Els quatre llinatges hominins de l’Àfrica Oriental de fa 2,5 milions d’anys (Paleoantropologia mediterrània, 33/2025)

Kaye Reed, professora emèrita de l’Arizona State University, fa actualment treball de camp en la Regió Afar d’Etiòpia sobre hominins del Plio-Pleistocè. És l’autora corresponsal d’un article publicat a la revista Nature, amb l’antropòleg Brian Villmoare com a primer autor, sobre noves descobertes d’espècimens d’Australopithecus i Homo en el marc del Ledi-Geraru Research Project (LGRP). Els autors són interessats en el període de fa 3-2,5 milions d’anys. En aquest mig milió d’anys, s’hauria produït l’aparició dels gèneres Homo i Paranthropus, alhora que l’extinció del seu possible ancestre Australopithecus afarensis. Els contextos adaptatius del procés són difícils de reconstruir degut a l’escassedat de fòssils. Villmoare fan en aquest article una descripció de l’edat, context geològic i morfologia dental de nous fòssils d’hominins trobats en el marc del LGRP. Hi conclouen que el gènere Homo era present fa 2,78-2,59 milions d’anys, i que Australopithecus hi era fa 2,63 milions d’anys. Val a dir que els espècimens trobats d’Australopithecus no han estat assignats a cap espècie concreta, però Villmoare et al. diuen que difereixen morfològicament tant d’A. afarensis com d’A. garhi. Això voldria dir que fa 2,5 milions d’anys hi havia a l’Àfrica Oriental dos llinatges hominins gràcils a la Regió d’Afar, als que hem de sumar dos llinatges d’hominins més robustos, Paranthropus i A. garhi.

Villmoare et al. reporten fòssils de Ledi Geraru que suggereixen la presència del gènere ‘Homo’ fa 2,78-2,59 milions d’anys, i la del gènere ‘Australopithecus’ fa 2,63 milions d’anys.

L’Àfrica Oriental de fa 3 milions d’anys

Els paleontòlegs tenen motius per queixar-se de la manca de fòssils d’homínids africans del Plio-Pleistocè, però això no treu que en les darreres dècades s’hagi expandit el registre fòssils d’hominins africans amb antiguitats superiors als 3 milions d’anys. El problema és saber integrar-los taxonòmicament, destriant les línies de parentiu.

En termes generals hom situa Australopithecus afarensis com el tàxon troncal del Pliocè mitjà del qual derivarien els gèneres Homo i Paranthropus i algunes espècies tardanes d’Australopithecus. Encara que l’epítet específic fa referència a la Regió d’Afar, a Etiòpia, A. afarensis té un considerable rang geogràfic així com temporal: de Tanzània al nord d’Etiòpia, i potser fins al Txad, i de 3,9 a 2,95 milions d’anys d’antiguitat.

Ara bé, si els darrers fòssils coneguts de A. afarensis tenen una antiguitat de 2,95 milions d’anys, el registre fòssil de Paranthropus i Homo no arrenca del tot fins a 2 milions d’anys d’antiguitat, especialment a la Conca d’Omo-Turkana i al nord de Tanzània. Això deixa un forat de gairebé 1 milió d’anys, cobert això sí per un grapadet de fòssils:
– hi ha presència registrada de Paranthropus a la Conca d’Omo-Turkana i a Nyayanga fa 2,7 milions d’anys, i a Laetoli fa 2,66. Però no s’han trobat indicis a la Regió d’Afar.
– hi ha un espècimen d’Homo a Ledi-Geraru de 2,78 milions d’anys d’antiguitat.
– hi ha presència d’A. garhi a la Regió d’Afar fa 2,5 milions d’anys.

L’àrea estudiada pel LRGP se situa al nord de la Regió d’Afar. Villmoare et al. pensen que a la Regió d’Afar coexistien en aquest període (3-2,5 milions d’anys d’antiguitat) els gèneres Homo i Australopithecus. Una coexistència anàloga s’hauria produït entre Australopithecus i Paranthropus a la Conca d’Omo-Turkana fa 2 milions d’anys.

El context geològic de Ledi-Geraru

L’àrea de LGRP conté sediments fossilífers d’una antiguitat de 3,0-2,0 milions d’anys. Els jaciments de Lee Adoyta i Asboli se situen a l’oest del riu Awash, en les conques dels rius Mille i Geraru. Hi trobem sediments fossilífers de 3,0-2,5 milions d’anys d’antiguitat exposats en blocs de falla. S’han pogut datar dipòsits de tefra correlacionats, i també hom disposa de datacions per magnetostratigrafia, i pel mètode del 40Ar/39Ar.

Els nous espècimens trobats a Ledi-Geraru

LRGP ha trobat recentment espècimens dentals d’hominins als paquets sedimentaris de Gurumaha, Lee Adoyta i Giddi Sands.

LD 302-33 és un tercer premolar dret mandibular trobat a Gurumaha. Hi manca un fragment d’esmalt del racó lingual, però la corona és altrament ben preservada. Aquesta corona és més curta mesiodistalment (10,5 mm) que bucolingualment (11,5). Villmoare et al. l’atribueixen al gènere Homo per una sèrie de característiques derivades.

