La poesia de Mahmud Darwix, traduida al català com a homenatge al poble palestí.
Tot coincidint amb l’agressió del govern israelià sobre la població civil palestina (que ha causat ja més de seixanta mil morts), dedicarem les properes anotacions a Palestina a partir de la traducció al català de poemes de Mahmud Darwix, el seu poeta nacional i l’obra del qual descriu el patiment i la tragèdia del poble palestí (en vam parlar en aquest article).
El poema La nena/El crit (البنتُ / الصرخة) està basat en un fet real: arran del ferotge atac per terra, mar i aire que l’exèrcit israelià va llançar contra Gaza el divendres 9 de juny de 2006, que va causar més de deu morts i una quarantena de ferits, van morir set membres d’una família que estava esmorzant a la platja (divendres és el dia festiu del món musulmà). Només hi va sobreviure una nena, que és la destinatària del poema de Darwix.
El poema es va publicar en el llibre أثر الفراشة (L’empremta de la papallona), l’últim llibre de poemes que va escriure Darwix. Al final de l’article trobareu un vídeo on podreu escoltar Darwix recitant el poema.
La nena/El crit (Ramal·lah, 2006)
A la vora del mar hi ha una nena, la nena té una família
i la família, una llar. I la llar, dues finestres i una porta…
Des del mar, un vaixell es diverteix
tot caçant els que passegen a la vora del mar:
quatre, cinc, set
cauen damunt la sorra. I la nena se salva per poc
perquè una mà de boira,
una mà celestial, l’ajuda. Ella crida: Pare!
Pare! Lleva’t i tornem a casa, que aquest mar no és fet per a nosaltres!
Son pare no contesta, amortallat rere la seva ombra
en una agònica absència.
Sang a les palmeres, sang als núvols,
la veu s’alça amb ella, més enlaire i més enllà
de la vora del mar. La nena crida en una nit salvatge.
Cap ressò en el ressò.
I ella esdevé el crit etern d’una notícia
d’última hora, que deixa de ser-ho
quan
tornen els avions a bombardejar una llar amb dues finestres i una porta.
Traducció: Xavier Lasauca Cisa (CC BY 4.0)
البنتُ / الصرخة
على شاطئ البحر بنتٌ . وللبنت أَهلٌ
…وللأهل بيتٌ . وللبيت نافذتان وبابْ
وفي البحر بارجَةٌ تتسَلَّى
:بصَيْدِ المُشَاة على شاطئ البحر
أَربعَةٌ ’ خَمْسَةٌ ’ سَبْعَةٌ
يسقطون على الرمل ، والبنتُ تنجو قليلاً
لأنَّ يداً من ضبابْ
يداً ما إلهيَّـةً أَسْعَفَتْها ، فنادتْ : أَبي
!يا أَبي! قُمْ لنرجع ، فالبحر ليس لأمثالنا
لم يُجِبْــها أبوها الـمُسَجَّي على ظلِّهِ
في مهبِّ الغيابْ
دَمٌ في النخيل ، دَمٌ في السحابْ
يطير بها الصوتُ أَعلى وأَبعدَ مِنْ
،شاطئ البحر . تصرخ في ليل بَرّية
.لا صدى للصدى
فتصير هي الصرخةَ الأبديَّـةَ في خَبَرٍ
عاجلٍ ، لم يعد خبراً عاجلاً
عندما
!عادت الطائرات لتقصف بيتاً بنافذتين وبابْ
Xavier Lasauca i Cisa
Blog La mà de Fàtima

[…] Mahmud Darwix, el poeta nacional palestíPoemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit. […]
[…] Darwix, el poeta nacional palestíPoemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit.Poemes de Mahmud Darwix (2): La Rita i […]