L’Associació Internacional d’Ergonomia i Factors Humans (IEA) publica la revista Work, dedicada a la prevenció i valoració de riscos laborals i a la rehabilitació. En un article publicat aquesta setmana a Work, amb Onur Acar de primer autor, es fa una avaluació de l’èczema ocupacional en pescadors del districte turc de Karataş. Acar et al. recorden que l’èczema és una de les malalties dermatològiques ocupacionals més prevalents, i que els pescadors de mar hi són particularment exposats per les seves dures condicions de treball. En aquest estudi transversal volen avaluar la prevalença de l’èczema ocupacional entre les pescadors i identificar els factors de risc que contribueixen al seu desenvolupament. Hi han participat 119 pescadors. Havien de respondre d’una banda un test sobre ‘característiques generals de la forma dels pescadors’ i de l’alta una versió turca del qüestionari NOSQ-2002/Long. Tots els participants eren homes i tenien una edat mitjana de 40,13 ± 11,62 anys. El temps diari de treball assolia una mediana de 15 hores (amb un rang interquartílic d’entre 12 i 16). L’experiència coma pescadors era de mediana de 17 anys (amb un rang interquartílic d’entre 10 i 25). Dels 119 participants, presentaven èczema en els darrers sis mesos més de la meitat (63, és a dir un 52,9%). Com a factors de risc significatius foren identificats una edat inferior a 40 anys, ésser casats, tenir mala salut i tenir un membre de la família que també fos pescador.
Port de Karataş, fotografiat el 2015 per Zeynel Cebeci
L’èczema ocupacional
L’article és signat per Onur Acar (de la Direcció de Salut del Districte de Bursa Orhangazi), Musa Şahin (de la Direcció Provincial de Salut d’Adana), Ersin Nazlıcan (del Departament de Salut Pública de la Universitat Çukurova d’Adana), Muhsin Akbaba (Çukurova), Hüseyin İlter (del Departament de Salut Pública de la Universitat Ahi Evran de Kırşehir), Burak Kurt (de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Salut), Erhan Kaya (del Departament de Salut Pública de la Universitat Sutcu Imam de Kahramanmaraş) i Ferhat Yıldız (de la Direcció Provincial de Salut de Bursa).
Entre les malalties ocupacionals de la pell trobem la dermatitis al·lèrgica per contacte, la urticària per contacte, el vitiligo, càncers de pell, etc. Hom distingeix d’una banda els càncers de pell i les condicions precanceroses, de les malalties no-canceroses com ara l’èczema o la dermatitis per contacte.
Segons les estimacions a Turquia cada any s’haurien de diagnosticar 100.000 casos nous de malalties ocupacionals de la pell. En la realitat la majoria de casos no es diagnostiquen com a tals, i quan hom pensa en malalties ocupacionals la dermatologia no ocupa un lloc preferent.
Vora el 90% dels casos de malalties ocupacionals de la pell consisteixen en dermatitis per contacte. Entre els col·lectius laborals de major risc hi ha els pescadors comercials, vora la meitat dels quals la pateixen. Com a causa d’aquests casos de dermatitis de sol assenyalar l’exposició a radiacions ionitzants, a substàncies químiques, a residus animals, a temperatures extremes o a malalties infeccioses.
Un estudi transversal al districte de Karataş
El districte de Karataş es troba a la província turca d’Adana, en el litoral mediterrani. La pesca és una de les principals fonts de renda. Hom calculà que la mida mostral per fer aquest estudi epidemiològic era de 128. Val a dir que a la Cooperativa Aqüícola del Districte de Karataş hi havia inscrits en el moment d’iniciar l’estudi un total de 193 pescadors. D’aquests acabaren per participar-hi 119, és dir una mica per sota de la mida mostral inicialment proposada.
L’estudi va rebre l’aprovació ètica prèvia del Comitè Ètic de Recerca Clínica No-invasiva de la Facultat de Medicinal de la Universitat Çukurova (2018/83). Els participants prestaven el seu consentiment informat per participar-hi.
Les dades eren recollides en entrevistes personals conduïdes per dos metges residents en salut pública a través de dos instruments:
– un formulari de característiques generals dels pescadors, desenvolupat pels propis investigadors d’acord amb la bibliografia. L’objectiu era captar variables sociodemogràfiques com ara l’edat, el sexe, el nivell educatiu i l’estat civil.
– una versió turca del qüestionari llarg nòrdic ocupacional sobre la pell (NOSQ-2002/Long). L’objectiu era avaluar possibles malalties ocupacionals de la pell. Consta de 57 qüestions dividides en 10 dimensions: G (general, amb historial demogràfic i ocupacional), A (atòpia, és a dir historial de símptomes atòpics), D (dermatitis, és a dir historial d’èczema en mans i braços), F (factors, és a dir l’impacte de les dermatosis en la qualitat de vida), C (conseqüències, és a dir els efectes de les dermatosis en la qualitat de vida), U (urticària, és a dir historial d’urticària per contacte en mans o braços), S (símptomes, és a dir de símptomes cutanis), T (tests, és a dir tests dermatològics), E (exposició) i H (salut i llarg, sobre la salut general i la mida de la unitat familiar). La versió turca es diu T-NOSQ.
