Valencià vestit amb saragüells, de Joce123 a la Wikipèdia
Tots hem sentit algun cop la frase del títol d’aquesta entrada. Sembla una frase despectiva proferida contra els valencians i no ho és de cap manera. Tot seguit posem l’origen d’aquesta frase al descobert.
Pensada originalment en castellà, “ValenciaNO y hombre de bien, NO pueE sÉ”.
Hi ha almenys 3 pistes que ens porten a la frase original en castellà:
La primera és que amb la traducció s’ha perdut bastant la rima interna de la frase original en castellà, que he destacat amb majúscules.
La segona és que no parla d’un bon home, sinó d’un home de bé, traducció literal de “hombre de bien”, una categoria social molt concreta que sí que existia en castellà.
La tercera pista és la frase antiga, del segle XV de la qual molt probablement deriva, “Cordobés y hombre de bien, no puede ser”.
Però, què era un “hombre de bien”? I per què un cordovès no ho podia ser?
Antigament, a Castella, existia el “derecho de pernada” que establia que, quan els súbdits es casaven, el senyor tenia el dret de violar i desvirgar la súbdita abans que el seu marit. Fruit d’aquesta violació podia néixer un bastard de pare noble i mare súbdita que no era ben bé noble, perquè no era fill de pares nobles, encara que sí de pare noble, que era categoritzat socialment com a “hombre de bien” i tenia, com a tal, alguns privilegis.
Aquest era un costum al qual els súbdits que havien estat d’un senyor musulmà no n’estaven acostumats i al segle XV els cordovesos s’hi van rebel·lar en contra i van adquirir el dret de lliurar-se de sotmetre’s al “derecho de pernada” D’aquí va sorgir la frase relativa als cordovesos, si no hi havia “derecho de pernada”, no hi podia haver un “hombre de bien”.
El cas valencià queda clar, com que a la Corona d’Aragó no existia el “derecho de pernada” un valencià mai no podia ser un bastard “hombre de bien”.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 