La Comissió Europea va sol·licitar el 2023 a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que monitoritzés l’impacte ambiental post-comercialització de la variant transgènica de blat de moro MON 810 (Yield Gard, de Monsanto). Aquest organisme modificat genèticament expressa la proteïna Cry1Ab, toxina Bt originària de Bacillus thuringiensis d’alta especificitat contra insectes lepidòpters. El report corresponent s’ha publicat aquesta setmana a la revista de l’EFSA. Conclou que no hi ha proves d’efectes adversos originats pel cultiu d’aquest panís. Confirma un elevat compliment a Espanya i Portugal de les mesures de refugi, és a dir de la plantació de panís no portador de la proteïna Cry1AB. Aquestes mesures, però, són més difícils de complir allà on els camps continus de MON 810 excedeixen les cinc hectàrees. El report també indica que no s’ha trobat resistència pràctica a Cry1Ab en les poblacions del barrinador del blat de moro (Ostrinia nubilalis) que viuen en zones on es planta MON 810. L’EFSA manté, però, preocupació per l’exposició potencial a Cry1Ab d’altres espècies de lepidòpters a través del pol·len del MON 810. Considera necessari augmentar la sensibilitat de l’estratègia de monitorització de resistència en insectes, així com implementar mesures de mitigació per assegurar que no hi hagi exposició al pol·len de MON 810 en lepidòpters que no ataquen el panís.
Seu de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) a Parma
La monitorització del MON 810
La Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea sol·licità el 2023 a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària que fes una valoració de la monitorització ambiental post-comercialització del cultiu de la variant MON 810. Aquesta variant modificada genètica ha incorporat el gen que codifica la proteïna Cry1Ab, una toxina d’origen bacterià que ataca específicament insectes lepidòpters. La presència d’aquesta proteïna en el teixit del blat de moro MON 810 n’augmenta el rendiment en frenar les plagues de lepidòpters.
L’exposició a Cry1Ab, però, pot constituir un mecanisme selectiu favorable a variants de lepidòpters que siguin resistents.
L’EFSA ha emprat en la monitorització corresponent dos grups de dades:
– una enquesta a pagesos conduïda a Espanya per avaluar el compliments dels requisits de refugis on es cultivin variants de blat de moro diferents, i dades procedents de les autoritats portugueses.
– bioassaigs diagnòstics conduïts en barrinadors de blat de moro capturats al nord-est d’Espanya, amb la intenció de detectar-hi canvis en la susceptibilitat a la proteïna Cry1Ab.
Les inspeccions portugueses observaren un compliment complet dels requeriments de refugis. A Espanya la xifra de compliment arribava al 96,4% entre els pagesos que cultivaven més de 5 hectàrees de MON 810. L’EFSA considera que les mesures de refugi són essencials per endarrerir l’evolució de resistències en aquelles zones, com passa a Catalunya, un la taxa d’adopció del panís MON 810 és alta. Per això mateix l’EFSA fa una crida als estats membres de la UE a desenvolupar sistemes d’informació robustos quant als registres de cultius d’organismes modificats genèticament (OMG).
La proteïna Cry1Ab produeix una inhibició de la muda gairebé total en els barrinadors del blat de moro. Les dades de monitorització, però, indiquen a través d’estudis de laboratori que hi ha una fracció d’insectes que escapen a aquesta inhibició. Les dades del 2023 ho mostren en tres de les tres poblacions estudiades de barrinador mediterrani, i en dues de les tres poblacions estudiades de barrinador europeu. Això ja es detectava en els bioassaigs del 2022 la qual cosa fa pensar que al nord-est d’Espanya hi podria haver una reducció en la susceptibilitat a Cry1Ab.
Els bioassaigs realitzats en teixits foliars de blat de moro MON 810 indiquen, just al contrari, que no hi ha cap larva de barrinador (europeu o mediterrani) que pugui completar-hi el desenvolupament.
L’EFSA, però, manifesta dubtes sobre si la monitorització és suficient com per detectar resistència a una freqüència al·lèlica del 3%. Així recomana augmentar la sensibilitat i precisió d’aquests assaigs, com ara amb triatges periòdics de segona generació filial. També seria important valorar si la soca de laboratori de barrinador mediterrani actualment utilitzada és un bon patró.
