderat una recerca sobre la condició física de gavots (Alca torda) i frarets (Fratercula arctica) a partir de cadàvers trobats en el litoral andalús. En un article publicat aquesta setmana a la revista Ecology and Evolution, amb la investigadora d’INMAR Yada Trapletti Lanti com a primera autora, presenten dades de 84 gavots i d’11 frarets trobats morts al litoral andalús l’hivern del 2022-2023 pel que fa a l’edat, índex de condició corporal i metabòlits (triglicèrids, glicerol, glucogen, colesterol, lactat i glucosa) en fetge i múscul. L’objectiu és determinar-hi els factors potencials que els causaren la mort. La majoria de la mostra consisteix en exemplars juvenils. En general, presentaven baixos nivells tissulars de glucosa i de glucogen, i un alt nivell muscular de lactat, cosa que fa pensar en l’impacte d’un exercici extenuant, d’alt consum energètic sota vies anaeròbies, possiblement associat a la migració. Trapletti-Lanti et al. fan una proposta d’índex de condició corporal que incorpora mesures biomètriques amb la vista posada a comprendre els factors que contribueixen a la mortalitat migratòria d’aquestes aus.

Trapletti-Lanti et al. han estudiat la condició corporal de dues espècies d’àlcids a partir de carcasses trobades en el litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023.

La mortalitat ens aus migratòries

Yada Trapletti-Lanti és investigadora llicenciada del Departamento de Biología de l’INMAR de la Universidad de Cádiz. Ha contribuït a l’obtenció de dades, l’anàlisi formal i la metodologia, i encapçalà la redacció de l’esborrany inicial de l’article.

Mónica Expósito-Granados (INMAR) ha participat en la metodologia i en la revisió i edició de l’article.

Sergio López-Martínez és tècnic de laboratori associat a projecte del Departamento de Biología y Geología de la Universidad de Almería. Ha participat en la metodologia i en la revisió i edició de l’article.

Miguel Torres és investigador del Departament de Ciències Animals de la Universitat Politècnica de València. Ha participat en l’anàlisi formal, la metodologia i la revisió i edició de l’article.

Marga L. Rivas és investigadora del Grupo de Biología Marina y Pesquera de l’INMAR. Ha liderat la concepció de l’estudi i la supervisió. Donà suport a la redacció del primer esborrany de l’article i ha participat en la revisió i edició.

Rivas compta amb contractes de recerca post-doctoral de la Junta de Andalucía. López-Martínez té una beca del Ministeri d’Educació, Innovació i Universitats. Torres té un ajut del Minsteri d’Universitat en el marc de Next Generation EU. Els autors agraeixen l’ajut i participació de voluntaris, tècnics i personals dels CREAS i del personal de SEO Birdlife, Instituto Español de Oceanografía, SPEA, LPO i TRAGSATEC. La recerca es finançà en part amb el projecte LIFE Seabil.

L’article fou tramès a la revista Ecology & Evolution el 21 de març del 2024. Després d’una revisió completada el 22 de juliol, l’article fou acceptat el dia 29, i publicat l’11 de setembre.

La migració anual entre zones de cria i zones d’hivernació és característica de molts animals i, particularment, de moltes aus. Dins de cada espècie les estratègies de migració, el destí d’on passar-hi l’hivern i el moment d’anar-hi o de tornar-hi, són elements cabdals en la supervivència i èxit reproductiu dels individus. Entre els factors que hi prenen part hi ha la condició ambiental prèvia a la migració dels llocs de cria, tant si es tracta d’adults com de juvenils; la pròpia condició física d’adults i juvenils; els fenòmens meteorològics durant la migració, etc. La disponibilitat de recursos alimentaris en el lloc de cria ja és un factor crucial en l’èxit reproductiu, però també ho és en la migració ulterior, en tant que influeix en les reserves corporals de greix.

L’hivern del 2022-2023, es registrà un canvi massiu en la ruta migratòria de tota una sèrie d’aus marines, particularment de juvenils. Com a conseqüència hom registrà la presència inusitada al litoral andalús i a la Mediterrània Occidental en general de gavots (Alca torda) i frarets atlàntics (Fratercula arctica). Aquests són ocells marins, caracteritzats per cossos hidrodinàmics, peus palmejats i ales adaptades a nedar i bussejar. Habitualment nidifiquen en illes, penya-segats, on troben protecció de predadors. S’alimenten de petits peixos pelàgics, peixos mesopelàgics, peixos demersals, invertebrats, plàncton i carronya. Per tot plegats són espècies típicament nord-atlàntiques, i les àrees de cria i d’hivernació es troben en el litoral d’Amèrica del Nord, del nord d’Europa i de la regió àrtica. Les poblacions europees habitualment passen l’hivern a la Mar del Nord, i crien a indrets litorals de Gran Bretanya, Irlanda, Noruega i Islàndia, on poden formar colònies nombroses.

