Chahinez Bouguerche és investigadora del Naturhistoriska riksmuseet, especialitzada en la sistemàtica de platihelmints. També té vincles amb l’Institut Systématique Évolution Biodiversité (ISYEB) del Muséum National d’Histoire Naturelle, de Paris. En el marc d’un estudi parasitològic de barracudes (Sphyraena sphyraena) capturades per pescadors locals de Tamentfoust, a Algèria, topà amb espècimens de dues espècies de platihelmints poc conegudes, que parasitaven les brànquies d’aquest peix. En un article a Journal of Helminthology, Bouguerche utilitza aquests espècimens per fer una redescripció de les espècies Chauhanea mediterranea Euzet & Trilles, 1960 i Rhinecotyle crepitacula Euzet & Trilles, 1960, totes dues de la família dels Polyopisthocotyla. En el cas de Ch. mediterranea, Bouguerche reinterpreta les obertures genitals femenines. L’obertura mig-ventral no seria l’obertura vaginal anàloga a la de Pseudochauhanea Yamaguti, 1965, sinó l’úter de Chauhanea Ramalingam, 1953, ja que en els espècimens recollits ara hi ha presència d’ous en el conducte de paret final associada a aquesta obertura. El cirrus i la vagina tindrien una posició lateral. Bouguerche interpreta que Pseudochauhanea i Chauhanea serien el mateix gènere, i que caldria fer les següents redenominacions: Ch. elegants Fuentes-Zambrano, 1997 n. comb.; Ch. elongata Kritsky, Bilqees & Leiby, 1972 n. comb.; Ch. macrorchis Lin, Liu & Zhang in Zhang, Yang & Liu, 2001 n. comb.; Ch. mexicana Lamothe, 1967 n. comb.; Ch. sphyraenae Yamaguti, 1965 n. comb. La investigació detallada de les esclerites de les pinces de Ch. mediterranea indiquen que els gènere Chauhanea i Cotyloatlantica Bravo-Hollis, 1984, comparteixen la subdivisió de l’esclerita obliqua basal, que seria la continuació de l’esclerita marginal de la mandíbula anterior. Així doncs el gènere Cotyloatlantica seria sinonimitzat amb Chauhanea provocant les redenominacions Ch. pretiosa (Bravo-Hollis, 1984) n. comb. Bouguerche, doncs, reclama la recuperació de la validesa del nom Ch. mediterranea Euzet & Trilles, 1960, i fer una esmena a la diagnosi del gènere Chauhanea. Pel que fa a R. crepitacula, Bouguerche en fa una redescripció acurada, hi afegeix una nova localitat geogràfica, i fa una comparació morfomètrica i anatòmica entre la població mediterrània d’aquesta espècie i espècimens oceànics.
Micrografies de les pinces de l’espècimen de cuc monogeni paràsit ‘Chauhanea mediterranea’ extret de la barracuda ‘Sphyraena sphyraena’.
Els paràsits de les barracudes
El gènere Sphyraena, conegut vulgarment com a barracudes, engloba un total de 29 espècies, distribuïdes entre regions temperades i tropicals. A la Mar Mediterrània trobem quatre espècies de barracudes:
– S. chrystotaenia (Klunzinger, 1884), arribada a la Mediterrània des de la Mar Roja arran de l’obertura del Canal de Suez.
– S. flavicauda (Rüppell, 1838), que també seria una espècies invasora lessepsiana.
– S. sphyraena (Linnaeus, 1758), de distribució atlanto-mediterrània.
– S. viridensis (Cuvier & Valenciennes, 1829), de distribució atlanto-mediterrània.
S. sphyraena, coneguda com a barracuda europea, és present a l’Atlàntic Occidental (des de la Badia de Biscaia fins a Angola), a la Mar Mediterrània i a la Mar Negra.
En les poblacions de la Mediterrània Occidental de la barracuda europea s’han descrit diferents paràsits dels grups de nematodes, cestodes, isòpodes, copèpodes, digenis i monogenis.
