Els oliverars de la Pulla han patit de ple els efectes de la infecció pel gammaproteobacteri Xylella fastidiosa subsp. pauca. Els danys són tan enormes que hom cerca cultius alternatius. La fisiòloga vegetal Erika Sabella, investigadora del Dipartimento di Scienze e Tecnologie Biologiche ed Ambientali (DiSTeBA) de la Università del Salento, a Lécce, és l’autora corresponsal d’un report especial de la revista Plant Disease en el que es valora com a alternativa el cultiu del festuc (Pistacia vera). El primer autor del report és Davide Greco, natural de Martanu, que fa la tesi doctoral a DiSTeBA sobre Xylella fastidiosa.
Stan Shebs va fotografiar el 2003 aquest festuc de la cultivar ‘Kerman’ en el Desert Demonstration Garden de Las Vegas
La necessitat de cultius alternatius a l’olivera
Els autors del report són membres del DiSTeBA: Davide Greco, Erika Sabella, Giambattista Carluccio, Mariarosaria DePascali, Eliana Nutricati, el professor de fisiologia vegetal Luigi De Bellis i el professor de patologia vegetal Andrea Luvisi.
Greco et al. exposen que la situació de les zones d’oliveres de Pulla més afectades per Xylella fastidiosa requereixen identificar possibles cultius alternatius. Entre aquests cultius alternatius hi podria figura el festuc (Pistacia vera L.), però opinen que abans caldria definir quin és l’impacte del bacteri X. fastidiosa sobre aquest arbre. Al capdavall, X. fastidiosa s’hi ha fet endèmic. Cal considerar quines són les principals amenaces fitosanitàries per al festuc en aquesta mena de zones.
Quatre cultivars de festuc
Com a amenaces fitosanitàries Greco et al. han seleccionat, a més del bacteri X. fastidiosa i del fong ascomicet Neofusicoccum mediterraneum, altres microorganismes patògens.
Es tracta, doncs, d’avaluar les infeccions que aquests microorganismes fan a quatre cultivars diferents de festuc:
– ‘Kerman’.
– ‘Aegina’.
– ‘Lost Hills’.
– ‘Napoletana’.
Sis plantacions analitzades
Els festucs analitzats han estat plantats en zones on X. fastidiosa ha estat present des de fa molt de temps. En concret s’han analitzat sis plantacions.
Greco et al. han trobat presència de X. fastidiosa en tan sols una de les sis plantacions. En aquesta plantació la incidència de X. fastidiosa era del 18% per a la cultivar ‘Napoletana’ i del 55% per a la cultivar ‘Kerman’. Val a dir, però, que aquesta presència tenia lloc en un context de baixa concentració del bacteri (entre 1,67 i 5,98 unitats formadores de colònia per microlitre).
En el cas del fong N. mediterraneum, Greco et al. l’han trobat en tres de les sis explotacions. L’única cultivar que han detectat com a afectada és ‘Kerman’, amb una incidència que en un cas arribava al 30%. El nivell quantificat d’infecció per tècniques moleculars va de 6,82 a 7,43, un valor que indica severitat.
De la resta de patògens analitzats no n’han trobat a cap de les sis plantacions de festucs.
N. mediterraneum com a amenaça potencial per als festucs de la Pulla
Els isolats de N. mediterraneum que han trobat Greco et al. són similars als descrits a la Península Ibèrica.
Greco et al. han estudiat l’agressió per N. mediterraneum a les quatre cultivars esmentades de festuc mitjançant microscòpia confocal. Els seus resultats suggereixen que ‘Kerman’ i ‘Aegina’ són igualment susceptibles a aquest fong. Pensen que la raó que en els estudis de camp tan sols hagin detectat el fong en ‘Kerman’ podria deure’s a un origen de la infecció en el viver. Això també explicaria la similitud amb soques del fong isolades a Espanya o a Portugal.
Greco et al. proposen ara de fer experiments addicionals per a definir millor quina és la resposta de diferents cultivars de festuc a Xylella spp. Consideren, amb tot, que N. mediterraneum pot constituir una amenaça per a l’expansió del festuc per la Pulla.
Lligams:
– Could Pistachio (Pistacia vera) Be a Suitable Alternative Crop for Olive-Growing Mediterranean Areas Affected by Xylella fastidiosa subsp. pauca ST53?. Davide Greco, Erika Sabella, Giambattista Carluccio, Mariarosaria DePascali, Eliana Nutricati, Luigi De Bellis, Andrea Luvisi. Plant Dis. (2024).
Des de la Mediterrània 