Ni gavots ni frarets són migrants regulars a la Mar Mediterrània o del litoral atlàntic de la Península Ibèrica. Ara bé, aquestes espècies tendeixen a fer migracions dispersives, i any rere any són fidels a la ruta acostumada. A la Península Ibèrica són notícia quan es registren altes mortalitats d’aquesta espècie, que es poden atribuir a condicions meteorològiques (tempestes i ciclons hivernals) que hi desencadenen inanició. La probabilitat de supervivència dels juvenils és sovint inferior a la dels adults: els falta eficiència, perícia i experiència en la cerca d’aliments. Això s’agreuja en un context de declivi de les poblacions de peixos de les quals depenen.

Les necròpsies d’ocells migratoris trobats morts poden ajudar a entendre les causes d’aquesta mortalitat, en estudiar la condició muscular, els dipòsits de greix, etc. L’índex de condició corporal vol capturar diversos aspectes de salut, estatus nutricional i benestar. Entre els biomarcadors més informatius apareixen la lactosa, la glucosa, el glucogen i els lípids.

L’hivern del 2022-2023

L’àrea d’estudi de Trapletti-Lanti et al. abasta el litoral meridional d’Espanya. Les espècies d’estudi són dos àlcids: el gavot i el fraret. El gavot és classificat per l’IUCN com de risc mínim i el fraret com a vulnerable.

Entre el novembre del 2022 i el març del 2023 es reportaren un total de 703 àlcids extraviats. Per a l’estudi se seleccionà una submostra de 95 carcasses, de les quals 84 eren de gavots i 11 eren frarets. De les 95 carcasses es pogueren analitzar 86 (76 gavots i 10 frarets), descartant-hi 9 per no ésser prou fresques. De les 95 carcasses, 87 procedien de reports fets a la platja per voluntaris i que havien estat recollides pels propis investigadors; 8 havien estat recollides per centres de recuperació de fauna salvatge. En tots dos casos, les carcasses es guardaven en congeladors a -20°C. La recol·lecció de carcasses i l’anàlisi de teixits es dugué a terme sota l’autorització i aprovació ètica del Ministeri de Transició Ecològic i Repte Demogràfic i de la Conselleria de Sostenibilitat, Ambient i Economia Blava de la Junta de Andalucía.

Les carcasses eren sotmeses a una necròpsia en la qual es prenia nota de la massa corporal, longitud d’ala, longitud de tars, longitud de cap, longitud de culmen, longitud del bec, amplada del bec, categoria d’edat (si eren juvenils o adults). Per calcular l’edat de l’individu es tenia present el desenvolupament del bec, la mida i l’aparença de les gònades i la presència i dimensions de la bursa de Fabricius.

Per a calcular l’índex de condició corporal es retirava curosament la pell de cada banda mentre es mantenia la capa de greix enganxada a la pell. La condició dels músculs pectorals era puntuada amb 0 (fortament emaciats), 1 (emaciats), 2 (condició moderada) i 3 (bona condició). La quantitat de greix subcutani i intestinal era puntuada amb 0 (sense greix), 1 (una mica de greix), 2 (greix), 3 (molt de greix). L’índex de condició corporal es calculava com la ratio de la longitud d’ala amb la massa corporal sumada amb la puntuació del greix subcutani, la puntuació del greix intestinal i la puntuació de la musculatura pectoral.

De cada necròpsia es prenia una alíquota de 0,1 grams de múscul i 0,2 grams de fetge. Aquestes alíquotes eren congelades en nitrogen líquid i conservades a −80°C. En arribar el moment d’analitzar-les, les homogeneïtzaven mecànicament. Per a les anàlisis es feien servir kits comercials d’SpinReact SA (casa de Sant Esteve d’en Bas) per a microplaques. Així estimaven els nivells de glucosa, de glucoven, d’amiloglucosidasa, de lactat, de colesterol i de triglicèrids.

El setembre del 2023, Trapletti-Lanti et al. realitzaren una recerca bibliogràfica a Scopus amb els termes (‘alcid*’, ‘alca torda’, ‘fratecula artica’, ‘Atlantic Puffin*’, ‘Razorbill*’) i (‘body condition’, ‘mortality’, ‘necropsy’). Trobaren 1200 articles publicats. En restringir-se a articles que reportaven mortalitat, necròpsies o desviacions massives d’aus migratòries, conservaren 76 articles. Després d’avaluar aquests 76 articles, en seleccionaren 9. Amb els 9 articles i el seu propi estudi, Trapletti-Lanti et al. crearen una base de dades 1695 individus extraviats, 1401 gavots i 294 frarets, que havien trobats morts entre el 1989 i el 2023.

