La professora Nadia Musco, del Departament de Medicina Veterinària i Producció Animal de la Universitat de Nàpols Frederic II, treballa especialment en la suplementació alimentària com a eina de millora del rendiment de la producció animal. En un article publicat aquesta setmana a la revista Tropical Animal Health and Production, amb Piera Iommelli com a primera autora, expliquen els resultats d’un assaig realitzat a 20 cabres multípares. Els animals tenien una massa corporal semblant (50,0 ± 2 kg), havien parit en tres ocasions i tenien una producció lletera semblant (1940 ± 120 g/cap/dia). Les cabres foren repartides en dos grups, un de control (C) i un de fenoll (F). Els animals romanien en una pastura permanent entre les 9 del matí i les 4 de la tarda. Arribades al corral rebien 400 grans d’un pinso compost concentrat, fet a base d’ordi i de blat de moro. Ara bé, el grup F, a més rebia un suplement de 15 grams diaris per cap de llavors de fonoll orgànic. Des de principi de maig fins a setembre, ho mesurava la llet collida diàriament. Cada mes es collien mostres de llet i de pastura, i eren analitzades, juntament amb el concentrat, pel que fa a la composició química i el perfil d’àcids grassos. Al començament i al final de l’assaig s’obtenien de la llet formatges que també foren analitzats quant a composició química i perfil d’àcids grassos i compostos orgànics volàtils (VOCs). El grup F mostrava un rendiment de producció de llet de 1809,6 grams, superior al del grup C (1418,3 g). Ara bé, el contingut sòlid era semblant en els dos grups. Hi havia diferències en el perfil d’àcids de grassos de la llet, especialment pel que fa al contingut d’àcids grassos monoinsaturats (MUFA), poliinsaturats (PUFA) i saturats (SFA). La producció de formatge i al seva composició també diferien entre els dos grups pel que fa a rendiment, perfil d’àcids grassos i composició de VOCs. El formatge del grup F tenia una major capacitat antioxidant, i presentava 4 compostos aromàtics absents en el formatge del grup C. Així doncs, les llavors de fonoll tenen un efecte galactogògic en cabres, i constitueixen un suplement prometedor en ramats que pasturen, ja no tan sols pel que fa a la quantitat de llet o formatge, sinó també pel que fa a l’activitat antioxidant del formatge produït.
Fotografia de Sanjay Acharya del 23 de desembre del 2007 que ens mostra llavors de fonoll
L’ús de plantes medicinals en la ramaderia
Aquesta recerca ha estat concebuda per Piera Iommelli. La investigació fou conduïda per Fiorella Sarubbi (Institut per al Sistema de Producció Animal en l’Entorn Mediterrani, de Portici). L’anàlisi formal fou realitzada per Pietro Lombardi (Univ. Nàpols). La procuració de recursos i la cura de dades fou a càrrec de Edmondo Ceci (Univ. Bari). El programari fou aportat per Valeria Maria Morittu (Univ. ‘Magna Graecia’ de Catanzaro). La validació fou realitzada per Vincenzo Tufarelli (Univ. de Bari Aldo Moro). La preparació de l’esborrany inicial de l’article fou a càrrec de Iommelli. La visualització de dades fou realitzada per Anna Antonella Spina (Univ. ‘Magna Graecia’ de Catanzaro). La redacció, revisió i edició de l’article fou realitzada per Nadia Musco. El projecte fou administrat per Federico Infascelli (Univ. Napoli). L’adquisició de fons fou aportada per Raffaella Tudisco (Univ. Napoli).
Els autors agraeixen Biokyma© S.r.l. per fornir-los amb llavors seques de fonoll orgànic. També agraeixen la doctora Maria Giulia Ferrara per les anàlisis de laboratoris.
La Università degli Studi di Napoli Federico II ha finançat l’accés obert de l’article. L’article fou tramès a la revista el 22 de juliol del 2024, i fou acceptat el 23 d’abril, i publicat el 8 de maig.
