La poesia de Mahmud Darwix, traduïda al català com a homenatge al poble palestí.
La Rita i el fusell (ريتا والبندقية) és un dels poemes més famosos de Mahmud Darwix, escrit l’any 1967 dintre del llibre El final de la nit ( آخر الليل). És un poema d’amor, però molt marcat pel conflicte. Segons algunes fonts, Darwīx va mantenir una relació amb una israeliana jueva (Rita és un pseudònim) quan era jove, però la seva relació es va fer cada cop més difícil a mesura que les tensions polítiques augmentaven, fins arribar al trencament. El fusell simbolitza no només la guerra o l’ocupació israeliana, sinó també la tensió interna, la impossibilitat de reconciliar l’amor personal amb una realitat política de conflicte. És una imatge molt potent que acumula erotisme, records, nostàlgia, però també tragèdia. El cantant libanès Marcel Khalife en va fer una versió musical que ha esdevingut un veritable himne al món àrab (la trobareu en aquest article al final de la versió en àrab del poema).
La Rita i el fusell (Mahmud Darwix)
Entre la Rita i els meus ulls,
hi ha un fusell.
Tothom qui coneix la Rita,
s’hi prostra i prega
al déu dels seus ulls de mel.
Vaig besar la Rita
quan era petita.
Encara recordo com m’abraçava
i la més bonica trena cobria el meu braç.
Recordo la Rita
com l’ocell recorda el bassiol.
Oh Rita,
entre nosaltres, un milió d’ocells i imatges
i moltes cites
crivellades per un fusell.
El nom de la Rita va ser una festa a la meva boca,
a la meva sang el cos de la Rita va ser una celebració de noces.
Em vaig perdre en la Rita durant dos anys,
i dos anys ella va dormir sobre el meu pit.
Ens vam prometre davant del més bell calze
i vam cremar en el vi dels nostres llavis
i vam néixer de nou.
Oh Rita,
res no privava els meus ulls dels teus,
tret d’algunes becaines
o alguns núvols de mel.
Fins que va arribar el fusell.
Hi havia una vegada
oh, vesprejar silenciós,
un matí en què la meva lluna va migrar lluny,
amb els ulls de mel.
I la ciutat
va escombrar els rapsodes,
i la Rita.
Entre la Rita i els meus ulls,
un fusell.
Traducció: Xavier Lasauca Cisa (CC BY 4.0)
ريتا والبندقية
بين ريتا وعيوني… بندقيَّة
والذي يعرف ريتا , ينحني
ويصلي
لإلهٍ في العيون العسليَّة
…وأنا قبَّلت ريتا
عندما كانت صغيره
عندما كانت صغيره
وأنا أذكر كيف التصقتْ
بي, وغَطَّتْ ساعدي أحلي ضفيرة
وأنا أذكر ريتا
مثلما يذكر عصفورٌ غديرَهْ
آه.. ريتا
بيننا مليون عصفور وصوره
ومواعيدُ كثيرة
أطلقتْ ناراً عليها.. بندقيَّة
اسم ريتا كان عيداً في فمي
جسم ريتا كان عرساً في دمي
وأنا ضعت بريتا … سنتَينِ.
وتعاهدنا على أجمل كأس , واحترقنا
في نبيذ الشفتين
وولدنا مرتين
آه… ريتا
أي شيء ردَّ عن عينيك عينيَّ
سوى إغفاءتين
وغيوم عسليّة
قبل هذي البندقيَّة!
كان يا ما كان
يا صمت العشيّة
قمري هاجَر في الصبح بعيداً
في العيون العسلَيّة
والمدينة
كنست كل المغنين, وريتا
بين وعيوني… بندقيّة
Xavier Lasauca i Cisa
Blog La mà de Fàtima
Articles relacionats:
Mahmud Darwix, el poeta nacional palestí
Poemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit.

[…] Mahmud Darwix, el poeta nacional palestíPoemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit.Poemes de Mahmud Darwix (2): La Rita i el fusell. […]