En el 2021 hom reportà a la província de Girona que hi ha havia hagut cultius de MON 810 que havien patit l’atac del barrinador mediterrani. L’EFSA qüestiona si la monitorització ulterior és suficient com per descartar l’emergència d’insectes resistents. Els valors d’inhibició detectats en el 2022 eren de 95,67%, i en el 2023 de 93,06%. L’EFSA recomana que a la província de Girona es faci un examen sistemàtic de camps de MON 810 per detectar-hi signes de presència del barrinador mediterrani.
En el 2023, però, no es van formular queixes entre els pagesos que cultiven MON 810.
L’EFSA ha revisat una enquesta a 250 pagesos, així com tres publicacions científiques. En aquesta bibliografia no hi ha presència d’efectes adversos del cultiu de MON 810 sobre la salut humana, animal o ambiental.
L’EFSA considera necessària la recerca sobre el potencial d’hibridació entre el panís i altres espècies de teosintes sota condicions realistes de camp. La finalitat és determinar si l’adquisició del gen cry1Ab per una teosinte i la seva expressió en els híbrids resultants pot augmentar-ne la persistència i el potencial invasiu. És aquesta sospita la que ha motivat l’aplicació a Espanya de restriccions al cultiu de blat de moro en zones infestades per teosintes com a males herbes.
La base genètica de MON 810
El panís MON 810 és un organisme modificat genèticament que expressa la proteïna insecticida Cry1Ab. Diem que és un transgènic perquè hi ha estat introduït el gen originari del bacteri del sòl Bacillus thuringiensis (Bt). La proteïna Cry1Ab confereix protecció específica contra plagues de lepidòpters, com ara el barrinador de blat de moro europeu (Ostrinia nubilalis (Hübner), de la família dels Crambidae) o el barrinador de blat de moro mediterrani (Sesamia nonagrioides (Lefèbvre), de la família dels Noctuidae). Aquestes dues són unes de les plagues més perjudicials per al cultiu de panís a Europa.
El cultiu de MON 810 fou autoritzat, sota la Directiva 90/220/EEC, per la decisió 98/294/EC de la Comissió Europea. Des del 2003, MON 810 ha estat introduït en un ampli ventall de varietats de panís cultivades a la Unió Europea. En el 2023 MON 810 era cultivat en 46.327 hectàrees d’Espanya i en 1.898 de Portugal. La xifra del 2023 suposa un retrocés del 31% en comparació a la del 2022 (69.910 ha). La caiguda és superior al retrocés general del cultiu de panís a Espanya entre el 2022 i el 2023, que fou del 17%.
D’acord amb la decisió esmentada, Monsanto Europe S.A. establí una estratègia de gestió encaminada a endarrerir l’evolució de resistència en les poblacions de barrinadors de panís. Un aspecte d’aquesta estratègia és la plantació de cultius de panís que expressen una dosi molt alta de la proteïna insecticida. Un altre és l’establiment de refugis estructurats, és a dir de blocs o franges de cultius de blat de moro que no són portadors de la proteïna insecticida, situats dins o adjacents de les plantacions que si en són portadores.
La monitorització de la resistència es fa per dues vies:
– bioassaigs de laboratori sobre poblacions de barrinador recollides en el camp.
– un sistema de recollida de queixes de pagesos que inclou el report d’atacs de barrinador.
Un qüestionari de 250 pagesos
En el 2023, 250 pagesos d’Espanya ompliren un qüestionari. Entre les preguntes incloses hi havia la següent: ‘Vàreu plantar un refugi d’acord amb les guies tècniques?’. El 96% d’aquests pagesos usuaris de MON 810 hi respongueren afirmativament. Uns 191 indicaren que havien implementat un refugi, 50 afirmaven que n’eren exempts en cultivar menys de 5 ha de MON 810. Hi hagué, doncs, 9 pagesos que indicaren que no havien plantat refugi al costat de plantacions grans (>5 ha) de MON 810 atenent a la petita mida dels seus camps.
En el 2023, les autoritats portugueses inspeccionaren 14 granges on es cultivava MO 810. Això era una mostra de les 56 que ho feren a tot el país. En cap d’elles detectaren incompliments de les instruccions de refugis.