Iommelli et al. ens recorden que l’ús de plantes medicinals en la nutrició del bestiar és una pràctica comuna arreu del món i en diferents èpoques. Hom les utilitza per cobrir deficiències en la dieta bàsica o per tractar patologies habituals. Si la industrialització de la ramaderia ha promogut l’ús de medicaments obtinguts per síntesi química, hi ha una tendència en sentit contrari a retrobar alternatives més naturals. La medicina etnoveterinària cerca en el coneixement pagès aplicacions de plantes medicinals en les explotacions modernes de remugants.
Per planta medicinal s’entén aquella planta que posseeix propietats terapèutiques o que exerceix efectes farmacològics beneficiosos en el cos. En la ramaderia lletera de remugants hi ha especial interès per l’activitat farmacològica galactogògica, és a dir promotora de la secreció de llet. Entre les plantes galactogògiques figura particularment el fonoll (Foeniculum vulgare Mill). Des de l’antiguitat ha estat utilitzat per les dones amb aquesta finalitat, i en l’actualitat és un recurs en la medicina popular, des de la Conca Mediterrània fins a Iran. És de les herbes més consumides per les dones gestants italianes.
El fonoll és una planta aromàtica de la família de les Apiaceae. A més de galactogoga, és carminativa, digestiva i diürètica.
Els principals fitocomponents dels preparats de fonoll són compostos fenòlics, glucòsids i altres compostos orgànics volàtils (VOCs), com ara el trans-anetol, l’estragol, el limonè i la fentxona.
Els efectes galactogogs del fonoll es relacionarien amb l’alt contingut de trans-anetol. Aquest monoterpè és un antagonista de receptors de dopamina. Això reduiria en l’organisme l’efecte dopaminèrgic sobre la producció de prolactina (PRL), allargant l’efecte d’aquesta hormona en la glàndula mamària com a promotora de la producció de llet.
Un assaig realitzat a l’Azienda Zootecnica Antonio Amato
L’assaig fou realitzat a l’Azienda Zootecnica Antonio Amato, a Casaletto Spartano (província de Salerno). Les instal·lacions se situen a 832 metres sobre el nivell de la mar. Els subjectes experimentals foren 20 cabres de raça murciana, que havien parit en tres ocasions, i que no eren gestants en el moment de l’estudi. Aquest estudi es realitzà entre l’abril i el setembre del 2022. Se seguí la normativa europea (Directiva 2010/63/EU), i s’obtingué l’aprovació del comitè local d’ètica animal (protocol PG/2019/0070006).
Les 20 cabres eren homogènies per tot un seguit de criteris. S’incorporaren a l’estudi 60 dies després d’haver parit per tercera vegada. Les vint cabres tenien la mateixa edat, un pes corporal semblant (50 kg ± 2,0 kg) i un rendiment de llet similar (1940 ± 120 g/dia). De manera aleatòries foren assignades a un de dos grups: C (control) i F (fonoll).
A la setmana d’haver parit, aquestes cabres s’alimentaven en una pastura permanent de 9h a 16h cada dia, i en arribar al corral al vespre rebien 400 grams diaris de pinso per cap. Aquest pinso consistia en una barreja 50/50 de blat de moro i ordi, i era suplementat al 2,2% amb una barreja concentrada de vitamines i minerals. Cada cabra tenia la seva menjadora.
La diferència entre el grup C i el grup F era que aquest darrer grup rebia una suplementació de 15 grams per cap i per dia de llavors seques i molturades de fonoll. Aquests 15 grams eren afegits al pinso concentrat.
Tots els animals tenien lliure accés a aigua fresca. Diàriament s’anotava la quantitat de pinso que no s’havien menjat.
L’assaig començà al cap d’un període d’adaptació de 10 dies a aquest règim alimentari.
La dieta de tots dos grups complia amb els requeriments energètics de manteniment (0,0365 UFL/kg de pes metabòlic) i de producció de llet (0,41 UFL/kg de llet corregida per greix). Hom tenia en compte que a l’interior del sud d’Itàlia la pastura mitjana la ingesta de matèria seca és de 20 grams per cada kg de pes corporal, de manera que aquestes cabres, de 50 kg de pes, menjaven vora 1 kg diari de pastura. Així, el pinso complementava el dèficit de 0,4 UFL.
