En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ha estat i és segurament el poeta català més popular i llegit dels darrers temps. La seva poesia propera, sincera i compromesa amb la societat i amb el país li ha valgut el qualificatiu…
Arxiu del Blog
Que la poesia ens acompanyi!
Estem vivint temps dolents per a les llibertats, amb els aparells de l’estat espanyol perseguint la dissidència política, silenciant, jutjant, empresonant i obligant a exiliar-se líders, polítics i artistes no afectes al règim postfranquista del 78. En aquests moments, més…
Tagged with: #capdiasensepoesia, dissidència, exiliats, llibertat, poesia, presos polítics
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Les ales trencades
Aquests dies he estat rellegint Les ales trencades, de Gibran Khalil Gibran (1883-1931), un relat escrit en una exquisida prosa poètica que ens explica la història de l’amor entre dos joves que es veu truncada quan el pare d’ella es…
Tagged with: Gibran Khalil Gibran, Les ales trencades, poesia, prosa poètica
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els amics
Eren dos amics i dues vides indestriables: Que el seu record, doncs, sigui així també, ara que han lliscat dins la tomba; que els seus ossos no siguin separats, perquè els seus cors, en vida, foren un sol cor. Percy…
La plaça salvatge, de Tomas Tranströmer
En plena vida la mort s’acosta i pren les mides a l’home. La visita s’oblida i la vida continua. Però el vestit es cus a la callada. Tomas Tranströmer Els versos anteriors formen part del poema Postals negres, un dels…
Tagged with: Carolina Moreno Tena, La plaça salvatge, poesia, Tomas Tranströmer
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Dia Mundial de la Poesia. Posar poesia a les nostres vides
Avui, dia 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia. Algunes persones poden estar pensant que els temps que vivim, d’injustícia i de manca de llibertat, no són temps per a la poesia. Jo crec, però, que és…
Pretèrit imperfet
Van ser hores, dies De curosa feina. Perfectament Encastades totes les peces, acabat De Pintar, lluïa el vaixell. Fil de cosir i un velam De retalls manllevats, i aquells Escuradents miraculosament Enllaçats, tot encimbellant, ben alta, Una inequívoca bandera pirata.…
Obreda
Tenia per pintura el bat del sol. Havia après a guardar-se’l a la vista en grans quantitats per poder-lo projectar, després, on i quan li convingués. Era, és clar, una pintura per a ell sol, que només ell podia veure.…
No demano gran cosa
No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes,…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, No demano gran cosa, poesia, Ramon Muntaner
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ritual de boda pagana
Si unim les mans sota la pluja fina les lligarà la pluja amb fils sagrats i ens semblarà després que som casats per una estranya voluntat divina. De la Pluja. Charmes. Miquel Martí i Pol Miquel Martí i Pol. Poesia…
Des de la Mediterrània 