Pel que fa als monogenis poliopistocotilans s’han descrit en les poblacions mediterrànies de la barracuda europea dues espècies:
– una de la família dels chauhaneids, originalment descrita com a ‘Chauhanea mediterranea’ Euzet & Trilles, 1960, i actualment denominada Cotyloatlantica mediterranea (Euzet & Trilles, 1960) (Bravo-Hollis, 1984).
– una de la família dels rinecotílids, coneguda com a Rhinecotyle crepitacula Euzet & Trilles, 1960.
Aquestes dues espècies de cucs paràsits foren descrites en el 1960 en barracudes pescades a l’altura de Seta (Lengadoc) i des de llavors han estat poc investigades. En el cas de Chauhanea mediterranea ha estat matèria de revisió la seva classificació genèrica: de primer fou assignada al gènere Chauhanea, en el 1965 Yamaguti la inclogué en el nou gènere Pseudochauhanea atenent a la posició de la vagina i en el 1984 Bravo-Hollis la inclogué en un altre nou gènere, Cotyloatlantica.
Pel que fa a R. crepitacula la primera descripció fou la referida a Seta en el 1960. En el 1964 hom la troba en una altra barracuda, S. piscatorum Cadenat, 1964, capturada en aigües de la Costa d’Ivori.
Bouguerche ens presenta ara dades procedents d’un estudi parasitològic de poliopistocotilans de barracudes europees de la Mediterrània Occidental, concretament d’Algèria, en el que foren trobats espècimens de Ch. mediterranea i <R. crepitacula. Aquests nous espècimens li han permès aportar noves dades morfomètriques i anatòmiques. L’anatomia interna i l’organització de les esclerites de les pinces fan que Bouguerche proposi la refosa dels gèneres Chauhanea, Pseudochauhanea i Cotyloatlantica.
Nous espècimens
L’examen de paràsits de brànquies fou realitzat en un total de 35 espècimens de S. sphyraena. Aquestes barracudes procedien de captures realitzades per pescadors locals del litoral de Tamentfoust, Algèria, en la Mar Mediterrània Occidentals. Els peixos eren guardats en gel i transferits al laboratori poc després de la captura. La identificació dels peixos es feia a través de claus dicotòmiques. La dissecció dels peixos es feia el mateix dia de l’adquisició. S’hi retiraven llavors els arcs branquials, separats per incisió, que es col·locaven en plaques de Petri plenes d’aigua marina. Les brànquies eren examinades sota un estereomicroscopi de dissecció a la recerca de paràsits.
Quan es trobava un espècimen de poliopistocòtil, aquest era transferit a una solució salina gairebé bullent, i preservat immediatament en etanol al 70%. Els espècimens eren tenyits amb carmí acètic, deshidratats en una sèrie de solucions etanòliques (70%, 96% i 100%, amb passos de 15 minuts en cadascuna de les tres), aclarits en oli de clau i muntats en bàlsam de Canadà. La identificació es feia sobre els muntatges tenyits.
Els dibuixos es feien a través d’un tub acoblat a un microscopi Nikon Eclipse i80 amb contrast per interferència diferencial. Després eren escanejats i redibuixats amb Adobe Illustrator. Sobre aquestes il·lustracions es feien les mesures en micròmetres.
Chauhanea mediterranea
Bouguerche segueix el criteri recent de considerar amb rang de classe els Polyopisthocotyla, d’acord amb Brabec, Salomaki, Scholz, Kutcha (2023). Dins d’aquesta classe trobem la família Chauhaneidae, descrita per Euzet & Trilles (1960). El gènere tipus d’aquesta família és Chauhanea, descrit per Ramalingam en el 1953.
L’espècie Chauhanea mediterranea fou descrita per Euzet & Trilles, 1960. Són sinònimes d’aquesta espècie:
– Cotyloatlantica mediterranea (Euzet & Trilles, 1960) (Bravo-Hollis, 1984).
– Pseudochauhanea mediterranea (Euzet & Trilles, 1960) (Lebedev, 1969).