Les llavors de fonoll foren caracteritzades pel que fa a l’activitat antioxidant, mesurant-ne el contingut fenòlic total (pel mètode colorimètric de Folin-Ciocalteu, i expressat com a equivalents d’àcid gàl·lic), la reacció amb l’ABTS (àcid 2,2 -azino-bis (3-etilbenzotiazolin-6-sulfònic) i el DPPH (2,2-difenil-1-picrilhidrazil). També s’hi mesuraren els compostos orgànics volàtils (VOCs) mitjançant una microextracció en fase sòlida seguida per GC-MS.
Cada setmana es collien mostres de pastures. Aquest mostreig es feia en quatre àrees diferents de 2,5 m2, tallant totes les plantes fins a 3 cm del terra. Les mostres, d’1 kg, eren assecades a 65°C. Cada mes hom feia un pool de les mostres setmanals i les trituraven fins a 1 mm de mida de partícula.
Cada mes es collien mostres de pinso concentrat i de llavors de fonoll.
Les mostres de pastura, concentrat i llavor eren analitzades pel que fa a composició química i contingut de fibra.
En el cas de les llavors de fonoll i de pastura es feia una extracció lipídica a partir de 15 grams de mostra amb una barreja 2:1 de cloroform i metanol. L’extracte lipídic era metilat amb 1 mL d’hexà i 0,05 mL d’una dilució metanòlica de KOH 2 N. Per cromatografia amb heli com a fase mòbil s’obtenia el perfil d’àcids grassos.
Les cabres eren munyides dues vegades al dia, la primera al matí (7 del matí) i la segona a la tarda (17h). Al cap de 60 dies del darrer part es feia un registre diari de la llet munyida. Cada mes es prenia una mostra de llet de cada animal barrejant-hi proporcionalment la llet de dues munyides diàries.
Aquestes mostres de llet consistien en 150 mL, abocades en tubs falcon i conservades a 4 °C fins arribar al laboratori. Una alíquota de 100 mL era destinada a l’anàlisi de greix, lactosa i proteïna amb un Milko Scan 133B. Una altra alíquota de 50 mL era destinada a determinar-hi el perfil d’àcids grassos per cromatografia de gasos.
El perfil d’àcids grassos de la llet permet calcular-ne els índexs d’aterogenicitat i de trombogenicitat.
Al cap d’1 mes de l’inici del tractament i al final de l’assaig, s’obtenien formatges de la llet d’aquestes cabres. La llet crua de cada grup era escalfada a 37 °C i s’hi afegia quall. El mató resultant era trencat i col·locat en ‘fuscelle’, cistells de vímet on drenava durant 24 hores. Seguidament eren salats (2 g de NaCl per 100 grams de mató), i madurava durant 20 dies a 10 °C. De cada grup i de cada moment s’obtenien quatre formatges petits, de mig quilogram, que eren conservats a −20 °C fins a l’anàlisi.
El rendiment de formatge es calculava dividint la suma del pes de tots els formatges obtinguts amb la llet de cada grup pel pes inicial de la llet utilitzada.
En el moment de l’anàlisi, les mostres de formatge eren descongelades la nit prèvia en un refrigerador a 4 °C. Eren homogeneïtzades en una batedora d’acer inoxidable. Amb l’assecament a l’estufa se’n determinava el contingut d’humitat. Amb el mètode de Gerber s’estimava el contingut de greix. Amb el mètode de Kjeldahl es determinava el contingut de proteïna. Per cromatografia de gasos es determinava el perfil d’àcids grassos de les mostres de formatge a partir d’una alíquota de 3 grams. En altres alíquotes de formatge es determinava el contingut de VOCs, la capacitat antioxidant total (per l’assaig de reducció d’ió fèrric).
Les dades de les pastures eren analitzades per ANOVA considerant-hi com a factor el període de mostreig. Les dades de llet i formatge eren analitzades per ANOVA considerant-hi els efectes fixos del grup (C o F), del període i de la interacció entre grup i període.
La composició de la dieta
La pastura assolia el contingut màxim de proteïna i de greix en el mes de juliol. En el mes de maig hi havia un nivell màxim de fibra de detergent neutre (NDF) i un nivell mínim de fibra de detergent àcid (ADF). El contingut de cendra de la pastura assolia un màxim en el mes de setembre.
Les llavors de fonoll mostraven un contingut alt de greix i de fibra crua.
