El capet de Sardenya i de Sicília (Ictiologia mediterrània, 24/2025)

El capet, cabet o cabot (Lepidotrigla cavillone, Lacépède, 1801) és conegut també com a pelut d’escata, escatós o clavilló. Les seves poblacions pateixen l’impacte de la pesca d’arrossegament, per bé que aquesta pesca s’adreça més aviat a espècies econòmicament més valuoses. El cas és que el capet ocupa un lloc cabdal en la xarxa tròfica, de manera que el col·lapse de les seves poblacions pot afectar les espècies de major interès per a la pesca. Tot plegat fa que sigui una espècie d’interès per al grup de recerca de Pietro Battaglia, de l’Stazione Zoologica Anton Dohrn, de Messina. En un article publicat avui al Journal of Fish Biology, amb Andrea Bellodi de primer autor, expliquen els resultats d’una campanya realitzada sobre aquesta espècie a aigües de Sardenya i Sicília.

Dibuix de ‘Lepidotrigla cavillone’ per KayKayKnurrhahn (2019)

Una anàlisi de 470 espècimens

Per poder fer una avaluació de l’estatus de les poblacions de peixos pelàgics resulta essencial disposar d’informació sobre la seva història vital. Cal poder determinar l’edat dels espècimens, i això passa per conèixer-ne la dinàmica de creixement. Els otòlits, estructures de carbonat càlcic de l’orella interna, poden ajudar a establir aquesta connexió, ja que tenen un patró de creixement de caràcter anual.

Bellodi et al. en aquest treball han analitzat els otòlits de 470 espècimens de Lepidotrigla cavillone. D’aquests 470 peixos, 271 foren capturats en el litoral de Sardenya, i els altres 199 en el litoral de Sicília.

L’avaluació de l’edat pels otòlits

Com que l’otòlit acreix amb major intensitat en l’estiu que no pas a l’hivern, les capes successives es corresponen a anys diferents. Bellodi et al. han comprovat la reproductibilitat de les lectures d’edat basades en els otòlits. Hi han trobat un índex d’error percentual mitjà de 11,4%, i una coincidència de lectural del 86,7%. Així doncs, es tractaria d’un mètode reproduïble de determinació de l’edat d’espècimens.

Edat i longitud

Bellodi et al. lliguen les dades d’edat estimada a través dels otòlits amb les dades de longitud dels 470 espècimens. Hi apliquen una anàlisi d’inferència multi-model. Troben que la funció de Von Bertalanffy reprodueix prou bé les dades observades. En aquesta funció els paràmetres que relacionen edat i longitud són el coeficient de creixement, l’edat en el que comença el creixement i la mida màxima assolible.

Les dades de Bellodi et al. indiquen un patró de creixement similar en mascles i en femelles.

Diferències entre les poblacions de Sicília i de Sardenya

Cap dels 470 espècimens tenia una edat estimada per otòlits superior als 3,5 anys. La taxa de creixement és elevada.

Les poblacions de capets de la Mar de Sardenya tenen una taxa de creixement k de 0,45, la qual cosa els permet arribar a una mida màxima a 3,5 anys de 14,02 cm. El temps inicial de creixement seria de -1,02 anys.

Les poblacions de capets de la Mar de Sicília tenen una taxa de creixement k més ràpida, de 0,62. Ara bé, el seu punt inicial de creixement és més endarrerit, de -1,43 anys. Així doncs, la mida màxima assolible en les poblacions de Sicília és de ta sols 11,76 cm.

Aquesta comparació entre poblacions sardes i sicilianes s’ha de fer amb cura. Bellodi et al. constaten que la morfologia dels otòlits és diferents en unes i altres, i que podria utilitzar-se aquesta diferència per distingir individus d’una i altra. La reconstrucció dels perfils d’otòlits segueix un patró a Sardenya diferent del de Sicília.

Bellodi et al. es comprometen a aprofundir sobre aquestes diferències morfològiques. Creuen que al darrera hi ha una barreja de factors genètics i ambientals. Entendre’ls ajudarà a treure el màxim profit de la informació que suposen els otòlits en espècimens capturats en l’activitat pesquera.

Lligams:

Age determination, growth and otolith shape analysis of Lepidotrigla cavillone from Sardinian and Sicilian waters (Mediterranean Sea). A. Bellodi, E. Asciutto, D. Malara, F. Longo, B. Agus, C. Bacchiani, M. C. Follesa, C. Porcu, M. C. Mangano, P. Battaglia. J. Fish Biol. (2025).

Arxivat a Ciència i Tecnologia