Aquesta espècie fou descrita en el 1960 pels esmentats Euzet & Trilles. L’hoste tipus és Sphyraena sphyraena (Linnaeus, 1758), la barracuda europea, espècie tipus de la família dels Sphyraenidae. La localitat tipus és Seta. Posteriorment fou identificada a Tunísia (Ktari, 1971) i a Montenegro (Radujkovic & Euzet, 1989). Bouguerche afegeix, doncs, ara com a nova localitat Tamenfoust.
Bouguerche basa la seva redescripció en un total de 20 muntatges d’espècimens complets madurs. Presenten un cos elongat, amb una constricció visible a curta distància de l’extrem anterior. L’haptor té forma de fulla, triangular, lleugerament asimètrica, amb un total de 28 a 32 pinces pedunculades (de 17 a 19 al costat dret i d’11 a 15 a l’esquerre). Aquestes pinces responen al tipus Gastrocotyle.
Les pinces són formades per dues mandíbules, una d’anterior i una altra de posterior, recolzades en esclerites marginals subperifèriques. Proximalment, les esclerites marginals es pleguen i són seguides per una peça obliqua basal i una peça intermèdia. La mandíbula anterior compta amb diverses estructures costiformes esclerosades ventralment. La mandíbula posterior també en té, però menys nombroses. La mandíbules connecten a través d’una peça central en forma d’U i una esclerita sagital. El braç ventral de l’esclerita sagital és més llarg. La mandíbula posterior també compta amb dues esclerites accessòries.
La boca és ventral i d’obertura anterior. Suctors orals s’obren a cada banda de la cavitat oral. Hi segueix una faringe muscular, i després un esòfag, que es bifurca en dos cecs. Els cecs s’estenen a cada banda del cos fins a la part posterior de l’haptor. Cadascun dels cecs compta amb nombrosos diverticles transversals.
Els testicles són nombrosos, amb un rang de 47 a 52 (el valor mitjà és de 48 testicles), disposats en tres grups. El primer grup és anterior a l’ovari. El segon grup és para-ovari. El tercer grup és post-ovari i s’estén fins al terç anterior de l’haptor. El vas deferens és sinuós i emergeix al costat esquerre del cos en un cirrus muscular fusiforme desarmat, tancat en una bossa.
El germarium és voluminós i se situa al costat esquerre del cos. S’estreny en un oviducte que aboca en la branca esquerra del tracte digestiu. L’oviducte connecta amb un reservori vitel·lí. L’úter és gairebé rectilini i s’obre ventralment a través d’un porus oval. La vagina s’obre en un atri genital lateral a cirrus. Els ous són fusiformes, amb dos filaments, un d’anterior i un de posterior més curt.
Bouguerche considera que l’organització de les esclerites de les pinces justifica la reintegració dels gèneres Cotyloatlantica i Pseudochauhanea en el gènere Chauhanea.
La interpretació que fa Bouguerche de les estructures genitals femenines també condueix a esborrar la distinció entre els gèneres Chauhanea i Pseudochauhanea. L’obertura uterina és mediana i l’obertura vaginal és lateral.
El diagnòstic del gènere Chauhanea, gènere tipus de la família Chauhaneidae, seria el d’un cos lanceolat, sense una tija per haptor. L’haptor és asimètric, amb nombroses pinces de tipus Gastrocotyle. Els cecs compten amb nombrosos diverticles. Els testicles són nombroses, i en disposició pre-, para- i post-ovàrica. El cirrus és present en una bossa, i és desarmat. La vagina és desarmada i d’obertura lateral. Totes les espècies d’aquest gènere són paràsits de brànquies de teleostis marins. L’espècie tipus d’aquest gènere és Chauhanea madrasensis Ramalingam, 1953, que fou descrita en una barracuda Sphyraena acutipinnis del litoral de Chennai, a l’Oceà Índic Oriental.
Rhinecotyle crepitacula
Aquesta espècie fa part de la família dels Rhinecotylidae, descrita per Lebedev el 1979. El gènere Rhinecotyle fou descrit en el 1960 per Euzet & Trilles.