Àlcids extraviats a la Mediterrània Occidental

Els 84 gavots eren majoritàriament (84,5%) juvenils. El pes corporal mitjà era de 411,89 ± 52,31 g; la longitud mitjana de l’ala era 188,90 ± 4,58 mm; la longitud mitjana de tars era de 31,36 ± 1,69 mm. Els adults tenien una longitud d’ala uns 5,7 mm de mitjana superior als juvenils.

Els 11 frarets eren majoritàriament juvenils (63,6%). El pes mitjà era de 257,43 ± 91,51 g; la longitud mitjana de l’ala era de 168,95 ± 30,83 mm; la longitud mitjana de tars era de 27,30 ± 2,20 mm.

L’anàlisi de components principals de la base de dades de 1695 àlcids extraviats identificà un primer component que explicava el 39,50% de la variació mostral. Aquest primer component consistia en mesures del bec, cap i culmen. El segon component explicava el 18,20% de la variació i consistia en mesures del tars, la massa corporal i l’ala. La variable que millor correlacionava amb el pes corporal era la longitud d’ala.

La condició metabòlica

Per norma general, les carcasses analitzades mostraven nivells mínims de glucosa i de glucogen en múscul i fetge. Els nivells musculars de lactat eren elevats. El lípid predominant al fetge era el colesterol, seguit dels triglicèrids. Aquest patró era compartit per gavots i frarets, i també per adults i juvenils.

La revisió bibliogràfica

La majoria d’estudis de necròpsies d’àlcids procedeixen d’Anglaterra i del Nord d’Europa. Menys habituals són els estudis a la Costa Est dels Estats Units i de l’Europa del Sud. Són més habituals en gavots que en frarets.

Les causes de mortalitat

La inanició és el primer factor en esdeveniments de mortalitat massiva d’àlcids. L’hivern és l’estació més desfavorable des d’un punt de mira tròfic.

La mortalitat massiva documentada l’hivern del 2022-2023 a la Mediterrània Occidental (703 ocells extraviats) és superior a la registrada a Noruega en el 2016 (amb 200 frarets). Encara superior fou la registrada a Anglaterra el febrer del 1983 (amb 62 frarets atlàntics, 626 gavots i 474 guillemots). A Califòrnia l’hivern del 2014-2015 es trobaren morts 9148 gavotins de Cassin (Ptychoramphus aleuticus). L’hivern del 2013-2014 es registrà al litoral europeu la mort de 51.683 aus, de les quals més de meitat eren frarets atlàntics.

El perfil metabòlic de les carcasses indicava uns baixos nivells de glúcids acompanyats d’un alt nivell muscular de lactat. Ens les aus carnívores hi ha una activa gluconeogènesis en el fetge, mitjançant la qual aminoàcids són convertits en glúcids. El lactat, en termes generals, és producte de la glicòlisi anaeròbia del múscul, que té com a substrat el glucogen d’aquest teixit. El cicle de Cori connecta la gluconeogènesis hepàtica amb la glicòlisi hepàtica. Un exercici prolongat i extenuant es troba al darrera d’aquest metabolisme anaerobi. La fatiga s’associa en aquestes condicions a la hipoglucèmia i a la depleció del glucogen muscular. Cal recordar que en el vol migratori les aus es troben en un estat de dejuni, depenent doncs de les seves reserves metabòliques.

Una condició corporal baixa associada a l’esgotament facilitaria la desorientació. A aquesta desorientació contribuirien també fenòmens meteorològics extrems. L’oscil·lació de l’Atlàntic Nord fou positiva durant part l’hivern del 2022-2023, amb un hivern relativament suau a l’Europa del Nord i relativament eixut a l’Europa del Sud. Alhora, els vents eren més forts. L’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, en canvi, fou negativa el desembre del 2022 i el març del 2023.

En la interpretació de les dades metabòliques, Trapletti-Lanti et al. recorden que caldria en el futur complementar-los amb marcadors que segueixen la degradació post-mortem.

Trapletti-Lanti et al. proposen utilitzar l’índex de condició corporal com una manera de monitoritzar la mortalitat de les aus marines protegides.

Lligams:

– Body condition of stranded Razorbills and Atlantic Puffins in the Western Mediterranean. Yada Trapletti-Lanti, Mónica Expósito-Granados, Sergio López-Martínez, Miguel Torres, Marga L. Rivas. Ecol. Evol. 14:e70161 (2024).