Les pastures eren riques en àcids grassos poliinsaturats (PUFA), particularment en àcid alfa-linolènic (C18:3n3), assolint un pic en els mesos de maig i de setembre. El contingut d’àcids grassos saturats (SFA) era mínim en el període inicial de l’estudi i després de pujar una mica tornava a caure en el període final.
Les llavors de fonoll tenen un valor baix de SFA i un contingut extremadament alt d’àcids grassos monoinsaturats (MUFA), principalment degut a l’àcid petroselínic (C18:1n12). En canvi, el nivell d’àcid alfa-linolènic és molt baix.
El rendiment i la qualitat de la llet
El pes corporal de les cabres dels dos grups es mantingué semblant. El nivell de refús del pinso també era semblant.
El rendiment de producció de llet era superior en el grup F respecte del grup C, amb un augment del 27,5%. La llet dels dos grups tenia un valor semblant de greix, de lactosa i de proteïna.
En tots dos grups s’observa un declivi en el rendiment de llet a mesura que avança la lactació. Paral·lelament en tots dos grups hi ha una disminució en el contingut sòlid de la llet. Ara bé aquesta caiguda no atenua la diferència en rendiment a favor del grup F.
En comparar el perfil lipídic de la llet dels dos grups s’observen diferències. La llet del grup F té un major contingut de SFA.
La composició química del formatge
El formatge del grup F té un major rendiment. També és superior el contingut d’humitat i de greix. En canvi, el formatge del grup C té un major contingut proteic.
Pel que fa als components olorosos, tant en un grup com en l’altre destaquen quantitativament l’àcid dodecanoic i el 2-nonanonè.
En el formatge del grup F es detecta la presència de limonè, fenxona, estragol i trans-anetol. Aquests components provindrien de les llavors de fonoll.
En el formatge del grup F hi ha una major presència d’àcids grassos lliures com els àcids nonanoic, decanoic i dodecanoic.
El formatge del grup F presenta una activitat antioxidant total superior al formatge del grup C. Això és atribuïble a la presència de limonè, fentxona, estragol i trans-anetol.
Els efectes de la suplementació de pinsos amb llavors de fonoll
Les llavors de fonoll són riques en lípids, i és en aquesta fase on trobem un ventall de compostos bioactius. El perfil lipídic de les llavors de fonoll és marcat pel predomini de l’àcid petroselínic i d’altres MUFA. L’àcid petroselínic és característic de les apiàcies.
Iommelli et al. recorden que en l’any de l’estudi, el 2022, la primavera fou especialment càlida. Això es manifesta en uns valors alts de fibra en les pastures en el mes de maig, acompanyats d’uns nivells baixos de proteïna. Les pluges de juliol contribuïren a un augment del contingut de proteïna en les pastures. Durant els mesos de juny, juliol i agost la ratio PUFA/MUFA de les pastures era relativament baixa.
Les cabres suplementades amb llavors de fonoll tenien un rendiment lleter superior al grup control. Així doncs, el fonoll es demostra com un galactogog efectiu en cabres lleteres. Iommelli et al. són escèptics que això s’expliqui per un efecte antidopaminèrgic sobre la prolactina, i s’orienten més aviat per les propietats orexigèniques del fonoll, és a dir per l’estímul de l’apetit pel trans-anetol, l’estragol i el limonè. Un altre mecanisme és l’efecte hiperglucemiant, i encara hem de comptar l’efecte estrogènic. Tot plegat condueix a una llet que recorre menys a la mobilització de greix corporal.
Les cabres suplementades amb llavors de fonoll també presenten un major rendiment de formatge, i un formatge més greixós. Alhora, aquest formatge té una major capacitat antioxidant, la qual cosa pot ajudar a una millor preservació.
Lligams:
– Dietary fennel (Foeniculum vulgare Mill) seeds supplementation affects yield, fatty acid composition and flavour profile of milk and cheese in grazing goats. Piera Iommelli, Nadia Musco, Pietro Lombardi, Anna Antonella Spina, Valeria Maria Morittu, Fiorella Sarubbi, Vincenzo Tufarelli, Edmondo Ceci, Federico Infascelli & Raffaella Tudisco. Trop. Anim. Health Prod. 57: 211 (2025).
Des de la Mediterrània 