L’espècie Rhinecotyle crepitacula fou descrita per Euzet & Trilles en el 1960 en l’esmentat estudi sobre barracudes capturades en el litoral de Seta. L’hoste tipus, doncs, és S. sphyraena. En el 1970, Euzet i Wahl trobaren aquesta espècie en un exemplar de la barracuda S. piscatorum capturat en la Lagune Ebrié, a la Costa d’Ivori. Amb aquest estudi, Tamenfoust esdevé la tercera localitat registrada.
Bouguerche fa la redescripció d’aquesta espècie sobre 14 muntatges d’individus sencers madures. El cos és elongat i acaba posteriorment en un haptor ample. El cos és aplanat dorso-ventralment. L’haptor és separat de la resta del cos per una lleugera constricció, i té forma de cullera. L’haptor és marcat per dues fileres de loculi, que porten nombroses pinces disposades en dues sèries, una d’anterior i una altra de posterior.
Les pinces de la sèrie anterior són relativament petites, i consten de dues mandíbules, una d’anterior i una altra de posterior.
Les pinces de la sèrie posterior són més grans.
La boca és ventral i d’obertura sub-terminal. Els suctors orals són parells, musculars i d’obertura lateral. La faringe és muscular, globular i d’obertura mig ventral. L’esòfag és curt. La bifurcació intestinal és preatrial. Els cecs compten amb nombrosos diverticles laterals i axials.
Els testicles es disposen en l’espai intercecal del quart posterior del cos. L’atri genital és esfèric, amb parets musculars, i armat amb petits ganxos.
El germari és dorsal, complex, plegat en ell mateix, i situat en l’espai intercercal del terç posterior del cos. L’oviducte creua part del germari i rep reservori vitel·lí. El canal genito-intestinal es projecta al cec dret. L’úter és dorsal i s’obre en l’atri genital. No hi ha vagina. Els ous són fusiformes, amb dos filaments polars desiguals.
La població algeriana de Chauhanea mediterranea
Els espècimens recollits en aquest estudi de Chauhanea es corresponen morfomètricament a les dades recollides a Seta per Euzet i Trilles (1960) i a Nàpols per Ulmer i James (1981). Això reforça la idea d’una espècie única a la Mediterrània Occidental.
La població algeriana de Rhinecotyle crepitacula
En les barracudes d’aquest estudi s’ha trobat la presència simultània a les brànquies de dues espècies diferents de poliopistocotilans, Ch. mediterranea i R. crepitacula.
Això no és del tot excepcional. Bouguerche recorda que en poblacions de boga (Boops boops) de la Mediterrània Occidental s’han trobat fins a quatre espècies paràsites de poliopistocòtils: el microcotílid Microcotyle isyebi, el gastrocotílid Pseudaxine trachuri, el diclidofòrid Cyclocotyla bellones i el també diclodifòrid Choricotyle. En poblacions atlàntiques de sorell blau (Trachurus trachurus) s’ha detectat la presència simultània de tres espècies paràsites de gastrocotílids (P. trachuri, Gastrocotyle trachuri i Allogastrocotyle bivaginalis).
Els espècimens algerians de R. crepitacula difereixen dels trobats a la Costa d’Ivori en el nombre de pinces i les seves dimensions. Això es podria explicar si les poblacions atlàntiques i les poblacions mediterrànies no fossin de la mateixa espècie. Respondre aquesta qüestió passa per fer més prospeccions especialitades.
Bouguerche té paraules d’agraïment per als pescadors de Tamentfoust. També agraeix als participants de l’edició del 2021 de ‘The Ocean Fellowship’, especialment a Graziano Meneghin i Markus Reymann. Bouguerche rep el suport dels projectes ‘Deep Blue’, ‘The Ocean Fellowship’ i la Iniciativa Taxonòmica Sueca.
Lligams:
– New insights into two poorly known monogeneans (Platyhelminthes), gill parasites of the European barracuda Sphyraena sphyraena (Teleostei, Sphyraenidae) with notes on Chauhanea Ramalingam, 1953 and closely related genera. C. Bouguerche. J. Helminthol. e58 (2025).
Des de la Mediterrània 