LD 750-115670 és un quart premolar aïllat trobat a Lee Adoyta. Per la posició estratigràfica tindria una antiguitat de 2,63-2,59 milions d’anys. Les arrels són trencades per sota de la corona, però la porció mesial permet deduir una altura màxima d’arrel de 2,0 mm. La dent podria no haver fet una erupció completa. Comparat amb espècimens d’A. afarensis, és una dent relativament gran. Villmoare et al. l’atribueixen al gènere Australopithecus.

A LD 760 han trobat un conjunt de cinc molars mandibulars, un fragment molar maxil·lar i tres dents anteriors maxil·lars. Aquest conjunt es correspondria a un mateix individu. Els molars mandibulars són moderadament gastats, amb exposició de la dentina en les puntes de les cúspides bucals. Villmoare et al. consideren que es tractaria d’un Australopithecus, però diferent de les espècies conegudes.

AS 100-1a és una corona de primer molar esquerra parcial amb cúspides linguals. Fou trobada a Giddi Sands, juntament amb 2 fragments més que permeten reconstruir una corona de segon molar esquerra. El desgast d’aquestes peces és lleuger, sense exposició de dentina. Villmoare et al. l’atribueixen a una espècie indeterminada del gènere Homo.

Les implicacions taxonòmiques i filogenètiques

Villmoare et al. assignen part d’aquests espècimens dentaris a una forma primerenca del gènere Homo. Els altres són assignats a una espècie desconeguda del gènere Australopithecus. Així doncs a Ledi-Geraru hi hauria presència de tots dos gèneres. Això seria testimoni de la diversitat hominina a la regió fa 3,0-2,0 milions d’anys.

És un fet acceptat que l’Àfrica Oriental i Austral de fa 2,0 milions d’anys hi havia d’una banda les formes gràcils del gènere Homo i les formes robustes del gènere Paranthropus. Villmoare et al. remarquen que, entre les formes gràcils, hi havia diversos llinatges fa 2,5 milions d’anys.

Si acceptem els dos molars d’Asboli com a pertanyents al gènere Homo, fem recular el registre fòssil d’aquest gènere en 150.000 anys, a comptar dels espècimens A.L. 666-1 i MLP-1549. Villmoare et al. pensen que aquests dos espècimens i els molars d’Asboli pertanyien a la mateixa espècie. Una data com 2,78 milions d’anys per a espècimens d’Homo ens pot semblar agosarada, però el cas és que a Ledi-Geraru hom ja havia trobat la mandíbula LD 350-1.

Els espècimens trobats a Lee Adoyta, segons Villmoare et al., es correspondrien a la mateixa espècie d’Australopithecus. Contemplen quatre possibilitats:
– que es corresponguin a una població tardana d’A. afarensis. Cal recordar que aquestes mostres serien 350.000 anys més joves que els espècimens més tardans coneguts d’A. afarensis (Kada Hadar 2). Villmoare et al. descarten aquesta possibilitat per la presència de divergències morfològiques.
– que es corresponguin a una població ancestral de Paranthropus. A favor hi ha la mida de les dents premolars i molars. El problema és la manca de sinapomorfies comunes.
– que es corresponguin a una població primerenca de A. garhi. Villmoare et al. ho descarten per disparitats morfològiques.
– que es corresponguin a una espècie fins ara desconeguda d’Australopithecus. Villmoare et al. en són partidaris però no gosen fer una descripció de nova espècie.

Segons això, a la Regió d’Afar, fa 3,0-2,5 milions d’anys hi hauria, pel cap baix, tres llinatges d’hominins:
– 1. Homo.
– 2. A. garhi.
– 3. l’espècie d’Australopithecus de Ledi-Geraru.

Lluny queda aquella visió lineal que transitava de cada cronoespècie (o cronogènere) a la següent. Als tres llinatges coexistents hauríem de sumar en el mateix període la presència d’A. africanus a Sud-Àfrica i de Paranthropus a Kenia, Tanzània i sud d’Etiòpia.

El gènere Australopithecus ja no és present a l’Àfrica oriental fa 2,0 milions d’anys. A partir de llavors ja només queden dos gèneres d’hominins, Homo i Paranthropus. Aquests dos gèneres eren ben diferenciats en termes d’ecologia alimentària.

Ledi-Geraru, fa 2,78-2,59 milions d’anys, era una regió de boscos relativament humits i espessos. La presència d’Homo en aquest context contrasta amb la idea clàssica dels primers Homo situats en un hàbitat més eixut i més obert.

Lligams:

– New discoveries of Australopithecus and Homo from Ledi-Geraru, Ethiopia.Brian Villmoare, Lucas K. Delezene, Amy L. Rector, Erin N. DiMaggio, Christopher J. Campisano, David A. Feary, Baro’o Mohammed Ali, Daniel Chupik, Alan L. Deino, Dominique I. Garello, Mohammed Ahmeddin Hayidara, Ellis M. Locke, Omar Abdulla Omar, Joshua R. Robinson, Eric Scott, Irene E. Smail, Kebede Geleta Terefe, Lars Werdelin, William H. Kimbel, J. Ramón Arrowsmith & Kaye E. Reed. Nature (2025).