Les anàlisis estatístiques es conduïren amb el programa SPSS 28.0 per a MacOS. Les variables categòriques eren expressades en nombre i percentatge. Les variables contínues eren avaluades per veure si seguien una distribució normal amb el test Kolmogorov-Smirnov, i es reportaven com a mediana i rang interquartílic. Per a l’anàlisi univariable de l’èczema es feia servir el test de la xi quadrat o, si no es complien les condicions, el test exacte de Fisher.
S’aplicà un model de regressió logística binària multivariable per valorar els factors relacionats amb l’èczema bo i considerant les variables independents que en l’anàlisi univariable havien donar un valor de p inferior a 0,250. El Model 1 incloïa totes aquestes variables (edat, estat civil, estat de salut, altres pescadors a la família, historial d’accident ocupacional, hores diàries de feina, ús de guants de protecció i ús de mànigues llargues). El model 2 només incloïa les variables significatives, és a dir l’edat, l’estat civil i tindre altres pescadors en la família.
Factors de risc en l’èczema ocupacional de pescadors
Tots els pescadors participants eren homes. L’edat mitjana era de 40,13 ± 11,62 anys. El temps diari medià de treball era de 15 hores, amb un rang interquartílic d’entre 12 i 16 hores. De mediana eren pescadors des de feia 17 anys, amb un rang interquartílic d’entre 10 i 25 anys.
En els darrers sis mesos, 63 dels participants (52,9%) reportaven haver patit d’èczema. Entre els factors de risc significatiu hi havia el fet d’ésser menor de 40 anys, ésser casat, tenir un historial de mala salut, i tenir un membre de la família que també fos pescador.
Segons les respostes de NOSQ-2000, 51 participants (42,9%) reportaven haver patit lesions cutànies en els darrers sis mesos, i 19 d’aquests (40,4%) declaraven que no s’hi havien guarit encara. Dels 63 participants que reportaven èczema, n’hi havia 28 (23,5%) que en presentaven en mans i braços, 19 (16,0%) sols en les mans, i 16 (13,4%) sols en els braços. Estacionalment, 31 casos corresponien a l’estiu (70,5%), l’època de l’any amb més prevalença, mentre que no es reportà cap cas durant la tardor.
Quan se’ls demanava la causa de l’èczema de mans, 15 pescadors (31,9%) responien que a l’aigua de mar, 11 participants (23,4%) que a residus animals, 12 (25,6%) que l’ús de guants de protecció, 6 (12,8%) que a la temperatura, 2 (4,2%) que a les xarxes de pesca i 1 (2,1%) que no en sabia la causa.
Pel que fa a l’èczema de braços, 23 pescadors (52,2%) ho atribuïen a l’aigua de mar, 10 (22,8%) a la temperatura, 9 (20,5%) a residus animals i 2 (4,5%) a les xarxes de pesca.
L’èczema era més comú en els pescadors menors de 40 anys (p = 0,054). Els pescadors més sans en patien menys (p = 0,003). Altres variables demogràfiques estudiades no eren significatives sobre la prevalença de l’èczema.
L’èczema era més comú en els pescadors amb un historial d’accidents ocupacional (p = 0,019). Els pescadors que tenien almenys un altre membre de la família que també ho era tenien una major tendència a patir èczema (p = 0,016). Altres factors ocupacionals no eren significatius.
En el model multivariable s’identificaven quatre factors de risc significatius:
– els pescadors menors de 40 anys tenien 3,36 vegades més risc de patir èczema que els majors de 40 anys (p = 0,015).
– els pescadors casats tenien gairebé 4 vegades més risc de patir èczema que els solters (p = 0,014).
– un pobre estat de salut s’associava significativament a partir èczema (OR = 12,043; p = 0,002).
– tindre un familiar que també fos pescador s’associava a 3,279 vegades més risc de patir èczema que no tindre’n cap (p = 0,036).
Mesures de prevenció
El 43% dels pescadors d’aquest estudi presenten lesions cutànies, i un 40% ho fa de manera persistent. La prevalença d’èczema en els darrers sis mesos era de 53%. Els menors de 40 anys, els casats, el que tenien un historial de mala salut i els qui tenien a la família almenys una altra pescador, eren significativament més afectats.
Acar et al. pensen que l’associació entre èczema ocupacional i tenir un altre membre de la família que sigui pescador es deuria al fet que en aquest col·lectiu la pesca és una activitat familiar, en la que els individus s’hi incorporen aviat i amb major freqüència.
L’estudi mostra les llargues jornades laborals dels pescadors, com de limitat és l’ús d’equips de protecció individual: guants (n’utilitzen el 90,8%), barrets (n’utilitzen el 58%), mànigues llargues (52,1%), protector solar (1,7%) etc. Val a dir que cal un ús adequat d’aquests equips: mentre que l’èczema de mà té una prevalença del 54,6% entre els que utilitzen guants habitualment això baixa al 36,4% entre els qui no ho fan. Els que utilitzen guants els solen portar durant 8 o més hores seguides.
Un 37,8% dels participants reportava haver patit almenys un accident de treball. Les dures condicions de treball juntament amb les condicions ambientals acaben per manifestar-se a la pell, i alhora aquests problemes cutanis tenen una repercussió sobre la qualitat de vida.
Lligams:
– Evaluation of occupational eczema and work-related risk factors in sea fishers on the Mediterranean Coast of Turkey: A Cross-sectional study. Onur Acar, Musa Şahin, Ersin Nazlıcan, Muhsin Akbaba, Hüseyin İlter, Burak Kurt, Erhan Kaya, Ferhat Yıldız. Work 10519815241303336 (2025).
Des de la Mediterrània 