La monitorització de la resistència en insectes
Les activitats de monitorització del 2023 se centraren en el nord-est d’Espanya, al voltant de la Conca de l’Ebre. En aquesta regió el 60% del panís que es cultiva és MON 810. Es colliren mostres de poblacions de barrinador europeu i barrinador de mediterrani de les províncies d’Osca, de Girona i de Navarra. Fou a Girona en el 2021 on es reportaren danys a un cultiu de MON 810 per part del barrinador mediterrani.
Es recolliren 556 espècimens de instar tardana de barrinador europeu de la darrera generació a final de la temporada de panís en cinc localitats de les tres províncies esmentades. Les larves eren trameses al laboratori BTL GmbH de Sagerheide. Allà la primera generació nascuda d’aquestes larves (F1) fou testada per la susceptibilitat a Cry1Ab. Com que en l’experiment participaren 164 larves de camp que arribaren a l’estat adult, situades en 45 gàbies d’oviposició, el límit de deteccions d’al·lels recessius de resistència seria del 7,81%.
Com a controls negatius s’empraren dues poblacions de barrinador europeu crescudes en el laboratori, la primera procedent de Niedernberg (2005) i la segona de Galícia (2015).
Els bioassaigs practicats eren quatre:
– un bioassaig diagnòstic amb larves F1 sobre susceptibilitat a Cry1Ab.
– un bioassaig addicional amb larves F1 en fulles MON 810.
– un estudi de seguiment al bioassaig en fulles MON 810.
– assaigs de concentració-resposta.
El bioassaig de diagnòstic fou aplicat a 1376 neonats de barrinador, dels quals 167 entraren en el control negatiu. La inhibició de la muda cap al segon estadi larval fou del 97,98% en la població d’Osca, del 91,67% en la població de Girona i del 99,55% en la població de Navarra.
El bioassaig en fulles de MON 810 fou aplicat a 3300 primeres instars. Cap d’elles no sobrevisqué al període d’exposició. El grup control amb fulles de panís no-MON 810 va arribar a la segona o tercera instar en un 68,75%.
Pel que fa al barrinador de panís mediterrani, es va fer una recol·lecció de 1803 larves de darrera generació en 11 localitats. Els experiments de susceptibilitat es van fer al Centro de Investigaciones Biológicas de Madrid. L’assaig d’inhibició indicava un valor de susceptibilitat d’entre el 93% i el 98%. El bioassaig en fulles de MON 810 es va fer sobre 16.610 primeres instars: cap larva no completà el desenvolupament.
Recollida de queixes
En el 2023 no es reportà cap queixa de pèrdua d’eficàcia del panís MON 810 contra els barrinadors. Sí que hi hagué queixes quant a la qualitat de llavors o el rendiment de la collita.
Conclusions i recomanacions
L’EFSA no exclou que la susceptibilitat a Cry1Ab del barrinador de panís mediterrani hagi començat a disminuir al nord-est d’Espanya. També conclou que no es pot descartar que el pol·len de MON 810 no pugui constituir una amenaça per a lepidòpters d’hàbitats protegits.
Les recomanacions que fan són les següents:
– cal augmentar la sensibilitat de l’estratègia de monitorització per tal de fer una detecció de signes de reducció de la susceptibilitat a Cry1Ab en poblacions de barrinadors al nord-est d’Espanya. Fins ara els tests diagnòstics es fan sobre F1 i si es fes periòdicament sobre la generació següent (F2) augmentaria la sensibilitat.
– cal augmentar la monitorització i la comunicació a Girona pel que a l’evolució potencial de resistència.
– cal revisar el pla d’acció reparadora per definir clarament quan ha d’entrar en funcionament.
– cal recollir dades sobre el possible impacte de pol·len de MON 810 sobre lepidòpters d’hàbitats protegits.
– cal aplicar el qüestionari als cultivadors de manera homogènia a Espanya i a Portugal.
Lligams:
– Assessment of the 2023 post-market environmental monitoring report on the cultivation of genetically modified maize MON 810 in the EU. European Food Safety Authority (EFSA), Antoine Messéan, Fernando Álvarez, Yann Devos, Elena Sánchez-Brunete, Ana M. Camargo. EFSA J. 23: e9613 (2025).
Des de la Mediterrània 
Bon article , gràcies